Iberia, 2020

Els pobles originaris d’aquesta zona, que durant segles van habitar les riberes del riu Tahuamanu, van ser expulsats a la segona meitat del segle XIX per colonitzadors bolivians liderats pels germans Suárez, que tenien la intenció d’explotar el cautxú o shiringa (Hevea brasiliensis). El 1903, Máximo i Baldomero Rodríguez, caucheros asturians, van arribar a la zona. Quan van veure que aquest element natural era en mans alienes, van demanar recursos al govern peruà, que els va facilitar gendarmes, i amb l’ajut dels pobles nadius campa i chama es van enfrontar als bolivians. Després d’un episodi sagnant, els bolivians es van retirar de la zona i se’n van apoderar els germans Rodríguez, que van batejar la localitat amb el nom de Fundo Iberia en homenatge al seu país natal. El nou episodi d’explotació natural i humana a mans dels Rodríguez es va allargar 27 anys: més de 300 hectàrees de cautxú espoliades amb el treball forçat dels pobles nadius.

Partint d’aquesta explotació reiterada, Plademunt presenta 117 fotografies dels arbres dels quals s’extreu el cautxú. La xifra respon als anys transcorreguts des d’aquell episodi històric fins al 2020, any de realització del projecte. L’acusada frontalitat de les imatges, el seu hieratisme i l’estil objectiu en reforcen la mirada crítica. El projecte es completa amb un text de denúncia i dues fotografies: una peça ibèrica d’entre els segles III i I aC i una escultura de Máximo Rodríguez que està instal·lada al centre de la plaça de la localitat d’Iberia. En el text de presentació de l’obra, Plademunt explica: «L’estètica fotogràfica pretén representar una actitud i mirada colonials, amb una clara intenció d’ocultar i igualar l’enorme diversitat de la flora fotografiada, conduint l’interès exclusivament als arbres de cautxú i a la seva explotació.»