Premsa

El Centre d’Estudis i Documentació del MACBA, compleix deu anys dedicat al patrimoni documental de les pràctiques artístiques contemporànies

Descarrega el dossier de premsa aquí.

► El 16 i 17 de febrer celebrarà el seminari internacional La condició de contorn. Sobre l’arxiu i els seus límits amb Marina Gržinić, Muntadas, Miguel Morey, Gelen Jeleton, Teal Triggs, Mela Dávila, Diana Franssen, Pablo León de la Barra i Henrique Faria, entre d’altres.
►L’exposició Arxiu Desencaixat, coordinada per Lucía Egaña, reunirà a partir del 15 de febrer materials que indaguen en pràctiques, discursos i sexualitats desencaixades, en algunes de les formes possibles de la dissidència sexual.
►La biblioteca ha obert al públic el Repositori Digital del MACBA, una eina que dona accés a milers de documents digitals, textuals, visuals i audiovisuals del Fons Històric MACBA i d’altres fons que el CED atresora com són els de Xavier Miserachs, Joan Brossa, Grup de Treball, Pere Sousa i Martí Gasull.
►Deu anys després d’obrir les seves portes ha aconseguit reunir unes 9.600 publicacions d’artista de les quals hi destaquen les d’Edward Ruscha, Sol Lewitt, Dieter Roth, Hanne Darboven, stanley brouwn, Jenny Holzer, Christian Boltanski, Joan Brossa, Eugènia Balcells, Eulàlia Grau o Perejaume, entre d’altres.

El Centre d’Estudis i Documentació del MACBA (CED), inaugurat a finals del 2007, té com a missió ser un fòrum de trobada, d’interacció, debat i generació d’idees sobre la teoria, la producció, l’exposició i la conservació del patrimoni documental sobre les practiques artístiques contemporànies, des d’un apropament interdisciplinari des d’àmbits com la filosofia, la sociologia, l’antropologia i els estudis culturals, entre d’altres. El CED difon el seu patrimoni documental i bibliogràfic especialitzat a través de l’Arxiu i la Biblioteca.

Un dels principals objectius en aquest desè aniversari ha estat donar visibilitat als documents de l’Arxiu que, per raons de preservació, resten sovint amagats en caixes de conservació. Amb aquesta voluntat, s’ha recuperat la planta baixa del CED com a espai d’exposició de seleccions temàtiques de documents originals i publicacions d’artista de l’Arxiu, i un espai d’estudi amb publicacions de la biblioteca.

A les exposicions, se suma una línia d’activitats que giren a l’entorn de les publicacions i documents de la biblioteca i l’arxiu i que s’ha iniciat amb la creació d’un grup de lectura des del que es vol plantejar un espai on la lectura s’entengui com a encarnació o corporització.

Actualment, el CED projecta la posada en marxa de grups d’investigació que aprofundeixin en el coneixement dels fons documentals i que generin nous continguts.

Informació per al visitant

Tel: 93 481 33 56
Fax: 93 412 46 02
e-mail: press@macba.cat

Per a més informació sobre les activitats del MACBA, consulteu el calendari.

El ciclo Parlem de… 'Colección MACBA. Bajo la superficie' contará con la presencia de la artista Ángela de la Cruz, Premio Nacional de Artes Plásticas 2017

Descarrega la nota de premsa aquí.

Aquesta serà la seva primera conferència a l’estat espanyol des del 2004, quan va tenir lloc una xerrada a la Facultat de Belles Arts de Pontevedra amb motiu de la inauguració del Espacio Annexo del MARCO de Vigo. L’artista guanyadora del darrer Premio Nacional de Artes Plásticas, Ángela de la Cruz (A Coruña, 1965), participarà aquest dissabte 10 de febrer a les 18:30h al cicle Parlem de... Col·lecció MACBA. Sota la superfície del MACBA. Ángela de la Cruz, conversarà amb Carolina Grau, comisaria independent i experta en la seva obra.

