Daniel Gasol
Daniel Gasol és doctor per la Universitat de Barcelona, es defineix com a treballador que intenta posar en crisis discursos d’una societat capitalista organitzada per poders fàctics que imposen classes socials, sexualitats normatives o treball com a deure moral. Inicia la seva trajectòria combinant producció artística i investigació amb projectes que tenen l’objectiu d’entendre com es constitueixen les narratives oficials en mitjans de comunicació sobre identitat, proletariat, gènere o relacions socials.
El 2021 publica la seva tesi doctoral «Arte (in)útil: Sobre cómo el capitalismo desactiva la cultura» amb la que aconsegueix el premi ACCA a la crítica d’art, i el mateix any presenta «Orden Público: Vagos, Maleantes y Peligrosidad Social», un projecte que explora la Ley de Vagos y Maleantes y Peligrosidad Social mitjançant expedients de l’Arxiu Nacional de Justícia de Catalunya. Actualment, investiga des de la Universitat de València l’origen de la triangulació entre religió, ciència i legislació que conforma la criminologia contemporània, l’higienisme social i la política d’Estat. El 2020 obté una beca per estudiar els treballs de vídeo i mecanismes socials que el col·lectiu Video-Nou/Servei de Vídeo Comunitari va fer servir per posar en crisis el relat oficial d’una transició espanyola suposadament modèlica, adoptant forma de llibre titulat «Historia no oficial durante la hipotética transición: el caso Video-Nou/Servei de Vídeo Comunitari».
