Las muertes chiquitas MACBA es viu

“Els orgasmes, com la terra, són de qui els treballa”. Aquesta és la frase que travessa diverses veus implicades en Las muertes chiquitas. Es tracta d’un projecte en què Mireia Sallarès recull moments del seu viatge de quatre anys per Mèxic, acompanyada de la càmera i d’un rètol lluminós de neó amb aquest mateix títol. La terra –en aquest cas, la mexicana–, sota la superfície més o menys òbvia de la realitat, es densifica amb subjectivitats i arrels, conflictes i desitjos. Els orgasmes –en aquest cas, els femenins–, compartits o solitaris, catàrtics o frustrats, són un possible punt de partida per establir nexes entre el que és públic i privats, entre el que és eròtic i és polític.

L’àmbit íntim de la sexualitat se situa d’aquesta manera en l’escena del plaer públic, és a dir, de l’erotisme construït mitjançant mecanismes de transacció i control ideològics, religiosos i culturals. La peça central del projecte és el llargmetratge documental que enregistra alguns moments de les entrevistes amb diverses dones mexicanes i que es presenta al MACBA en dues sessions; en la primera, la mateixa Sallarès farà una lectura a sales, que ens aproparà al context en què es desplega el projecte.

[Fragment traduït del text Pluralidades orgásmicas escrit per Helena Braunštajn el setembre del 2010]

La presentació de Las muertes chiquitas es fa en col·laboració amb el CA Tarragona Centre d’Art, on Mireia Sallarès presenta Monuments del 18 de maig al 28 de juliol del 2013.