al

Deia Robert Filliou (Sauve, França, 1926 - Les Eyzies, França, 1987) que “l'art és el que fa la vida més interessant que l'art”. Aquest creador adscrit al moviment Fluxus, pròxim a la poesia concreta i hereu de l'esperit del surrealisme, va començar la seva carrera artística cap al 1960, quan va entrar en contacte amb Daniel Spoerri i els ambients artístics més progressistes de París. De bon principi va posar en pràctica la seva noció de “creació permanent”, un concepte d'art participatiu i emancipador que es pot produir en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Les seves obres són nòmades, transportables i precàries, i totes destil·len un humor incisiu i subtil alhora. Com a exemple, la seva Galerie Légitime (1962): un barret ple de petits objectes que l’artista convertia en galeria itinerant i presentava al carrer d’una manera itinerant. Per Filliou, tothom és portador d'un geni que l'exercici continuat dels nostres talents ens impedeix descobrir.

Robert Filliou. Geni sense talent va ser la primera exposició retrospectiva de l'Estat espanyol dedicada a l'artista, i la més extensa que s'havia fet fins aleshores en l’àmbit internacional. S’hi van poder veure prop de 180 obres, entre poemes escrits i visuals, objectes, escultures, vídeos, instal·lacions i documents de les seves performances.

L'exposició Robert Filliou. Geni sense talent recorre trenta anys de la creació de l'artista francès Robert Filliou (Sauve, 1926 - Les Eyzies, 1987) a través de més de cent vuitanta obres.

Comissària convidada: Sylvie Jouval
Coproducció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona - Museum Kunst Palast de Düsseldorf
- Musée d'Art Moderne Lille Metropole

Patrocinador de comunicació:
TV3 - Televisió de Catalunya
Catalunya Ràdio
El periódico100

Itineràncies

26 JUL. - 09 NOV. 2003 Museum Kunst Palast Düsseldorf
11 ABR. - 29 JUNY 2003 Sales del museu
06 DES. 2003 - 28 MARÇ 2004 LAM Lille Métropole Musée d'Art Moderne, d'art contemporain et d'Art brut, França

Reconstituir el desordre d’una possible ciutat. Utilitzar la maqueta no com un element de projecte sinó com una representació d’alguna cosa que ja existeix.
Jordi Colomer