Residents anteriors

Peter Freund, Lost Grids. Octubre 2018 - gener 2019.

Inspirant-se en el caràcter incommensurable de la superfície i la profunditat, Peter Freund genera materials digitals piratejant el codi subjacent de fotografies icòniques amb l’ús de textos poètics, crítics i quotidians. El resultat final del seu projecte consistirà en una sèrie d’impressions de quadrícules multicolors que aprofita els impulsos de l’art conceptual per explorar la història i la política de la quadrícula, des de la màquina de perspectiva renaixentista i les configuracions geomètriques de la cartografia, l’arquitectura i el disseny fins a les construccions abstractes i reticulades de l’art contemporani i el sistema de píxels de la imatge rasteritzada. El radical ornamentalisme de les impressions de Freund presenta una estratègia intervencionista en una política del divertiment.

Núria Gómez Gabriel, Love me, Tinder. Novembre 2018 - maig 2019.

En paral·lel a la investigació Cos-Imatge. Hauntologia de la desidentitat visual, vinculada al grup de recerca Cinema de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Núria Gómez Gabriel inicia un període de residència al CED amb l’objectiu d’analitzar els efectes de la cultura activa en les aplicacions de cites online.  Love me, Tinder es un estudi sobre els patrons de representació que circulen en la ficció “Hot or Not” i sobre com les narratives binominals del cos-empresa es posen en marxa per oferir als usuaris una màxima optimització de la seva experiència. Matèries com pornografia emocional, humanitarisme industrial o materialisme espiritual es creuen en un assaig que busca, en última instància, rastrejar els efectes de la dictadura wellness. La investigació forma part de l’edició d’un llibre realitzat conjuntament amb l'artista visual Estela Ortiz que publicarà Editorial Planeta al setembre del 2019. 

Caterina Almirall, L'autogestió com a pràctica màgica. Juliol - maig.

In the context of the doctoral thesis she is currently working on at the Faculty of Fine Arts of the University of Barcelona, her intention during her CED residence at MACBA is to explore the possible relationship between self-organised and institutional practices in the context of contemporary art in Barcelona. In order to better understand where each of these strategies (habitually-considered ‘alternatives’) fit in, she begins by questioning their separation and respective limitations, seeking to establish a connection outside of the terms of a ‘dichotomy’. She sets off from an interrogative that might allow her to think of the ‘effects’ of one set of practices on the other, or, to express this in another way, of how certain practices ‘affect’ and constitute others. With an emphasis on mediation tasks carried out by the curator, she will strive to uncover such effects, revealing how power relationships emerging in relation to them might be transformed, activating discourses, values and objects. 

Beatriz Regueira, Voi c e ssss Ma t t ersss s s s. Gener - abril. 

Com a part de la preparació de la seva tesi Carn crítica. Art, biopoder i plasticitat en allò posthumà (Grup d’investigació IMARTE, BBAA, UB, Beatriz Regueira proposa aprofundir, durant la seva residència al CED, en els entrellaçaments estètics, polítics i terapèutics a partir de l’anàlisi d’Estructuração do self de Lygia Clark, els arxius de Francesc Tosquelles i la pràctica sonora de Joan La Barbara. L’objectiu és construir un llenguatge limítrof que utilitzi la veu en les seves dimensions representativa (llenguatge) i tàctil (so com a freqüència), en l’àmbit de l’escriptura i la videoperformance. El seu focus d’interès se centra en el llenguatge formal i la seva relació amb el despertar del malestar psicòtic, entès com una hipertròfia simbòlica que genera la il·lusió d’un jo-paraula autònom aferrat a la identitat discursiva, i fictíciament separat de la nostra existència com a corporalitats sentides, concretes i situades. En aquest marc, la veu, com a somatècnia (tècnica de consciencia corporal), es presentaria com l’evidència de l’encontre entre allò simbòlic i allò corporal, funcionant com a instrument performatiu de presència (cos) i representació (llenguatge) simultani.  

Alba Giménez, Sentit i distància. La postproducció de l’experiència en les videoinstal·lacions de Harun Farocki i Antje Ehmann. Gener - febrer.

El treball de recerca d’Alba Giménez Gil consisteix en un estudi teòric sobre l’obra de vídeo-instal·lació d’Harun Farocki (Alemanya, 1944-2014), incloent també les peces realitzades amb Antje Ehmann (1968-), parella i col·laboradora de l’artista. Aquesta investigació conforma la tesi doctoral que està duent a terme en el marc del European Centre for Documentary Research de la University of South Wales (Regne Unit). Durant el període de residència, aprofundirà en diversos materials sobre Farocki presents en el fons documental del CED, incloent aquells relacionats amb la difusió de l’obra de l’artista a Barcelona o a nivell estatal.

