Carregant...

Semiotics of the Kitchen, 1975

Semiòtica de la cuina, 1975

Semiotics of the Kitchen adopta la forma d’una paròdia d’un programa de cuina com els que s’emeten a la televisió convencional. Com indica la mateixa Martha Rosler, el seu paper és el d’una «anti Julia Child», una referència a la popular xef i presentadora de televisió nord-americana que als anys seixanta va apropar la cuina francesa al gran públic. En la videoperformance de Rosler, una dona situada davant d’una càmera fixa ens va il·lustrant sobre estris de cuina, però el significat habitual dels objectes culinaris és substituït per un lèxic personal de ràbia i frustració.

En una cuina modesta però ben equipada, l’artista els va agafant un per un i els mostra davant la càmera mentre els va anomenant. Seguint un ordre alfabètic que s’inicia amb apron (davantal) i acaba amb tenderizer (maça), construeix una semiòtica gestual que presenta la dona com a presonera de l’espai domèstic. Entre d’altres gestos, la dona apunyala l’aire amb una forquilla en direcció a l’espectador i vessa a l’aire el suposat contingut d’un cullerot. Els signes habituals de la indústria i producció domèstiques es carreguen de ràbia i violència ocultes. L’artista construeix una performance sobre el treball domèstic, sense límit d’horari ni remuneració econòmica, on els instruments de submissió esdevenen eines d’agressió: un nou alfabet culinari en el qual, com ella mateixa sosté, «quan la dona parla, dóna nom a la seva pròpia opressió».

Amb paraules de Silvia Eiblmayr, «en la seva còmica i subtilment anàrquica presentació dels estris, Rosler aborda l’agressivitat inherent a “la dona a la cuina”, des de fora i també des de dins. [...] En aquesta demostració de la instrumentalització de la dona, Rosler –seguint la lògica del seu ordre alfabètic– s’acaba convertint ella mateixa en un estri, tot i que no en personifica cap, sinó només la inicial: així, escriu amb el seu cos les lletres U, V, W, X, Y, Z, cosa que significa que, al seu torn, el seu cos és escrit per aquestes lletres». («Los personajes de Martha Rosler», Martha Rosler. Posiciones en el mundo real. Barcelona: Actar, 1999, p.

Com en altres obres (A Budding Gourmet o The East is Red, The West is Bending), l’àmbit privat i alhora universal de la cuina és incorporat com un lloc idoni per deconstruir el paper tradicional de les dones. Un altre dels temes associats a aquest espai que centra l’atenció de Rosler és el del menjar, juntament amb els programes televisius de cuina, un format en el qual es reprodueixen i es transmeten valors i pautes de gènere que resulten bàsics.

Gairebé trenta anys després de realitzar Semiotics of the Kitchen, el 2003 Rosler va fer una convocatòria oberta a la Whitechapel Gallery de Londres per dur a terme una performance recuperant una de les seves obres més conegudes. Davant una cuina plena d’estris, vint dones van participar en una acció col·lectiva: una a una, van anar interpretant lliurement el text original de l’obra de Rosler, en una peça editada posteriorment per l’artista amb el títol Semiotics of the Kitchen: An Audition.


Fitxa tècnica

Títol original:
Semiotics of the Kitchen
Número de registre:
2821
Artista:
Rosler, Martha
Data de creació:
1975
Any d'adquisició:
2006
Fons:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Tipus d'objecte:
Mèdia
Tècnica:
Vídeo monocanal, b/n, so, 6 min 21 s
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Obra adquirida gràcies a Família Rumeu
Copyright:
© Martha Rosler
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.

Penso que una obra d’art hauria de deixar perplex l’espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida
Antoni Tàpies