Ángela de la Cruz (A Coruña, 1965) és la única artista espanyola finalista del Premi Turner, el 2010. Va estudiar Filosofia a la Universidad de Santiago i el 1987 es va traslladar a Londres, on segueix residint, per a formar-se en el Chelsea College of Art, el Goldsmiths College i la Slade School of Art. Quan arriba al Regne Unit va mostrar interès per experimentar amb la pintura, malgrat que aquest mitjà passava per un dels seus moments més difícils.

En el marc de Col·leció MACBA. Sota la superfície, exposició que presenta 41 obres de 24 artistes que indaguen en la noció de superfície com a lloc privilegiat d’experimentació i de sentit, se exposa la seva obra Clutter VII (Yellow), 2004, Col·lecció "La Caixa" Art Contemporani, Barcelona. Pertany a una sèrie que respon a una ètica del reciclatge, present en tota la seva carrera, però duta a l’extrem en aquesta ocasió. Aquesta obra remet al cos de l’artista (l’escala guarda relació amb el pes i alçada) i suggereix associacions amb els sacs i les caixes metàl·liques que s’empren per a guardar cadàvers en conflictes bèl·lics o després d’un accident. Les obres del projecte «Clutter» estableixen vincles amb la seva producció anterior, centrada sempre en la presència i absència del cos humà, en aquest cas ho fan en un context especial, en el que imatges com les de les tortures de la presó d’Abu Ghraib, a Iraq van causar una forta impressió. La torsió del bastidor i de la tela, així com els plecs i la compressió als que la sotmeten les esquadres metàl·liques, semblen incidir, a través d’aquesta obra, en l’antropomorfisme (tràgic), que és la marca d’identitat d’una pintura que s’esforça per anar «més enllà de sí mateixa».

Parlem de... és un cicle permanent del MACBA que vol generar espais de debat, a partir de les exposicions del museu, entre diferents agents, artistes i el públic. És un espai de trobada que entén les exposicions com poderosos dispositius activadors de la imaginació i generadors de discursos que sovint excedeixen aquells previstos per la institució o preconcebuts per l’equip curatorial.

Informació per al visitant

Tel: 93 481 33 56
Fax: 93 412 46 02
e-mail: press@macba.cat

Per a més informació sobre les activitats del MACBA, consulteu el calendari.

Continguts relacionats

Documents

"From Barcelona to Abu Dhabi", primera exposició de la Col·lecció MACBA al món àrab

Descarrega la nota de premsa aquí.

► Més de 70 obres del MACBA dialoguen amb una vintena de treballs d’artistes visuals dels Emirats Àrabs Units.

► La mostra, comissariada per Ferran Barenblit i Nasser Abdullah, s’inaugurarà l’1 de febrer i dona el tret de sortida a l’edició 2018 del Festival d’Abu Dhabi (ADF18).

► Reuneix obres de Lara Almarcegui, Jordi Benito, Gego, León Ferrari, Ana Mendieta, Fina Miralles, Hassan Sharif, Mohammed Kazem i Ebtisam Abdul Aziz, entre molts altres.

L’exposició From Barcelona to Abu Dhabi: Works from the MACBA Art Collection in Dialogue with the Emirates reuneix més d’una setantena d’obres del fons de la Col·lecció del museu i les posa en diàleg amb una vintena de treballs d’artistes visuals dels Emirats Àrabs. La mostra, comissariada conjuntament per Ferran Barenblit, director del MACBA, i Nasser Abdullah, president de l’Emirates Fine Arts Society, obrirà les portes l’1 de febrer al districte cultural d’Abu Dhabi, a Manarat Al Saadiyat.