Marta Pujades, Accionar la fotografia: més enllà de la immobilització del gest. Març - maig.

El projecte de Marta Pujades aborda les relacions i tensions que es generen entre fotografia i performance, prestant especial atenció a aquelles obres que entenen el procés fotogràfic com una acció performativa en si mateixa. La investigació proposa una possible genealogia dintre el marc estatal iniciant-se a principis dels anys noranta fins a l’actualitat. Es presenta una visió complementària a les aproximacions que prioritzen la presencialitat de la performance en detriment del seu vessant fotogràfic, situant-lo en un segon pla com a documentació o annex. Al treball es suggereixen altres formes d’articular aquestes pràctiques i s’interroguen alguns dels plantejaments que s’han volgut establir com ontològics d’ambdós mitjans.

Francesca Mas, Pere Portabella i l'acció filmada: radicalitat política i creativa. Abril - juliol.

El projecte d'investigació de Francesca Mas té com a objectiu estudiar les confluències entre el cinema de Pere Portabella i altres disciplines artístiques i presta una atenció especial a l'art performatiu i el poder d'intervenció del film en l'espai museístic. Partint de la idea que aquestes confluències són el resultat d'un propòsit radical tant de caràcter polític com creatiu, es pretén dur a terme un estudi transversal que indagui sobre una proposta fílmica revolucionària indissociable de la subversió del llenguatge que utilitza. Amb el suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics. 

Lluís Vecina, Reminiscències narratives d’una pràctica avantguardista: l’artista com a comissari a través de la instal·lació multimèdia. Maig - agost.

Centrant l’atenció en Francesc Torres, icona dins de la pràctica de la instal·lació multimèdia, el projecte de Lluís Vecina traçarà genealogies de la instal·lació multimèdia dins el marc estatal, des de les primeres aparicions recollides fins al seu desenvolupament al llarg dels anys, just abans del gir reaccionari del retorn a la pintura i l’«era de l’entusiasme» (la posada en marxa d’unes pèrfides polítiques culturals), que va suposar el soterrament de bona part de les pràctiques conceptuals. Intentarà, d’igual forma, esbrinar les implicacions que van tenir: la recepció d’aquestes obres; la ideació d’un corpus on es destaqui si aquestes pràctiques artístiques van resultar més tard reïficades; si recolzaven convencionalismes sota el vel de l’avantguarda; si portaven en si mateixes el germen de la seva pròpia neutralització emancipadora; o si, al contrari, van poder dur a terme amb èxit la seva tasca. De la mateixa manera, intentarà comprendre la postura del museu públic, les paradoxes o encerts a l’hora de fer costat a aquesta finalitat. Tot això, i per una qüestió totalment capritxosa, amb l’ull posat en les possibles interrelacions i analogies velades o més que evidents amb les revolucionàries pràctiques experimentals de l’art rus dels anys vint, amb l’objectiu de reivindicar un tipus de producció artística desembarassada de la fetitxització i de connotacions mitològiques.  Amb el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics. 

Luz del Carmen Magaña, Art, cos i postpornografia. Juny. 

Artista visual, feminista, teòrica i performer, Luz Magaña és coordinadora del Laboratori de Performance i Gènere (LPG) de la Facultat de Belles Arts de la Universidad Autónoma de Querétaro, Mèxic. El seu projecte postdoctoral, que va desenvolupar a la Universitat Autònoma de Barcelona, tracta de la relació entre pintura i postpornografia. Actualment treballa en un nou projecte d’investigació que aborda temes relacionats amb la performance, la postpornografia, el cos i el feminisme en l’art contemporani, en el marc de Barcelona i Mèxic. L’objectiu és descobrir i crear vincles, tant teòrics com pràctics, entre el Laboratori de Performance i Gènere (LPG) i els moviments performatius a la ciutat de Barcelona, així com crear un arxiu d’investigació teòrica sobre els temes plantejats en la seva recerca.

Olga Martí, El més mínim moviment. Juny - agost. 

La investigació d’Olga Martí aborda l’anàlisi, des del camp de les arts en viu, de propostes que prenen la no acció, el buit o el moviment mínim com a motor o element central de l’obra. D’una banda, es tracta d’una poètica de la insignificança, vinculada amb plantejaments experimentals que qüestionen les regles de les arts visuals i del moviment. D’altra banda, aquestes propostes generen esquerdes que proven de trencar l’imperatiu del moviment, el treball, la visualitat o la sonoritat contemporània, i situen els seus creadors i creadores en un espai altre. Aquest projecte s’integra en la investigació de tesi doctoral desenvolupada aquests últims anys en el grup Laboratori de Creacions Intermèdia de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València.

