Fons de la Col·lecció

Jung

Fecha:
2000
Tipo obra:
Fotografia
Material:
Fotografia cromogènica
Medidas:
198 x 148 cm
Procedencia:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Dipòsit Brondesbury Holdings Ltd.
Registre núm:
2619

En la seva obra, José Antonio Hernández-Díez incorpora objectes quotidians i d’altres de la cultura urbana i del món dels esports. A través d’elements visualment molt propers com unes sabates esportives o uns monopatins, Hernández-Díez dialoga amb la desigualtat social, la violència, el consumisme i la fascinació per la tecnologia. Un dels seus altres temes d’interès és la contraposició entre religió, superstició i moralitat, que sovint tracta amb irreverència. Les seves instal·lacions juguen amb l’element sorpresa creant associacions inesperades, qüestionen significats socials molt arrelats o evoquen jocs de contraris com mort i vida, natural i artificial o sagrat i profà. Són obres amb un fort element narratiu que es plantegen com un microrelat.

Entre les obres que juguen amb el registre de la vida i la mort, destaca la seva instal·lació San Guinefort, de 1991, que reversiona una llegenda sorgida al segle XIII a la ciutat de Lió sobre un gos que protegia els infants. José Antonio Hernández-Díez va fer dissecar un gos que havia mort al carrer per convertir-lo en l’element central de la seva instal·lació. El col·loca dins d’una vitrina de metacrilat com si es tractés d’una incubadora o d’una relíquia, a la qual insereix quatre tubs de goma fixats a uns guants negres, de manera que l’espectador, en un gest entre clínic, científic i mortuori, pot «manipular» el cadàver del gos. Una mànega connecta la vitrina a una ampolla d’aire comprimit que assegura la conservació de l’animal. La instal·lació posa en contrast materials industrials propis d’un laboratori científic com l’oxígen o els guants de goma amb un element natural i orgànic com és un animal. D’altra banda, planteja també una contraposició entre la visió ancestral que confiava la vida i la seva durada a la divinitat, amb l’asèptica contemporània, que la deixa en mans d’elements com bombones d’oxígen, líquids isotònics, guants de goma i mànegues. El contrast entre el sagrat i el profà és evident. En la primera presentació de l’obra a Caracas el 1991, l’artista va qualificar-la de «nova iconografia cristiana».

Entre les altres obres de la Col·lecció MACBA, a Jung l’artista sobreposa quatre sabatilles d’esport de diferents models i colors que porten, en el seu lateral, alguna lletra com a logo de la marca. Situades una al damunt de l’altra, es pot llegir la paraula «Jung». L’obra forma part d’una sèrie en què l’artista situa sabates d’esport una damunt de l’altra –des de les marques més cares a les més barates– de manera que es llegeixen noms com Marx, Kant, Hume o Mao. La referència a alguns dels teòrics de la cultura moderna a través d’un objecte de consum com és el calçat esportiu denota aquest element de joc de contraris que es troba en moltes obres de l’artista i que li serveix per obrir una bateria d’interrogants. Quin paper juguen les marques en el nostre imaginari? Actuen com a referents universals tal i com en el seu dia ho van fer alguns sistemes de pensament? Com seria el món si construíssim les nostres identitats partint de referents intel·lectuals i no d’objectes de consum?

Vehículos perfectos és una de les altres sèries en les quals Hernández-Díez també pren com a element central un objecte de consum esportiu: els monopatins. Associat al món dels skaters, l’artista els presenta penjats a la paret mostrant la imatge d’un rostre que ha pintat a la seva base. L’artista hi ha pintat adolescents de diferents races amb la cara parcialment coberta amb viseres, gorres o mocadors de manera que només se’ls veuen els ulls. Es tracta de personatges de Caracas que als anys noranta sovint s’havien enfrontat a la policia a la Universitat Central d’aquesta ciutat. L’expressió dels rostres i la selecció dels elements que els cobreixen transmeten un acusat aire de rebel·lió i de marginalitat. En el cas de l’obra del MACBA –Vehículos perfectos (14, 15, 19, 25, 26)–, un d’ells porta un còctel molotov. L’obra condensa algunes de les temàtiques que interessen l’artista com ara les diferències entre cultures, la desigualtat, la repressió i l’autoritarisme.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.