Estarà oberta fins al 17 de març i inclou activitats paral·leles i un intens programa educatiu.
From Barcelona to Abu Dhabi proposa un recorregut en tres àmbits que ens permet pensar en el paper de l'art en la contemporaneïtat. En el primer àmbit hi trobem allò que ens defineix com a humans: qui som, com creixem, com percebem el món... En el segon, es planteja allò que ens defineix com a éssers polítics, les nostres relacions amb l’entorn natural i social. I en l’últim, l’art reflexiona sobre sí mateix: la seva capacitat transmissora de coneixement, la seva voluntat de superar la funció representativa de la realitat, la diversitat de respostes que genera i com crea el relat de la seva pròpia història.

Informació per al visitant

Tel: 93 481 33 56
Fax: 93 412 46 02
e-mail: press@macba.cat

Per a més informació sobre les activitats del MACBA, consulteu el calendari.

Continguts relacionats

Documents

La Col·lecció MACBA, protagonista del 2018 juntament amb Raqs Media Collective, Melanie Smith, Oscar Masotta, Jaume Plensa, Francesc Torres i Domènec

Descarrega la nota de premsa aquí.

El 2018 el MACBA farà un pas endavant en la manera de presentar la seva Col·lecció.

La Col·lecció és un patrimoni públic que, després de més de tres dècades d’existència, desborda els espais del museu. Gairebé 6.000 obres que permeten múltiples lectures i que es posaran al servei de tots els qui estiguin interessats a trobar un relat continu de l’art contemporani. Al llarg d’aquest temps, el MACBA ha convertit la seva Col·lecció en un referent global, una Col·lecció que genera relats que defugen la narració unívoca i que renuncien a replicar imaginaris hegemònics.

A partir de l’octubre del 2018, doncs, el MACBA presentarà la seva Col·lecció d’una manera permanent. La primera planta de l’edifici Meier oferirà un relat de l’art del segle XX i el segle XXI. Un recorregut cronològic, tot i que no estrictament lineal, que mostrarà al visitant una aproximació a la història d’un art en tensió, relacionat amb els esdeveniments que han marcat la història de l’agitat segle XX i que configuren la societat contemporània. Les peces es presentaran de manera rotatòria, amb l’objectiu d’oferir una visió tan polièdrica com sigui possible, i també perquè el museu vol mantenir el seu compromís de préstec de les seves peces per a exposicions en altres museus d’arreu del món.

Amb aquesta aposta, proposem un salt d’escala per a una Col·lecció que ha arribat a la maduresa.

Per poder mostrar aquesta Col·lecció com el que és ―l’eix vertebrador del museu―, algunes de les obres més rellevants i que condensen algunes de les apostes poètiques i polítiques de la història de la institució passaran a exposar-se amb caràcter permanent; d’aquesta manera, es convertiran en els signes d’identitat de la institució, així com en poderosos referents per a la ciutadania i l’imaginari col·lectiu. L’onada d’Oteiza, Barcelona d’Eduardo Chillida, el mural Tots junts podem parar la sida de Keith Haring o Rinzen d’Antoni Tàpies, entre d’altres, són peces que costa d’imaginar en una altra ubicació que no sigui la del MACBA. Al costat d’aquestes cèlebres obres, però, es mostraran exemples alternatius que han contribuït a la redefinició d’històries, com Truisms de Jenny Holzer o el treball de les Guerrilla Girls. Més enllà d’aquest repertori, cal ampliar la selecció d’obres d’art identificades amb el MACBA, que han d’estar disponibles per poder crear més vincles afectius entre la ciutadania i la col·lecció d’un museu públic que, d’altra banda, conserva l’art del seu temps.

En aquest sentit, el vast i ric fons de la Col·lecció MACBA, per la seva qualitat i extensió, no sols permet mostrar una cronologia de les arts, sinó que també pot (i cal que ho faci) impregnar d’arrel el programa educatiu del museu, les publicacions i dialogar amb les exposicions.

Informació per al visitant

Tel: 93 481 33 56
Fax: 93 412 46 02
e-mail: press@macba.cat

Per a més informació sobre les activitats del MACBA, consulteu el calendari.

