Fill de Pere Català i Pic, un dels introductors de la fotografia d’avantguarda a Catalunya, Francesc Català Roca és considerat el mestre de la fotografia documental a Catalunya. Format en el mateix context familiar, va obrir estudi propi l’any 1947 i va començar a fer fotografia de carrer per a encàrrecs editorials. Des de llavors, va treballar ininterrompudament amb fotografies per a publicacions com Destino, Gaceta Ilustrada o La Vanguardia; amb treballs d’estudi; il·lustrant llibres en col·laboració amb arquitectes, escultors i pintors reconeguts com Josep M. Sert, Eduardo Chillida o Joan Miró, i sobre la mateixa història de l’art català; i amb reportatges sobre l’Espanya real.

Dins del neorealisme fotogràfic, Català Roca va practicar una fotografia de risc que buscava un punt de vista insòlit i allunyat de convencions, jugava amb la força plàstica d’ombres i contrastos, i es centrava sempre en l’element humà. La seva capacitat tècnica es combinava amb una gran habilitat per entrar en contacte amb les persones que retratava. Amb el pas dels anys, la seva fotografia ha esdevingut un testimoni privilegiat d’un temps en què el país vivia amb un peu en el passat més dur del franquisme i un altre en el que es coneix com a «desarrollismo».

Des de la seva primera exposició individual el 1953 a la Sala Caralt de Barcelona, Català Roca va dur a terme una intensa activitat expositiva que combinava amb la il·lustració de llibres. Va publicar nombrosos títols. Entre les diverses retrospectives dedicades al fotògraf, destaquen la de la Fundació Joan Miró (2000), La Pedrera de Barcelona (2012) i el Círculo de Bellas Artes de Madrid (2013).

Visita la mostra permanent
L’artista s’ha d’enfrontar al que és desconegut amb un tarannà positiu i clavar-hi queixalada sense por
Eduardo Chillida