Carregant...

Architettura dello Specchio, 1990

Arquitectura del mirall, 1990
Instal·lació, 360 x 800 cm

En una banda, la tela; a l’altra, el mirall; al mig, jo mateix. Un ull mirant cap a la tela i l’altre, cap al mirall. Si miro intensament els dos objectes, se sobreposen de mica en mica; la meva imatge en el mirall es transfereix a la tela, per bé que roman en el mirall, i la tela es transfereix al mirall i hi forma, conjuntament, una sola cosa.

Dins del mirall hi sóc jo, hi som nosaltres. On? Quan?
Som dins del mirall quan som aquí i quan som allà.
Jo em veig, o potser no em veig, mentre tu em veus al mirall. Però no hi som només nosaltres i qui hi ha aquí davant, ara, i qui és lluny i, no obstant això, dins del mirall. Ben al contrari, nosaltres som dins del mirall també quan no és aquí, davant nostre.

Res no pot fugir del mirall. El gran espai és en el mirall, el temps (sencer) ja és en el mirall i l’espai té la dimensió del temps.
El mirall és al fons del pou i el podem veure, però potser també és sota els mobles de casa, dins els arbres o darrere el nostre cap, on no el podem veure: ets tu, qui em mires des de darrere, també, sense que jo ho sàpiga?
Els ulls són miralls, la ment és el mirall dels ulls i les accions són el mirall de la ment.
Ara que el mirall ha sortit a la llum de l’Art, hi veiem, a dins, la història, la història brillant i resplendent en l’espessor del mirall, i la vida que l’Art reflecteix en aquesta espessor. Els sumeris que han sortit del mirall han tornat amb els egipcis, els grecs, els àrabs i els romans dins del mirall, han estat posats sobre el fons d’or dels bizantins, esborrats pels iconoclastes i tornats a dibuixar per la perspectiva del progrés occidental, al final trencada pel cúmul de detritus del consumisme consumit.
En aquest mirall, l’ordre de la Venus travessa la mirada amb una perfecta harmonia, mentre que la usura del costum separa, desintegra i transforma totes les imatges. La consciència percep l’inexorable absolut en la relativitat existencial, moviment perpetu del mirall que torna, sense pausa, a la pròpia superfície.

Fitxa tècnica

Títol original:
Architettura dello Specchio
Número de registre:
0659
Artista:
Pistoletto, Michelangelo
Data de creació:
1990
Any d'adquisició:
1997
Fons:
Col·lecció MACBA. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya
Tipus d'objecte:
Instal·lació
Tècnica:
Mirall i fusta daurada
Dimensions:
360 x 800 cm (alt x ample)
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional d’Art
Copyright:
© Michelangelo Pistoletto, VEGAP, Barcelona
Recursos d'accessibilitat:

Recursos d'accessibilitat
Audiodescripció

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.


Continguts relacionats

Àudios

Audiodescripció de l'obra de Michelangelo Pistoletto "Architettura dello Specchio", 1990
Podria ser el meu dormitori (o una cosa semblant). Fins i tot les mateixes característiques tècniques: totes les parets i volums construïts en aquest mòdul de tela crua per a pintors on mesurar-me i mesurar-nos.
Pep Agut