Daniel Amorós o Daniel Loves The Sodomites, Formes d’autorepresentació. Dissidència de gènere i sexual en la fotografia, en la poesia (escrita i cantada), en la performance i el llibre d’artista. Febrer - desembre.

El treball de recerca de Daniel Amorós dóna continuïtat tant a la seva praxi d’investigació com a la seva pràctica artística, què pretén disseccionar de manera crítica i exhaustiva qüestions referents a la concepció del gènere i la sexualitat des de l’autorepresentació i la dissidència, així com d’altres aspectes ontològics dels mitjans i llenguatges dels què es serveix; com són la performance site-specific, la fotografia, el vídeo, la poesia, etc. En el nucli de la seva tasca roman la voluntat d’aplicar, transformar i materialitzar el resultat o les respostes obtingudes, en un llibre d’artista que posarà en diàleg la seva obra primerenca (fotogràfica) i la seva obra més recent (poètica), així com d’altres textos narratius i assajos.

Christina Schultz, Ressonàncies, un cor experimental sobre el plaer i la diversitat sexual. Setembre - desembre.

Christina Schultz, artista transdisciplinària, performer oral i nòmada lingüística, va cursar el Programa d’Estudis Independents del MACBA (2017/2018) i és resident permanent a SaTorre, espai d’art minimal. La seva investigació es centra en el projecte que duu a terme gràcies a la invitació de l’espai artístic Homesession i la beca de la Caixa Social de “Art for Change” i es una proposta en cooperació amb l’associació Stop SIDA. Treballa des de la teoria i la pràctica els temes relacionats amb la dissidència sexual i els desitjos de la comunitat LGTBI+. A més a més, l’eix de la seva proposta artística és la creació d’un cor experimental, agrupació vocal i corporal que, literalment, doni veu i cos de manera coordinada i col·lectiva a experiències relacionades amb les pròpies experiències del cor. Un cor com espai col·lectiu de llibertat i absència de judici, espai de creació i expressió col·lectiva on les diferències es sumen i s’harmonitzen.

Montse Morcate, El projecte de dol: respostes fotogràfiques de creació contemporània a la mort i la pèrdua. Setembre - desembre.

L’àmbit de recerca i de creació de Montse Morcate es centra en l’anàlisi de la representació de la malaltia, la mort i el dol, tant des de l’àmbit de la fotografia familiar, com de l’entorn online, així com també dins del projecte de creació contemporani, entre d’altres. Durant aquest període de residència té com a finalitat desenvolupar un corpus teòric sobre la representació del dol en les seves diverses accepcions dins del projecte de creació contemporani, abordant no només la fotografia sinó també altres medis de creació que complementin l’anàlisi d’obres dins de l’àmbit fotogràfic en curs.

Mireia c. Saladrigues, Behaving Unconventionally in Gallery Settings. Alteration and Strangeness in Cultural Practices as Fruitful Tension for Rearticulating Relations among Makers, Objects, Audiences, and (Virtual) Museums. Juliol 2019 - gener 2020.

La investigadora i artista visual treballarà en la part escrita de la seva tesi doctoral que està tenint lloc a la University of the Arts Helsinki, a Finlàndia. Behaving Unconventionally in Gallery Settings documenta i fomenta situacions d’agència que podrien renovar els paradigmes de relació amb l’art. La recerca, que es basa en la pràctica artística, entén l’alteració cultural com quelcom conseqüent i simultani al condicionament social, i reacciona a la reducció del capital imaginatiu (real-virtual) proposant una relectura artística i teòrica de l’alteració i la no convencionalitat com a “eines” fèrtils.

Grups residents

Lior Zalis, Diego Posada, Ana Luiza Braga, Nous feixismes a Llatinoamèrica i en el món contemporani. Maig - desembre.

En aquest marc de recerca, es crearà un espai de trobada entre investigadors, artistes i activistes per tal de compartir reflexions entorn del creixement de les noves dretes a Llatinoamèrica i en altres llocs del món, mitjançant diverses eines i dispositius d’estudi en el camp de la teoria i de les pràctiques artístiques. A partir de casos concrets, es revisaran contextos situats per construir una caixa d’eines i un conjunt de pràctiques que ens ajudi a fer front a aquestes polítiques. Pensat des de la urgència i la complexitat de comprensió d’aquests fenòmens, aquest grup es planteja com un espai d’experimentació del present.