Després del neoliberalisme: ciutats i caos sistèmic

Seminari dirigit i moderat per Neil Smith

Fent ús de l'oportuna frase de Habermas sobre el modernisme, podríem començar considerant que avui el neoliberalisme «ha mort, però continua vigent», i que això té algunes implicacions en la nostra forma d'entendre el canvi i el procés urbans. L'oposició antiglobalització que va aparèixer a finals dels noranta i principis del segle XXI, la implosió de la innovació neoliberal que va arrencar amb la crisi econòmica «asiàtica» del 1997 al 1999, el col·lapse econòmic a l'Argentina i, per acabar, la crisi a la zona central dels Estats Units després de la recessió del 2007 i la consegüent crisi financera global són els signes del fracàs del neoliberalisme. En realitat, en els últims anys no han sorgit noves idees neoliberals; el projecte s'ha estancat, ha perdut impuls, ha començat a atrofiar-se i, finalment, s'ha estavellat. En el millor dels casos, és només un vestigi geogràfic i programàtic d'un projecte anunciat fa més de 25 anys, però la ideologia (si no la realitat) d'un neoliberalisme pur ja forma part de la història. Tot i això, el neoliberalisme ha deixat (i continua deixant) al seu pas una empremta de destrucció, tant als barris pobres de tot el món com al medi ambient, entre les persones marginades per raó de classe, gènere o raça, o per pertànyer a un poble indígena.

Quines repercussions té per a la ciutat l'atròfia del neoliberalisme? Encara que la crisi de les ciutats neoliberals és evident avui, per exemple, en la crisi de les hipoteques subprime als Estats Units, la consegüent crisi financera global i la nacionalització directa o indirecta dels bancs, la crisi causada pel neoliberalisme és més ostensible en la geografia social global de les ciutats, des de São Paulo fins a Xangai, des del Raval de Barcelona fins als barris baixos de Lagos. Els projectes de desplaçament urbà massiu de la Xina són possiblement les actuacions pioneres d'aquest canvi, però n'hi ha molts, d'exemples, i diversos. El predomini d'aquesta lògica neoliberal en la planificació i el desenvolupament urbans és una garantia de més empobriment per a molts. Per a d'altres, però, la ciutat neoliberal és una mina d'opulència, que potser s'expressa millor en la globalització del procés d'ennobliment. La manca d'una alternativa general a un neoliberalisme atrofiat, juntament amb una oposició creixent, assenyala un futur caòtic de neoliberalisme resistent, entremesclat amb intents d'opcions alternatives i d'oposició frontal.

Aquest seminari examinarà l'aparença, la forma i els processos de la ciutat «després del neoliberalisme» i travessarà els contorns del caos i la reconstrucció que ajuden a refer l'espai urbà. Ens centrarem en diverses ciutats concretes, i utilitzarem les seves experiències de neoliberalisme urbà –en la prevalença i l'atròfia–, com també en allò que ens pot aportar el futur de la ciutat.