Carregant...

San Juan, 1991

Sant Joan, 1991
Pintura, 170 x 195 cm

Guillermo Kuitca fa una aproximació pictòrica a diferents formes de l’espai físic i territorial. Si primer va pintar escenaris teatrals i plànols de pisos, des de finals dels anys vuitanta pinta mapes de ciutats d’arreu del món. Tot i que a primer cop d’ull, semblen pintures abstractes, de seguida es distingeixen topònims de llocs coneguts com Odessa, Praga o Zuric. Tenen una aparença nebulosa, com si es tractés d’un núvol de tempesta que s’hagués situat al damunt de la superfície pictòrica. Més que un motiu estrictament geogràfic o polític, a Kuitca li interessen les obsessions humanes i els llocs amb una càrrega històrica significativa des del punt de vista humà. De vegades manté els topònims o bé incorpora els noms dels carrers d’una ciutat en el plànol d’una altra i en altres ocasions tots els carrers porten el mateix nom.

Una de les seves primeres pintures de mapes és Odessa (1988), en la qual recupera les seves arrels familiars, alhora que evoca l’escalinata del cineasta Serguei Eisenstein a El cuirassat Potemkin de 1925. No és l’única obra en què rememora el nom d’aquesta ciutat i una de les escenes més icòniques de la història del cinema, quan l’exèrcit de soldats cosacs dispara contra el poble que ha donat suport a la insurrecció dels mariners del cuirassat Potemkin contra els oficials del règim tsarista. Més que una referència cinematogràfica, Kuitca al·ludeix al trajecte dels seus avis quan van deixar Kíev a començaments del segle XX arran de les persecucions racials i els pogroms, i van embarcar al port d’Odessa per arribar a Buenos Aires. «El cotxet d’Odessa és una imatge que vaig adoptar com a leitmotiv. No va ser una citació de la pel·lícula, que només vaig veure molt després, sinó que vaig partir d’un fotograma d’aquella escena, que vaig manllevar d’una revista. Francis Bacon, que va ser un pintor important per a mi quan tenia dotze o tretze anys, havia treballat amb altres fotogrames de la pel·lícula. Però també hi ha una història familiar. Ni tan sols avui dia no sé massa res sobre la meva família, però sé que els meus avis eren de Kíev, i se suposa que, com la majoria dels jueus de Rússia que van arribar a Rio de la Plata, van navegar des d’Odessa. […] D’alguna manera la meva família viatjava en aquell cotxet. Aquell va ser el vaixell que portava la meva família d’Odessa.» Guillermo Kuitca: Pinturas y obras sobre papel, 1980 - 2008, Albright-Knox Art Gallery, Hirshhorn Museum, Museo de Arte de Miami, Scala ed. 2008, p. 77)

A banda d’aquesta referència a la memòria familiar, Kuitca adapta mapes de ciutats i de territoris amb una càrrega històrica molt evident com Praga (1991). Kuitca hi aplica pintura fins a aconseguir superfícies reverberants, com si el seu món de cartografies ja dislocades i espais il·lusionistes al·ludís a un subjecte erràtic que no troba el seu lloc a la història. Reinventant pictòricament ciutats, llocs i noms aconsegueix cartografiar zones de dolor històric i convertir el passat en un lloc d’experimentació. Tant Praga com San Juan, Zurich (ambdues de 1991) i el tríptic 3 Maitresses (1992) formen part de la Col·lecció MACBA.


Fitxa tècnica

Títol original:
San Juan
Número de registre:
2624
Artista:
Kuitca, Guillermo
Data de creació:
1991
Any d'adquisició:
2005
Fons:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Tipus d'objecte:
Pintura
Tècnica:
Acrílic sobre tela
Dimensions:
170 x 195 cm (alt x ample)
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Dipòsit Brondesbury Holdings Ltd.
Copyright:
© Guillermo Kuitca
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.

Sempre s’arriba a quelcom que no es pot pintar.
Dieter Roth