Cada dos dimecres, del 20 de gener al 3 de març de 2021

En el marc de l’exposició Plaga, comissariada pel grup d’ecologies culturals del Programa d’Estudis Independents, en què es proposa una mirada crítica sobre les diverses formes de gestió de «la natura» que tenen lloc actualment, programem el cicle de cinema «Pantalla oberta de Plaga. Obres de la Col·lecció MACBA». Us convidem, cada dos dimecres, a gaudir en obert de les obres de la Col·lecció. Durant 24 hores podeu veure a la nostra web pel·lícules i vídeos seleccionats dels artistes Carlos Motta, The Otolith Group, Ibon Aranberri i Joan Jonas. El cicle planteja diverses aproximacions al voltant de l’explotació dels recursos naturals, la intervenció en el paisatge o els fenòmens atmosfèrics, entre d’altres.

Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68.

Aquesta activitat forma part d'Education from Below, un projecte amb el suport del programa Europa Creativa de la Unió Europea.
Education from below
Ibon Aranberri "(Ir. T. n. 513) zuloa", 2007

Programa

Activitat
Nefandus, Carlos Motta

Carlos Motta, Nefandus, 2013 

Dimecres 20 de gener de 2021

Nefandus aborda qüestions relacionades amb el llegat colonial a l’Amèrica Llatina, els efectes de l’explotació dels recursos naturals i els abusos comesos contra les comunitats humanes i la seva sexualitat, en especial la tradició homoeròtica del món prehispànic. Carlos Motta, artista colombià format a l’Independent Study Program del Whitney Museum of Modern Art de Nova York, considera les seves fotografies, vídeos i instal·lacions «escultures socials». Hi explora i denuncia les injustícies socials i culturals exercides contra les identitats minoritàries que l’envolten. En concret, li interessen les imposicions entorn de la cultura queer i l’homoeròtica, que sovint vincula al colonialisme europeu històric sobre l’Amèrica del Sud. 

Activitat
The Otolith Group "Hydra Decapita", 2010 (fotograma)

The Otolith Group, Hydra Decapita, 2010 

Dimecres 3 de febrer de 2021

Hydra Decapita consisteix en una investigació sobre un regne subaquàtic imaginat pel duo de música electrònica Drexciya. L’obra connecta temes com la globalització, el capitalisme i el canvi climàtic amb les massacres de persones esclavitzades al segle XVIII. Utilitzant el tràfic d’esclaus com a al·legoria, Hydra Decapita combina mite i història per examinar les intricades relacions entre poder, mort, globalització, abstracció i el sistema de capital financer contemporani. The Otolith Group és un col·lectiu artístic fundat l’any 2002 a Londres per Anjalika Sagar (Londres, 1968) i Kodwo Eshun (Londres, 1967), autora i autor respectivament d’assajos i de projectes curatorials, films i vídeos. A través d’un repertori eclèctic de mitjans i materials artístics, reflexionen sobre la naturalesa de la percepció i analitzen el paper dels documents i les imatges en la construcció dels relats del món postcolonial. 

Activitat
Ibon Aranberri "(Ir. T. n. 513) zuloa", 2007

Ibon Aranberri, (Ir. T. n. 513) zuloa, 2007

Dimecres 17 de febrer de 2021

(Ir. T. n. 513) zuloa documenta una intervenció desenvolupada en un emplaçament d’alt interès científic, on l’artista va tapiar l’entrada d’una cova, i afegeix així nous significats al paisatge local. Va ser, per tant, una obra de land art que no es va fer amb la finalitat localista de preservar el paisatge, sinó de recodificar-lo i crear-hi nous significats col·lectius. Ibon Aranberri, un dels artistes bascos amb més projecció internacional, és molt crític respecte a les intervencions col·lectives en el territori i el paisatge. Les seves obres es troben en col·leccions públiques com el Museo Reina Sofía de Madrid, l’Artium de Vitòria i el MACBA de Barcelona. El 2011, la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona li va dedicar una retrospectiva.

Activitat
Joan Jonas, Wind, 1968

Joan Jonas, Wind, 1968

Dimecres 3 de març de 2021

Wind és una coreografia de cossos que es mouen en un ball conduït, en part, per la força del vent. Aquesta obra pertany a les primeres performances de l’artista Joan Jonas (Nova York, 1936), que es duien a terme en entorns naturals o industrials. Enregistrada amb preses llargues, en blanc i negre i sense so, l’artista deixa que sigui el vent que dicti els moviments dels intèrprets, que es mouen entre la coreografia, la cerimònia i la improvisació. Joan Jonas va ser pionera, als anys seixanta, en la pràctica de la performance, el cinema experimental i la instal·lació de vídeo. En les seves obres, la influència de la dansa contemporània i del llenguatge cinematogràfic d’avantguarda substitueix la continuïtat narrativa. El resultat és una performance multimèdia que incorpora dibuix, escultura i vídeo.


Exposició

La meva obra és el meu cos, el meu cos és la meva obra.
Helena Almeida