Nascut en una família aristòcrata molt vinculada al món de l’art i les lletres, Josep M. de Sucre (Barcelona, 1886-1969) aviat va començar a freqüentar les tertúlies dels cafès intel·lectuals de Barcelona, com Els Quatre Gats, on va coincidir amb pintors com Pablo Picasso i amb escriptors com Eugeni d’Ors. També va fer amistat amb Joan Salvat-Papasseit i Joaquín Torres-García. Aquell context el va marcar al llarg de la seva trajectòria i el va convertir en un personatge polifacètic i molt conegut en el món de la cultura catalana.
Poeta, crític i impulsor de grans esdeveniments culturals de la ciutat com el Saló d’Octubre, va començar la seva carrera artística a finals dels anys vint amb una exposició a la Sala Dalmau de Barcelona. Hereva del llenguatge expressionista i d’un cert primitivisme, l’obra pictòrica de Josep M. de Sucre, en la qual destaquen els rostres amb expressions inquietants i d’un profund nihilisme, suposa un trànsit del modernisme cap a l’avantguarda.
Visita la mostra permanent
Se suposa que els objectes tenen el caràcter objectiu dels productes industrials. No pretenen representar res més que allò que són. La categorització prèvia de les arts ja no existeix.
Charlotte Posenenske