Borrell, Alfons

Nascut a Barcelona el 1931 però establert a Sabadell des de petit, Alfons Borrell es va formar als anys cinquanta amb Hermen Anglada Camarasa a Mallorca i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. El 1960 va formar part del Grup Gallot, un col·lectiu creat a Sabadell que practicava una sèrie d’accions a mig camí entre l’action painting i l’automatisme surrealista que qüestionaven els límits de l’autoria i del mitjà pictòric. El 1971, va participar en la creació de la Sala Tres de Sabadell. Molt amic de Joan Brossa i d’artistes com Perejaume, al llarg de la seva extensa trajectòria, la seva abstracció pictòrica s’ha anat consolidant com un corpus expressiu de gran intensitat i solidesa. Partint de simetries i abstraccions gestuals, la seva obra ha experimentat una progressiva simplificació. Amb grans superfícies monocromes –el color hi té un protagonisme estructural– sovint centrades en una sola figura geomètrica o en un signe gràfic de mesura o acotació, el lirisme i l’austeritat despleguen una pintura més propera al paisatge interior o introspectiu que no pas a la voluntat de representació.

Des de les primeres exposicions individuals a finals dels anys cinquanta, Borrell ha presentat la seva obra en destacats espais d’art del país i també de França, Alemanya, Estats Units i el Japó. El crític d’art Alexandre Cirici va convidar-lo a participar en l’exposició inaugural del primer Museu d’Art Contemporani de Barcelona a la cúpula del Cinema Coliseum el 1960. El 1978, va formar part de l’exposició Seny i rauxa. 11 artistes catalans al Centre Georges Pompidou de París. Entre les diverses retrospectives de la seva obra, destaquen les del Centre Cultural Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat (2006), el Museu d’Art de Sabadell (2007) i la Fundació Joan Miró de Barcelona (2015).

Llegir més