Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923-2009) ha estat un dels artistes catalans contemporanis més significatius i polifacètics. Va iniciar-se en el dibuix i la pintura amb el guiatge del seu pare, Albert Ràfols Cullerés. Després d’uns anys d’estudis d’arquitectura, va optar per la pintura i va exposar per primer cop a Barcelona el 1946 amb el grup Els Vuit. El 1950 va obtenir una beca del govern francès i es va traslladar a París, on va residir fins al 1954. De retorn a Barcelona, aviat va començar una intensa activitat expositiva i el 1961 va fer la seva primera exposició al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1960-1963).

Amb una llarga trajectòria pictòrica i literària, i una extensa i reconeguda obra artística, Ràfols-Casamada va tenir l’habilitat d’integrar el millor d’Henri Matisse i de l’expressionisme abstracte americà en una recerca cromàtica de gran coherència. Si bé la seva carrera artística va començar en el terreny de la figuració, amb els anys va evolucionar cap a l’abstracció amb un pes important del color i l’ús d’estructures geomètriques. A finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, va fer els seus primers collages i va optar per una nova austeritat cromàtica amb predomini dels blancs. Als anys vuitanta, ja en plena maduresa creativa, va tornar a incorporar l’ús de signes amb un fort component simbòlic i estètic, i va reforçar el protagonisme del color.

La seva activitat pedagògica dins l'àmbit del disseny i l'art va començar el 1962 a l’Escola Elisava i, més tard, a l'Escola EINA, que va fundar el 1967, juntament amb un grup d’intel·lectuals, professors i artistes, d’acord amb el model pedagògic de la Bauhaus. Va ser-ne director durant disset anys. Tot i que la seva carrera literària va ser tardana (va publicar el seu primer llibre de poemes el 1976), va cultivar diversos gèneres, com l’assaig i la poesia, i va exercir d’il·lustrador de clàssics literaris catalans. L'any 2000, l’editorial Proa va reunir la totalitat de la seva obra poètica en un sol volum: Signe d’aire: obra poètica (1939-1999).

Visita la mostra permanent
El que pretenc quan explico la història d’una víctima de la violència a Colòmbia és apel·lar al record del dolor que experimentem tots els éssers humans, aquí o a qualsevol lloc del món.
Doris Salcedo