Nascut en una família aristòcrata molt vinculada al món de l’art i les lletres, Josep M. de Sucre (Barcelona, 1886-1969) aviat va començar a freqüentar les tertúlies dels cafès intel·lectuals de Barcelona, com Els Quatre Gats, on va coincidir amb pintors com Pablo Picasso i amb escriptors com Eugeni d’Ors. També va fer amistat amb Joan Salvat-Papasseit i Joaquín Torres-García. Aquell context el va marcar al llarg de la seva trajectòria i el va convertir en un personatge polifacètic i molt conegut en el món de la cultura catalana.
Poeta, crític i impulsor de grans esdeveniments culturals de la ciutat com el Saló d’Octubre, va començar la seva carrera artística a finals dels anys vint amb una exposició a la Sala Dalmau de Barcelona. Hereva del llenguatge expressionista i d’un cert primitivisme, l’obra pictòrica de Josep M. de Sucre, en la qual destaquen els rostres amb expressions inquietants i d’un profund nihilisme, suposa un trànsit del modernisme cap a l’avantguarda.
Visita la mostra permanent
Reconstituir el desordre d’una possible ciutat. Utilitzar la maqueta no com un element de projecte sinó com una representació d’alguna cosa que ja existeix.
Jordi Colomer