Format a la Llotja de Barcelona amb Fèlix Mestres, Josep Mongrell i Ángel Ferrant, al final de la Guerra Civil es va exiliar a França, on va viure fins a la seva mort, primer a Perpinyà, després a París i a Saint-Tropez; des d’allà va obtenir un ampli reconeixement internacional. Pintor, gravador i escultor, se’l va associar amb l’anomenada Escola de París, juntament amb Pablo Picasso, Juan Gris, Joan Miró o Antonio Saura. Si bé inicialment la seva obra era més gràfica i també escenogràfica, des del principi dels anys cinquanta es va dedicar de ple a la pintura. Va transitar per un realisme intimista, per l’expressionisme i el simbolisme fins a situar-se en l’informalisme i l’abstracció experimental. El més característic de la seva producció des de 1975 van ser els fons que simulen papers plegats, representats amb trompe-l’oeil, i el que ell anomenava papier froissé, que incorporava l’aerosol sobre papers arrugats.

Va ser un dels artistes catalans contemporanis amb una presència internacional més constant, amb exposicions i reconeixements, com el premi de la UNESCO a la Biennal de Venècia de 1956. Entre les seves retrospectives, destaquen les presentades al Musée national d’art moderne de París (1978), el Pavelló Espanyol de la Biennal de Venècia (1984) i l’Espai Can Framis de la Fundació Vila Casas (2013).

Visita la mostra permanent
Jo pinto com si anés caminant pel carrer. Recullo una perla o un crostó de pa; és això el que dono, el que recullo
Joan Miró