Carregant...

Silla Zaj, 1974

Cadira Zaj, 1974
Objecte, 79 x 34 x 45 cm

El 1967, Esther Ferrer (Sant Sebastià, 1937) es va incorporar al grup Zaj, fundat a Madrid el 1964 pel músic madrileny Ramón Barce, l'artista canari Juan Hidalgo i l'italià Walter Marchetti. Zaj connectava amb les actituds d'altres grups experimentals internacionals de l'avantguarda tardana dels anys seixanta, que integraven tendències neodadaístes. Un dels moviments més importants en aquesta línia va ser Fluxus. De fet, Fluxus va convidar el grup Zaj a participar en les seves actuacions, van fer performances conjuntes a Europa durant la tardor de 1966, i alguns membres de Fluxus (Alison Knowles i Dick Higgins) van viatjar a Espanya per col·laborar en accions de Zaj.

Però tot i que hi havia certs paral·lelismes en l'actuació i l'ideari d'ambdós grups, les accions de Fluxus, sobretot en la seva branca nord-americana, sempre mostraven un to més espectacular, festiu i exuberant que Zaj, d'estil més contingut. Malgrat el reconeixement internacional i de les actuacions del grup als Estats Units el 1972, Zaj no va ser reconegut oficialment a Espanya fins als anys noranta, arran de l'exposició organitzada pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid el 1996. Des de la seva creació fins al 1973, data en què tots els membres de Zaj s'estableixen fora del país, el grup va dur a terme una intensa activitat amb concerts, accions i performances, a més de publicacions, instal·lacions i postals.

Esther Ferrer va realitzar la seva primera performance el 1967, i des de llavors la pràctica efímera es converteix en fil conductor de la seva obra. Pel paper de l'espectador i per la concepció de la performance, l'actitud de Ferrer s'aproxima al teatre de Bertolt Brecht, en el qual l'absència de ficció a l'escenari i el distanciament provocat en l'espectador pretenen provocar una presa de consciència, una reflexió crítica. Per a Ferrer, el performer no és un actor sinó un element que executa l'acció, i el que succeeix en una performance és real, evidencia una materialitat i s'allunya de qualsevol joc il·lusionista. Així mateix, l'artista intenta transmetre la consciència del pas del temps; el temps, l'espai (que inclou l'espai mental) i la presència (seva i dels altres) són elements que manipula en les seves accions, en les quals sol treballar amb objectes ordinaris i quotidians: martells, rellotges, taules, cadires, marcs, fils, entenimentades, sabates, etc.

Silla Zaj proposa l'espectador que s’assegui i resti a la cadira “fins que la mort els separi”. Una proposició impossible que concentra la ironia i el sentit de l'absurd de Zaj. Les cadires també protagonitzen altres accions significatives d'aquesta artista, com Acción para 36 sillas, 36 zapatos y un despertador, presentada en el Festival Milano Poesia (Milà, 1989), i Canon para 7 sillas, presentada en el Festival de Polyphonix de Marsella el 1990.


Fitxa tècnica

Títol original:
Silla Zaj
Número de registre:
1474
Artista:
Ferrer, Esther
Data de creació:
1974
Any d'adquisició:
1999
Fons:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Tipus d'objecte:
Objecte
Tècnica:
Fusta i paper
Dimensions:
79 x 34 x 45 cm (alt x ample x fons)
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Copyright:
© Esther Ferrer, VEGAP, Barcelona
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.


Continguts relacionats

Vídeos

Àudios

FONS AUDIO #1 Esther Ferrer
09.02.2010
Entrar en un museu és una cosa que comença a casa, en un avió, en un tuit
Mark Wigley