No es homosexual simplemente el homófilo sino el cegado por el falo perdido, 2016

El guió apunta els temes que Cardín va desenvolupar posteriorment en el seu corpus teòric i alhora suposa un document històric d’un moment molt significatiu de la Transició espanyola, quan s’estava preparant el projecte de llei per a la reforma política que va permetre l’elecció del primer president democràtic després del franquisme. Reflecteix bé aquest moment i s’avança a allò que, al cap dels anys, s’ha definit com a «cinema de la Transició». S’avança també al que ha estat la revisió de la perspectiva de gènere per part de les teories queer. El Palomar ha portat el guió d’Alberto Cardín a la pantalla en una instal·lació que, a més del vídeo, inclou la documentació que va acompanyar el procés de recerca per elaborar l’obra i un conjunt de cartells, realitzats per diversos artistes, que han estat incorporats al vídeo per donar pas a les diferents escenes. Cabello/Carceller, Francesc Ruiz, Dora García o Nazario, entre d’altres, han elaborat cartells a l’entorn de les nocions que es desenvolupen en el film, com ara perversió o veritat, però també sobre d’altres temes que interessaven Cardín, com la psicoanàlisi lacaniana, la figura de Pier Paolo Pasolini o la de Daniel Paul Schreber, el jurista alemany que, a principis del segle XX, va deixar escrites unes memòries sobre la seva homosexualitat, estigmatitzades després per la psicoanàlisi clàssica.

Arran de la presentació de l’obra a la Capella de Barcelona l’any 2016, El Palomar explicava: «Realitzar aquest guió, en certa mesura, era tornar a apuntar coses a la manera de Cardín. Era una persona amb una complexitat força densa, primer pel fet de ser un intel·lectual i, en segon lloc, perquè era una persona molt incòmoda a nivell social. I aquesta incomoditat creiem que té molt a veure amb la manera d’entendre la teoria de gènere des d’una perspectiva queer.»