Continguts relacionats

Documents

El MACBA presenta la primera gran retrospectiva de Rosemarie Castoro

Descarrega el dossier de premsa aquí.

Títol: Rosemarie Castoro. Enfocar a l’infinit Inauguració: dijous 9 de novembre de 2017, a les 19.30 h Dates: del 10 de novembre de 2017 al 15 d’abril de 2018 Organització i producció: MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona Comissària: Tanya Barson

Rosemarie Castoro (Nova York, 1939-2015) va ser una artista fonamental, en contínua experimentació. Castoro va desenvolupar el seu treball en el context minimalista, postminimalista i conceptual als Estats Units i va formar part del cercle de l’avantguarda novaiorquesa dels anys seixanta i setanta al costat de Carl Andre, Donald Judd, Yvonne Rainer, Robert Morris, Sol LeWitt i Agnes Martin, entre d’altres. Amb el títol Enfocar a l’infinit, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona presenta la primera gran retrospectiva institucional de l’artista a nivell mundial, comissariada per la conservadora en cap del MACBA, Tanya Barson. L’exposició mostra l’excepcional aportació de Castoro a través de la pintura, el llenguatge i la performance, i posa de manifest com algunes figures clau del minimalisme, sobretot les dones artistes, no han rebut l’atenció que mereixen. En paraules de Lucy Lippard, que va incloure obres de Castoro a les mostres 557,087 al Seattle Art Museum (1969) i 955,000 a la Vancouver Art Gallery (1970), l’artista «va subvertir el minimalisme en el seu propi terreny».

Rosemarie Castoro. Enfocar a l’infinit aplega prop de 230 obres, la majoria provinents de Nova York (de les galeries Broadway 1602, Hal Bromm Gallery, MoMA, i prestadors particulars), al costat d’una abundant documentació inèdita, com els seus diaris personals, mai exposats fins ara. Aquesta «pintoraescultora» ―tal com s’autodenominava Castoro― va iniciar la seva trajectòria en el camp de les arts gràfiques, tot i que de seguida es va interessar per la dansa, que va influir decisivament en la seva concepció de l’espai. Després es va decantar per la pintura i més endavant per l’escultura. També va participar activament en l’Art Workers’ Coalition i es va relacionar amb el feminisme, encara que va rebutjar d’involucrar-s’hi a fons perquè el considerava restrictiu i una forma de «segregació». La mostra, centrada en el període que va de 1964 a 1979, inclou pintura abstracta, art conceptual, accions performatives, poesia, escultura, instal·lacions i land art, i evidencia la diversitat de la seva pràctica artística.

Informació per al visitant

Tel: 93 481 33 56
Fax: 93 412 46 02
e-mail: press@macba.cat

Per a més informació sobre les activitats del MACBA, consulteu el calendari.

Continguts relacionats

Documents

La Col·lecció MACBA es mostra Sota la superfície

► Col·lecció MACBA. Sota la superfície presenta 41 obres de 24 artistes que indaguen en la noció de superfície com a lloc privilegiat d’experimentació i de sentit.

► Ignasi Aballí, Antoni Tàpies, Jean Dubuffet, Perejaume, Lucio Fontana, Robert Rauschenberg, Dieter Roth, Art & Language, Dora García, Ángela de la Cruz, Karla Black, Derek Jarman, James Lee Byars, Charlotte Posenenske o Michelangelo Pistoletto són alguns dels artistes presents a l’exposició.

La reflexió entorn de la superfície, la seva condició matèrica i l’expansió del camp pictòric ocupen un lloc significatiu en les pràctiques artístiques contemporànies i constitueixen el nucli d’aquesta exposició. Mitjançant 41 obres de 24 artistes d’arreu, Col·lecció MACBA. Sota la superfície es planteja el següent interrogant: de quina manera els gèneres com la pintura i l’escultura han estat alterats i dilatats fins a fer que la mateixa matèria es construeixi com a missatge crític?

