Educació Curs 2023-2024
Qui en sap i qui no en sap? Qui aprèn i qui ha d’ensenyar? És possible un museu on aprendre plegats? L’educació ens pot alliberar? Com es construeix la història?
El MACBA concep l’educació com un eix vertebrador que articula el paper del museu en relació amb les comunitats, posant una atenció especial en la comunitat educativa i en el barri del Raval, del qual formem part.
Volem trobar maneres d’estar junts i construir pensament en col·lectiu tot activant processos pedagògics experimentals, alliberadors i radicals, que ens portin a concebre el museu com a dispositiu de creació d’una història situada que pren sentit quan és compartit amb els seus públics. Es tracta, doncs, d’un àmbit d’acció ambiciós, que proposa un programa educatiu que involucra tots els actors que conviuen al voltant del museu i que promou la reflexió i la participació col·lectives per mitjà de tallers, cursos, grups de treball o visites, sempre amb l’acompanyament d’artistes educadors i investigadors. Ens interessa qüestionar les categories fixes en l’àmbit educatiu i la noció de l’aprenentatge com una acumulació de coneixements.
Us proposem explorar junts les maneres de relacionar-nos amb el saber i d'entendre l’educació com una pràctica d’interrupció de la normalitat, com un espai que trenca amb la imaginació reguladora i ens permet endinsar-nos en la imaginació poètica.
La Col·lecció MACBA i el programa d’exposicions temporals volen revisar i reescriure les narratives que han portat el museu fins al moment present, des de la seva creació ara fa més de 25 anys: un recorregut que emfatitza la desjerarquització de la història en favor de la pluralitat d’històries, narradors i protagonistes. La sèrie de vídeos en obert Històries de l’art des de Barcelona i els dos projectes duts a terme amb l’alumnat de 1r de batxillerat artístic de l’Institut Consell de Cent són propostes que, entenent el museu com un dispositiu de construcció de la història, incorporen a la Col·lecció noves capes de significat i fan emergir altres relats i imaginaris.
Els programes educatius i les diverses iniciatives que se’n deriven parteixen de les poètiques i polítiques desplegades pel conjunt de la Col·lecció i les exposicions temporals, concebuts més com a llocs d’experimentació i reflexió crítica i no tant com a espais d’afirmació. Des de fa més de cinc anys, col·laborem amb artistes locals per tal d’explorar diferents activacions de visites taller a les mostres. Així, convidem els visitants a apropiar-se dels espais del museu i a habitar-los tot assajant noves estratègies artístiques d’aproximació a les exposicions, especulant amb el museu com un àmbit d’experiència.
Imaginar les sales del museu convertides en aules és el desafiament que volem mantenir a Narratives d’una Col·lecció. Es tracta d’unes visites a la Col·lecció que activen la conversa i, a partir de les vivències situades i del contacte directe amb les obres, posen en diàleg mirades i memòria.
Un dels principals reptes que perseguim amb les nostres propostes educatives és propiciar espais de trobada on puguem estar junts, generar vincles i possibilitar xarxes afectives, assumint que això significa obrir la porta, convidar, debatre i arribar a consensos, sense deixar de banda, però, el dissens.
Aquestes són experiències que han pres cos, amb tota la seva riquesa i complexitat, en grups de treball estables com per exemple La cuina i altres espais d’investigació compartits entre els artistes col·laboradors i el departament d’Educació. Fugint de la idea de «servei» i «d’usuari receptor», volem provocar noves formes de relació en què ens deixem afectar per la trobada. Imaginant un Museu possible, un museu dels afectes, com podem activar una escolta mútua que promogui el sentit de pertinença al museu?
En aquest punt són indispensables els processos de llarg recorregut, en els quals la continuïtat, la flexibilitat, la cura en els detalls i els (micro)gestos que acompanyen el dia a dia ens ajuden a detectar i explorar els interrogants candents del present, a potenciar l’escolta i a aprendre plegats. Sostenim i afermem la interlocució permanent amb entitats del barri del Raval, en tant que són els nostres veïns més immediats. Però també continuem buscant espais de possibilitat des d’on la ciutadania se senti apel·lada a construir i imaginar el museu que volem ser.
En tots aquests processos hi apareix la voluntat –i també la dificultat– de relacionar diferents històries i pràctiques. Quan s’obren espais d’experiència, on posar el cos i prendre la paraula, també sorgeixen dubtes i malestars amb els quals hem de treballar. Ens interessa pensar el cos des d’una perspectiva social: definit per una sexualitat, un gènere, una identitat, un origen i una classe. Concebem el museu com un lloc que mobilitza sabers «altres», aquells que connecten amb el que és «menor»: els sabers del cos.
La idea de trencar les lògiques tradicionals de relació entre qui en sap i qui no en sap, qui aprèn i qui ha d’ensenyar, travessa tot el nostre programa educatiu. Volem allunyar-nos de qualsevol concepció que entengui l’educació de manera rígida com una disciplina basada en tècniques i models a imitar.
D’aquí sorgeix l’enfoc de treball amb el professorat: la creació d’espais laboratori posen en valor el coneixement docent i el creuament dels seus sabers amb els dels artistes. Estem convençuts que l’experiència de l’art pot ser profundament alliberadora per la seva capacitat d’activar els sentits i, amb ells, la imaginació política. El nostre treball arrela en una crítica al model d’educació disciplinària i s’endinsa en les possibilitats de la pedagogia com a pràctica d’alliberament.
Ens interessa generar processos que qüestionin els rols establerts, les identitats fixes i que explorin altres formes de relació amb el saber i entre educadors i educands. Programes com Postdata. Correspondències d’artista a l’escola han portat la pràctica artística a l’aula, a l’escola i a la comunitat educativa.
