Imatge
Per a més informació de la fitxa de fons veure documents adjunts al mòdul multimèdia. Per a més informació del text destacat de la web veure camp URL.

Fitxa tècnica

Autor:
Xavier Miserachs (productor)
Número de registre:
A.XMI.F
Idioma:
Castellà, Català
Descripción:
60.000 negatius (35 mm, 6x6, 9x12)
20.000 diapositives i transparències (35 mm, 6x6, 9x12)
2.500 fulls de contacte
6 plaques de vidre (9x12)
13 arxivadors amb documentació
43 monografies, 1 tesi i 20 publicacions periòdiques
Data:
1954-1998
Crèdit:
Col·lecció MACBA. Centre d'Estudis i Documentació. Fons Xavier Miserachs

Autor del fons

Xavier Miserachs 1937-1998

Xavier Miserachs va reunir el fons al llarg de la seva vida professional. Als anys setanta l’arxiu es va inundar i es van malmetre part dels materials. Cap a finals dels vuitanta, ell mateix va organitzar els negatius i els fulls de contacte amb l’ajut de la historiadora M. Dolors Tapias Gil, tasca per la qual ella va rebre en obsequi els fulls de contacte originals per al fotollibre Barcelona. Blanc i negre. L’ordenació de l’arxiu resultant d’aquell procés s’ha mantingut fins a l’actualitat.

El 1957 va tenir lloc la primera de les dues exposicions –ja clàssiques– que van reunir fotografies de Xavier Miserachs, Ricard Terré i Ramón Masats, que es va poder veure a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya a Barcelona, a la seu Agrupación Fotográfica de Almería (AFAL) i a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid. Aquella primera exposició va marcar l’inici del que el crític barceloní Josep Maria Casademont va anomenar la “nova avantguarda” en la fotografia espanyola. Al cap de dos anys, el 1959, es va presentar la segona exposició del trio Terré-Miserachs-Masats, a la Sala Aixelà de Barcelona, que havia estat inaugurada feia poc i que dirigia Casademont.

El 1961, després d’acabar el servei militar, Miserachs va crear el seu estudi professional, des d’on va alternar els encàrrecs amb la realització de les fotografies que posteriorment van donar lloc als seus emblemàtics fotollibres de la dècada dels seixanta: Barcelona. Blanc i negre (Aymà, 1964), Costa Brava Show (Kairós, 1966) i Los cachorros (Lumen, 1967). Entre les influències que més impacte van tenir en el seu treball destaquen l’obra del fotògraf William Klein i els seus llibres de ciutats. L’exposició The Family of Man (1955) també el va impressionar profundament, com als seus companys de generació.

Des de finals dels anys seixanta, Miserachs va anar ampliant la seva activitat com a fotògraf per incloure la publicitat, el reportatge i la fotografia editorial. A partir de 1966 va començar a viatjar de manera constant, gràcies al seu treball com a corresponsal per a les publicacions La Actualidad Española, Gaceta Ilustrada, La Vanguardia, Interviú i Triunfo. El 1969 va ser cofundador i primer professor de fotografia de l’escola Eina, i el 1970 la seva activitat es va estendre puntualment al cinema: va ser realitzador i director de fotografia de dues pel·lícules underground, dirigides per Enrique Vila-Matas i Emma Cohen, i aquell mateix any va dirigir i va produir el curtmetratge Amén, historieta muda.

En els últims anys de la seva vida, Miserachs es va interessar per l’escriptura i per deixar testimoni de la seva concepció de la fotografia, des d’una perspectiva bel·ligerant cap al que ell entenia com la cultura fotogràfica dominant i les seves institucions. En aquest sentit, destaquen els seus dos últims llibres, Fulls de contactes. Memòries (Edicions 62, 1998) i Criterio fotográfico (Omega, 1998), apareguts l’any de la seva mort.

Xavier Miserachs va morir el 14 d’agost de 1998, als 61 anys, poc després d’haver rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

El fons

Xavier Miserachs va reunir el fons al llarg de la seva vida professional. Als anys setanta l’arxiu es va inundar i es van malmetre part dels materials. Cap a finals dels vuitanta, ell mateix va organitzar els negatius i els fulls de contacte amb l’ajut de la historiadora M. Dolors Tapias Gil, tasca per la qual ella va rebre en obsequi els fulls de contacte originals per al fotollibre Barcelona. Blanc i negre. L’ordenació de l’arxiu resultant d’aquell procés s’ha mantingut fins a l’actualitat.

Després de la mort del fotògraf, el fons va passar a ser custodiat i gestionat per les seves dues filles, que en van heretar també els drets d’explotació i l’exercici dels drets morals. A finals del 2009, el Centre d’Estudis i Documentació MACBA va entrar en contacte amb les dues hereves per manifestar el seu interès en el conjunt documental. Va començar així un procés que va culminar el 3 de febrer de 2011 amb la signatura d’un conveni de dipòsit a 25 anys i el trasllat de l’arxiu a la seu del Centre d’Estudis. El mateix dia, el MACBA va signar un segon conveni de dipòsit amb M. Dolors Tapias Gil. L’objectiu era que els fulls de contacte originals per al fotollibre Barcelona. Blanc i negre s’integressin en la resta del fons.

Els continguts del fons s’estructuren en tres blocs:

  • el primer comprèn unes 80.000 imatges fotogràfiques, de les quals aproximadament 60.000 són negatius i 20.000, transparències de diversos formats. Aquest conjunt, que inclou uns 2.500 fulls de contacte, abasta els quaranta-quatre anys d’activitat professional de Miserachs (de 1954 a 1998).
  • el segon està format per documentació relacionada amb l’activitat professional de Xavier Miserachs durant el període comprès entre 1970 i 1998, i inclou alguns dels seus quaderns de notes.
  • per últim, el tercer bloc el constitueixen un conjunt de publicacions procedents de la biblioteca personal de Xavier Miserachs.

 Fitxa descriptiva del fons Xavier Miserachs

 Flickr: Fons Xavier Miserachs

M’agrada pensar que, a l’obra, l’artista no és res més que un material d’un altre tipus, que coopera amb la resta de materials.
Robert Rauschenberg