Gran part de les obres d’aquesta mostra, comissariada per Antònia Maria Perelló, exploren les pràctiques postminimalistes incorporant el contingut crític que aquestes van aportar al llenguatge de l’abstracció. El primer àmbit reuneix obres d’Ignasi Aballí, Antoni Tàpies, Lucio Fontana, Karla Black o Art & Language que qüestionen el llenguatge i la dialèctica de la superfície. A partir de la seva deconstrucció, se subverteix i es nega la pintura transformant-la en acció performàtica, conceptual o antirepresentacional, de manera que és possible arribar a destruir-la o fer-la desaparèixer.

Els àmbits següents exploren les transicions del pla pictòric a l’espai, amb obres que privilegien el volum, com les estructures cel·lulars d’Absalon o les indagacions d’ascendència minimalista de Charlotte Posenenske i Rita McBride, entre d’altres. Tanca l’exposició l’obra de Michelangelo Pistoletto Architettura dello Specchio (1990), un mirall de grans dimensions dividit en quatre parts i emmarcat amb fusta daurada. Aquest treball ens recorda la paradoxa de la superfície reflectant: tot i que ens retorna totes les imatges possibles, la seva materialitat «transparent» és enganyosament intangible.

Informació per al visitant

Tel: 93 481 33 56
Fax: 93 412 46 02
e-mail: press@macba.cat

Per a més informació sobre les activitats del MACBA, consulteu el calendari.

Continguts relacionats

Documents

Poesia Brossa, al MACBA

► Una revisió de l’obra completa de Joan Brossa, a partir de l’oralitat, el caràcter performatiu i l’antipoesia, que aplega 800 obres i abundant documentació, des dels seus primers llibres fins a les últimes indagacions plàstiques, passant pel teatre, el cinema i les arts d’acció.

► El recorregut de la mostra inclou casos d’estudi, una recapitulació visual de les seves exposicions dels anys vuitanta, i situa la producció brossiana en diàleg amb l’obra de Marcel Mariën, Ian Hamilton Finlay i Nicanor Parra. A més, inclou les seves col·laboracions amb Miró, Tàpies, Portabella, Mestres Quadreny o Carles Santos.

► La poesia de Joan Brossa suma accions, imatges i objectes, de manera que un dels reptes d’aquesta exposició és vincular l’oralitat i el caràcter performatiu a les convencions museístiques. Per aquest motiu, un grup de performers desenvoluparà l’obra de Brossa a les sales durant l’exposició.

► L’exposició, comissariada per Teresa Grandas i Pedro G. Romero, ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Joan Brossa, gràcies a la qual s’hi ha pogut incloure una vasta selecció de documentació, i amb el suport de Acción Cultural Española (AC/E) i l’IRL Institut Ramon Llull.

Títol: Poesia Brossa Inauguració: dimecres 20 de setembre de 2017, a les 19.30 h Dates: del 21 de setembre de 2017 al 25 de febrer de 2018 Organització i producció: MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona Comissaris: Teresa Grandas i Pedro G. Romero

Informació per al visitant

Tel: 93 481 33 56
Fax: 93 412 46 02
e-mail: press@macba.cat

Per a més informació sobre les activitats del MACBA, consulteu el calendari.

Continguts relacionats

Documents

«Entusiasme. El repte i l’obstinació en la Col·lecció MACBA» és un projecte que aborda la contemporaneïtat des d'una perspectiva optimista, persistent i apassionada. Un concepte directe que, en lloc de situar les obres dins d'un àmbit temàtic o cronològic determinat, s'erigeix com un to específic; és a dir, com una manera particular d'entendre la pràctica artística que reivindica la intensitat anímica del treball en art.

