al

Aquesta àmplia retrospectiva de Michelangelo Pistoletto (Biella, Itàlia, 1933) proposava un recorregut pels moments més significatius de la seva trajectòria artística, des dels primers autoretrats de 1960 fins a les últimes intervencions en el marc del Progetto Arte, una iniciativa que, des de 1994, incita a reflexionar sobre el paper de l'art contemporani, l'artista i l'educació. També s’hi van poder veure els emblemàtics “quadres emmirallants”, els objectes reflectants, els de plexiglàs, els treballs fets amb roba vella i, molt especialment, la sèrie Ogetti in meno (objectes de menys), realitzada entre 1965 i 1966, històricament considerada punt de partida de l'arte povera, i una de les seves aportacions més rotundes.

Així mateix, l'exposició presentava una àmplia secció documental que reflectia el seu treball en el camp teatral amb el grup Lo Zoo, impulsat per Pistoletto, entre 1968 i 1970, i amb el qual es van dur a terme nombroses experiències de participació i acció col•lectiva. Tal com declarava el mateix artista: “El pas del quadres emmirallants al teatre –tot és teatre– em sembla del tot natural... La participació del públic en el quadre ha esdevingut, doncs, altres formes de participació.”

L´exposició era una àmplia retrospectiva que tenia com a atractiu principal el fet de poder recórrer en profunditat aquelles etapes més significatives del treball de Pistoletto, per la qual cosa es van reunir des dels seus primers autoretrats fins als "quadres emmirallants", els objectes amb miralls, els de plexiglàs, els treballs fets amb roba vella, i molt especialment, la sèrie Ogetti in meno (Objectes en menys), que Pistoletto realitzà entre 1965 i 1966 i que ha estat considerada una de les seves aportacions més rotundes. Així mateix, l´exposició va presentar una àmplia secció documental, per tal de donar a conèixer el seu treball dins del camp teatral amb el seu grup Lo Zoo, que ell mateix va reunir entre 1968-1970.

Producció: Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) en co-producció amb el Museum of Modern Art Oxford

Penso que una obra d’art hauria de deixar perplex l’espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida
Antoni Tàpies