Premsa

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) presenta, en el marc de l’Screen Festival, TWIN, una presentació del procés de treball Twin Tastes & Tongues, el projecte que Miralda (Terrassa, 1942) va concebre per al Pavelló Barcelona de la 9a Biennal de Xangai (2 d’octubre de 2012 – 31 de març de 2013) amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La planta baixa del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA acollirà fins al 30 de juny aquesta proposta que ens parla de la relació entre Barcelona i Xangai, ciutats agermanades des de 2001. Més enllà d’acords polítics, s’ha produït de facto un fenomen especular entre tots dos enclavaments. Aquest va ser el punt de partida de Twin Tastes & Tongues el projecte que Screen Projects va produir per al Pavelló Barcelona de la Biennal de Xangai. Una exploració visual dels imaginaris, tradicions, rituals, polítiques i formes d’organització a través del menjar. Prenent com a fil conductor la llengua (l'òrgan més públic i més privat, que la medicina tradicional xinesa entén com a reflex intern de l'organisme i, per tant, com a eina essencial del diagnòstic), es tractava, en definitiva, de plasmar un mapa dels sabors i sabers de la trobada entre les dues ciutats i poder, d’aquesta manera, aprofundir en els corrents de circulació global que hi ha entre elles.

TWIN desplega els processos de recerca, les estratègies de producció i els relats que van donar lloc a la instal·lació del Pavelló. Més que una reproducció, el propòsit aquí és generar un espai de consulta dels materials i procediments de Twin Tastes & Tongues, un arxiu viu que permeti nous punts d’accés i de reactualització d’un projecte que, per definició, està en mutació constant. La instal·lació al MACBA aplega vídeo, fotografies i documentació diversa.

Screen Projects ha fet donació a la Fundació MACBA d’una edició de TONGUE CAPSULE, una peça de Miralda creada durant el procés creatiu de Twin Tastes & Tongues que passarà a formar part de la Col·lecció MACBA. Un cop acabada aquesta presentació, els usuaris de l’Arxiu del Museu tindran a la seva disposició aquests materials en un format més compacte.

Entrada lliure
Del 6 de maig al 30 de juny de 2013
Planta baixa Centre d’Estudis i Documentació MACBA
Es podrà visitar de dilluns a divendres d’11 a 19.30 hores

► El MACBA presenta en primícia mundial una exposició monogràfica de l’obra sobre paper d’un dels artistes més influents

► "Escrit en el vent" aplega gairebé tres-cents dibuixos dels darrers cinquanta anys, molts d’inèdits, com els quaderns de notes personals de l’artista


Títol: Escrit en el vent
Inauguració: dijous 7 de març, 19.30 hores
Dates: del 8 de març al 24 de juny de 2013
Comissariat: Bartomeu Marí i Soledad Gutiérrez
Exposició organitzada pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i coproduïda amb l’Stedelijk Museum d’Amsterdam Catàleg Escrit en el vent. Lawrence Weiner dibuixos. Barcelona: Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), 2013

En primícia mundial el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) dedica la primera exposició monogràfica a les obres sobre paper d’un dels artistes més emblemàtics de la segona meitat del segle XX, Lawrence Weiner (Nova York, 1942). Escrit en el vent és un recorregut exhaustiu per la trajectòria de Weiner a través de gairebé tres-cents dibuixos realitzats al llarg de cinquanta anys. L’exposició es planteja com un dibuix en si mateixa i ha estat el mateix Weiner l’artífex de la imatge gràfica. Els diferents suports dissenyats per l’artista, com pòsters i banderoles, es distribuiran per tota Barcelona, ocupant l’espai públic de la ciutat. La mostra presenta per primera vegada els apunts, dibuixos i quaderns de notes de l’artista, que conformen l’origen i són la base de tota la seva producció. Aquests dibuixos contenen els pensaments inicials, les primeres idees que es van transformant fins a convertir-se en nota i, sovint, en obra.

Escrit en el vent aplega dibuixos realitzats en plànols de ciutats, en embolcalls de tabac o en fusta, entre d’altres suports diversos. Són per tant, obres amb paper alhora que sobre paper. Si bé en les seves escultures, Weiner utilitza el llenguatge amb la màxima objectivitat i d’una forma rigorosa, els seus dibuixos denoten una gran llibertat creativa. El dibuix és allò més proper, immediat i sincer que fa l’artista. En aquest sentit, posa de manifest la subjectivitat de Weiner, quelcom que sempre ha evitat mostrar. Els dibuixos són una forma de representar les seves obsessions, però també el context i el procés de creació.

Barcelona, 19 de febrer – Els representants del Consorci del Museu d'Art Contemporani de Barcelona, reunits aquesta tarda en el Consell General del MACBA, han acordat per unanimitat renovar el contracte de l'actual director del Museu, el Sr. Bartomeu Marí Ribas, per un període de quatre anys. En la reunió, Bartomeu Marí ha agraït la confiança que li han dipositat les institucions consorciades, la contribució d'aquells qui han estat part del MACBA durant aquests anys i el suport i l'empenta de l'actual equip.

Bartomeu Marí afronta aquests propers quatre anys amb una proposta basada, en primer lloc, en un gran repte i alhora oportunitat. "El MACBA seguirà treballant per tal d'aconseguir posicionar l'art contemporani en el centre de la identitat de la ciutat i de Catalunya, un valor afegit que sumi a la marca Barcelona, reconeguda internacionalment".