En termes generals, l'entusiasme s'entén com un procés subjectiu d'exaltació de l'ànim, en què la passió i el fervor actuen com a detonant emocional d'allò que -ja sigui discret o ambiciós, íntim o públic- es vol aconseguir. Mitjançant una anàlisi plural del concepte, el projecte revisa la col·lecció del MACBA amb l'objectiu d'escenificar i contrastar tot un seguit de comportaments i actituds sensibles a aquesta excitació. Una posició ferma i obstinada que s'allunya d'actituds ingènues o simplement alegres i aposta per qüestions de confiança, resistència i furor en diferents nivells. L'exposició proposa un exercici d'activació de les obres, en què s'entrecreuen causes i desafiaments diversos, cosa que dona lloc a una selecció de reptes singulars que, situats dins de l'àmbit de l'art contemporani, transiten entre les obsessions individuals i els compromisos d'ordre estètic, social o polític.

Seguint aquestes premisses, «Entusiasme. El repte i l’obstinació en la Col·lecció MACBA» proposa cinc aproximacions possibles basades en l'acte entusiasta: la construcció cosmogònica, la potència creativa de la vida quotidiana, la càrrega performativa del cos, l’activisme de caràcter social i la posada en crisi de la pròpia noció d'art. D'aquesta manera, la voluntat d'artistes com Zush, Anne-Lise Coste o Younès Rahmoun per construir un món propi mitjançant vivències, fantasies o creences; la repetició de gestos simples i quotidians d'Esther Ferrer, Ignasi Aballí, Dieter Roth, Richard Hamilton o Tere Recarens; la performativitat de Vito Acconci o Àngels Ribé; l'acció inconformista de Maja Bajevic, Emanuel Licha, Mireia Sallarès, Cildo Meireles o Gordon Matta-Clark i, finalment, la crítica al propi sistema de l'art de figures com Marcel Broodthaers o Peter Friedl suggereixen una seqüència narrativa en què l'entusiasme denota una posició ideològica forta enfront del fet artístic: aquella que, al cap i a la fi, concep l'art com un acte de fe capaç d'assolir el que es proposa, ja sigui canviar el món o simplement qüestionar-se a si mateix.

«Entusiasme» rep l'herència conceptual de dos projectes centrats en aquest concepte i esdevinguts a Barcelona a mitjan la dècada del 2000. D'una banda, el projecte «Fe i entusiasme» (2004), de l'artista Antonio Ortega: una exposició processual centrada en la noció d'èxit i organitzada a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró, que consistia en l’intent de captar fons per construir una figura de cera de Yola Berrocal, màxim exemple de l'entusiasme segons l'artista. De l'altra, l'exposició «Entusiasme» presentada a la Fundació Tàpies el 2005: un arxiu de pel·lícules vinculades al moviment polonès de cinema amateur entre el 1950 i el 1980 recopilades pels artistes Neil Cummings i Marysia Lewandowska. Ambdues propostes incorporaven un impuls alliberador sorgit de la passió. I aquí, en el repte més visceral que racional, més apassionat que estratègic, és on resideix la intensitat d'aquesta revisió de la col·lecció del MACBA. Malgrat marcar-se objectius ben diferents, i fer-ho mitjançant registres de presentació dispars, tots els artistes de l'exposició comparteixen un mateix gest: dir amb contundència.

Seguint un efecte de contagi i complicitat, els tres conceptes que sustenten la mostra —entusiasme, repte i obstinació— s’expandeixen també cap a tots els agents i estructures que intervenen en el projecte: la posició del curador, la configuració de la col·lecció del MACBA, la voluntat divulgativa del Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona i, en el millor dels casos, la interrelació amb les persones i els col·lectius que visitaran l’exposició.

David Armengol, comissari de l’exposició

Informació per al visitant

Tel: 93 481 33 56
Fax: 93 412 46 02
e-mail: press@macba.cat

Per a més informació sobre les activitats del MACBA, consulteu el calendari.