Les retícules pintades de Néstor Sanmiguel Diest equilibren l’austeritat i l’abundància de signes i figures. Aquest artista, protagonista de l’avantguarda dels anys vuitanta a Aragó, construeix les seves obres com un traçat obsessiu de línies que delimiten espais fragmentats metòdicament. Algunes parcel·len la superfície en rectangles desiguals ubicats damunt d’un text manuscrit o mecanografiat. Altres recorden l’abstracció geomètrica.
En un entorn pictòric dominat, als anys vuitanta, per l’abstracció gestual i matèrica, l’obra de Néstor Sanmiguel es vincula més als artistes postconceptuals americans que preconitzen el protagonisme del signe i de la societat de consum, en una rescissió postmoderna dels principis de l’art pop. Néstor Sanmiguel construeix la seva obra com un vertader palimpsest visual.
Visita la mostra permanent
Una mateixa imatge pot ser testimoni, alhora, del passat i anticipar un futur previsible.
Ignasi Aballí