Arxiu

 'Fons Joan Brossa', 1919-1998

Fons Joan Brossa

Fons Joan Brossa

Fecha:
1919-1998
Tipo obra:
Col·leccions i fons documentals
Material:
52.000 documents d’arxiu
6.000 volums
6.000 números de publicacions en sèrie
120 poemes visuals
Procedencia:
Col·lecció MACBA. Centre d’Estudis i Documentació. Fons Joan Brossa
Registre núm:
A.JBR.F

Joan Brossa (Barcelona, 19 de gener de 1919 – 30 de desembre de 1998) és el poeta avantguardista català més important del segle XX. Va començar a escriure ocasionalment quan va ser mobilitzat durant la Guerra Civil. Un cop va tornar a Barcelona (1941), va conèixer J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Gràcies als seus consells, i dins d’una línia surrealista, va escriure sonets, proses, odes i teatre. L’any 1941 va fer els primers poemes visuals (que ell anomenava “experimentals”), el 1947 va fundar la revista Dau al Set amb Modest Cuixart, Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats, i l’any 1951 va participar en l’exposició del grup a la sala Caralt amb tres poemes experimentals.

A partir del 1950, i a causa dels contactes amb el poeta brasiler João Cabral de Melo, la poesia de Brossa va fer un tomb radical cap al compromís social. Aquesta inclinació també la va manifestar en odes, sonets i obres de teatre d'una estructura més tradicional. A partir dels seixanta aquest interès conviu amb una aproximació més conceptual, que el porta a experimentar a fons amb la poesia visual i els poemes objecte (Poemes civils, 1960; El saltamartí, 1963, etc.) uns gèneres que ja no va abandonar mai més.

L’any 1960 va participar, convidat per Miró, en l’exposició Poètes, peintres, sculpteurs a la Galeria Maeght de París. Simultàniament començava a col·laborar amb el mateix Miró i Tàpies i, amb el temps, també amb artistes com Frederic Amat, Alfons Borrell, Eduardo Chillida, José Niebla, Perejaume, etc. En tots els casos, en resulten llibres ben singulars com ara Novel·la (1965, amb Tàpies) i Tres Joans (1978, amb Miró).

A partir de la publicació de Poesia rasa (1970) (selecció de llibres escrits des de 1943, i que va continuar amb Poemes de seny i cabell, 1977 i Rua de llibres, 1980) i els sis volums de Poesia escènica (entre 1973 i 1983), Brossa es va anar imposant com una de les figures cabdals de la literatura catalana contemporània, alhora que començava a ser reconegut internacionalment com a artista plàstic.

Ja des dels anys quaranta havia escrit també accions-espectacle, que més tard van derivar cap a tota mena de gèneres parateatrals, com ara els monòlegs de transformació, els ballets i els concerts, alhora que aprofundia en el teatre de text, els llibrets d’òpera i els guions cinematogràfics. Són remarcables les col·laboracions amb els músics Josep M. Mestres Quadreny i Carles Santos, amb els quals va estrenar Suite bufa amb el primer (Bordeus, 1966) i Concert irregular amb el segon (Saint Paul de Vence,1968).

Pel que fa a la poesia pròpiament dita, Brossa no va deixar mai d’escriure el poema curt de caràcter lúdic, breu i sorprenent (Els entra-i-surts del poeta. Roda de llibres 1969-75). En els seus últims llibres, es constata una continguda i emotiva reflexió sobre la vida i la mort, plena de digressions i (Passat festes, 1995, La clau a la boca, 1997 i Sumari astral, 1999).

En el terreny internacional cal remarcar la presència de Brossa a l’Art’20 de Basilea (1989), a les biennals de São Paulo (1994) i de Venècia (1997) i les exposicions individuals a Munic (1988), Nova York (1989), Ceret-Cotlliure (1990), Houston (1990), Londres (1992), Marsella (1993), Malmö (1993), París (1995), Kassel (1998) i Mèxic i Monterrey (1998), entre d’altres. Després de la seva mort, el 2001 la Fundació Joan Miró de Barcelona li va dedicar una gran antològica.


El fons

Al llarg de la seva vida, Brossa va aplegar una quantitat ingent i molt variada de materials. Son cèlebres les fotos del seu primer estudi al carrer Balmes, que mostren els munts de papers que emmagatzemava al terra de totes les estances. Va ser aquesta acumulació la que el va impulsar a llogar, el 1987, un segon estudi en què va continuar-hi conservant documentació diversa fins a la seva mort.

Per salvaguardar aquest llegat documental, al cap d’un any de la mort del poeta es va constituir la Fundació Joan Brossa, que va assumir la custòdia i catalogació de tot aquest material. Es calcula que l’arxiu personal de Brossa consta aproximadament de 52.000 documents. Es tracta d’un arxiu d’una extensa i complexa varietat de materials, entre els quals s’inclouen els manuscrits de la seva obra artística i literària (esborranys i versions definitives), documents produïts durant la preparació d’edicions (llistes, sumaris, textos, proves d’ impremta, galerades, etc.), facsímils, traducció d’obres literàries, correspondència, una col·lecció de fullets, invitacions, cartells, articles i retalls de premsa, documents de la seva participació política i social (adhesió a manifestos, campanyes, associacions, etc.), i una col·lecció de fotografies. L’arxiu també inclou documentació administrativa (factures, rebuts i comptes).
La biblioteca personal de Joan Brossa, per altra banda, està formada per uns sis mil llibres i molts altres números de revistes que configuren un fons ric en obres literàries, catàlegs d’exposició i assajos sobre teatre, màgia, cine i altres expressions artístiques que li interessaven. S’hi inclouen també les publicacions de textos del mateix Brossa, així com els estudis d’altres autors sobre la seva obra. La biblioteca va ser catalogada per la Universitat de Barcelona gràcies al suport de la Fundació Vila Casas, a l’Espai Volart de la qual es podien consultar els materials abans que es traspassessin al MACBA.
Al gener de 2012 tant la biblioteca com l’arxiu personal de Joan Brossa i la seva col·lecció d’art (entre la que hi havia obres seves, però també obres d’altres artistes com Miró i Tàpies) van passar a la custòdia del Centre d’Estudis i Documentació MACBA, arran d’un acord de comodat a 25 anys firmat entre la Fundació Brossa, l’Ajuntament de Barcelona (que a la mort del poeta havia heretat el contingut d’un dels seus estudis) i el mateix MACBA.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Vídeos

Documents

Enllaços

Galeria de fotos

  • “Joan Brossa a la II Fira de Teatre de Tàrrega, 1982”. Fotografia de Jaume Maymó
  • Joan Brossa 'Poema visual', 1988
  • Joan Brossa  'Esse amb peix'
  • Fulletons (1951-1975 i fulletons sense datar)
  • Joan Brossa 'Poema visual', 1988

Àudios

Artistes