Ana Felicien
Graduada en Estudis Ambientals i màster en Ecologia Tropical per la Universidad de Los Andes, Veneçuela. És part de la Comunidad de Aprendizaje e Investigación Estrategias Endógenas para el Buen Vivir y Soberanía Alimentaria de la Universidad Politécnica Experimental Kléber Ramírez a Veneçuela. Actualment realitza estudis de doctorat a l’Instituto Amazônico de Agriculturas Familiares de la Universidad Federal do Pará, Brasil. Treballa al laboratori d’Ecología Transdisciplinaria para el Bienestar Humano del Centro de Ecología del Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas (IVIC). Ha col·laborat com a professora a la Universidad Nacional Experimental Indígena del Tauca (UNEIT). Forma part del grup de treball Agroecología Política de CLACSO i de diverses organitzacions de base a Veneçuela, com el Pla Pueblo a Pueblo (pla per a la planificació de la producció, distribució i consum d’aliments en comunitats organitzades camperoles i urbanes) i de l’equip coordinador del Debate Popular Constituyente por la nueva Ley de semillas a Veneçuela.
En la seva investigació Mujeres del cacao: saberes y placeres descolonizadores en la amazonia y el caribe planteja que les trajectòries de la planta del cacau (Theobroma cacau), originària de la regió amazònica, han traçat els contorns de territoris indígenes que van ser ocupats pel colonialisme per produir i exportar grans de cacau. Els coneixements i les pràctiques dels pobles indígenes i de la diàspora africana van fer possibles aquestes trajectòries, en les quals es pot reconèixer una divisió entre el treball i la collita del cacau al Sud, i el consum i gaudi de la xocolata al Nord. En aquest paisatge colonial, les fronteres que separen la producció del consum estan sent travessades i delicadament qüestionades per les dones de les terres del cacau. Tant a l’Amazònia brasilera com a les comunitats afroveneçolanes del Carib, les dones estan promovent diverses iniciatives d’elaboració i consum de xocolata. A partir d’entrevistes, recerca de xarxes socials i observació de camp, presentem algunes d’aquestes experiències que revelen com els sabers que combinen innovació i ancestralitat de les dones negres estan reconfigurant i descolonitzant els paisatges del cacau i porten el plaer del consum de la xocolata als cossos-territoris de cacauers.