Aquest objectiu passa per arribar a capes molt àmplies de públics locals i convertir el Raval en un pol d'atracció cultural. "Hem d'apropar el públic local al centre i que el ciutadà de Barcelona es senti orgullós i sigui el millor ambaixador del MACBA". Un objectiu que haurà de comptar amb la col·laboració còmplice d'altres institucions culturals. "Entrem en una època de col·laboracions, de veritable treball en xarxa, que ha de donar prioritat a l'ús cultural de totes les col·leccions per davant de la titularitat. Treballarem amb una ambició internacional i en aconseguir un impacte local".

El projecte inclou inserir el Museu en la línia de valor de l'educació en tots els seus nivells. El MACBA i la Universitat han de treballar a una i el Museu es compromet amb les funcions i valors essencials de la Universitat: educar, formar i investigar.

Per últim, i conscient de les circumstàncies econòmiques actuals, Bartomeu Marí ha explicat que ja es treballa en un pla de viabilitat que, a curt i mig termini, faci possible la visió estratègica del Museu, perseguint un augment dels ingressos propis. "Una màxima optimització dels recursos és l'objectiu a assolir. El MACBA va ser un model pioner en la seva fundació i ara ha d'abanderar un nou model de museu".

- La primera exposició monogràfica d'una de les veus catalanes més reivindicatives dels anys setanta i vuitanta

Títol: Mai no he pintat àngels daurats Inauguració: 7 de febrer, 19.30 hores Dates: del 8 de febrer al 26 de maig de 2013 Comissariat: Teresa Grandas Producció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

Entre l'art i l'activisme. Aquest és el tret comú dels treballs d'Eulàlia Grau (Terrassa, 1946), a qui el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) dedica la seva primera exposició monogràfica. Corrupció, explotació laboral, especulació immobiliària, els estereotips de gènere i, en general, la capacitat que tenen els mitjans de comunicació de masses per influir en la imatge que tenim del món, són els seus principals temes d'interès. A mig camí entre l'artista d'avantguarda i l'activista és considerada una de les veus més reivindicatives de la seva generació. La mostra ofereix una selecció dels seus treballs, que ella mateixa qualifica de retrats de la realitat circumdant. Quaranta anys més tard, bona part de les situacions que denuncia continuen vigents. Aquesta exposició, s'emmarca dins una de les línies de treball del MACBA que vol recuperar aspectes de la trajectòria d'artistes rellevants del nostre entorn, i que se centra en obres poc conegudes però significatives, com ha estat el cas de Benet Rossell, Joan Rabascall i Àngels Ribé.

Mai no he pintat àngels daurats reuneix gairebé un centenar d'obres de la dècada dels anys setanta i principis dels vuitanta, moltes d'elles inèdites, que obliguen l'espectador a reflexionar sobre quins són els mecanismes en què es fonamenta la nostra societat, d'on procedeixen els valors imperants i com s'articulen els sistemes de repressió. La mostra també inclou una obra inèdita de producció recent, Me gustaría morir en un lugar donde nadie me viera. María (2011-2012) una projecció de fotografies sobre casos actuals de corrupció política i financera, com el cas Gürtel, Nóos, Millet i d'altres. Eulàlia Grau enuncia i denuncia la realitat, tot agafant imatges procedents de la premsa, que recompon i utilitza com a elements d'anàlisi per contraposició. Un mosaic de situacions reals aparentment inconnexes, que coexisteixen en el nostre sistema socioeconòmic i cultural.

Primera retrospectiva de la fotógrafa palestina Ahlam Shibli, una mirada sobre las comunidades que luchan por su hogar

- 9 sèries fotogràfiques sintetizen les seves recerques al voltant de tres maneres d'entendre el terme "casa", l'absència i presència de la llar

- Death (2011 - 2012), obra inèdita concebuda per a aquesta exposició, mostra els intents de la societat palestina per retenir la presència d'aquells que han perdut la vida a causa de l'ocupació

- Una coproducció internacional que viatjarà al Jeu de Paume, París, i al Museu d'Arte Contemporanea de Serralves, Porto

Títol: Ahlam Shibli. La casa fantasmal Inauguració: dijous 24 de gener, a les 19.30 hores. Dates: del 25 de gener al 28 d'abril de 2013. Comissariat: Joâo Fernandes, Marta Gili, Carles Guerra i Isabel Braga Coproducció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Jeu de Paume, París i Museu de Arte Contemporânea de Serralves, Porto Itineràncies: Jeu de Paume, París, del 28 de maig a l'1 de setembre de 2013; Museu de Arte Contemporânea de Serralves, Porto, d'octubre de 2013 a febrer de 2014

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) presenta la primera exposició retrospectiva d'Ahlam Shibli (Palestina, 1970), coproduïda amb el Jeu de Paume de París i el Museu de Arte Contemporânea de Serralves de Porto. Ahlam Shibli. La casa fantasmal reuneix 9 sèries fotogràfiques que sintetizen les seves recerques al voltant de tres maneres d'entendre el terme "casa", un testimoni complex de la presència i l'absència de la llar. També, l'obra inèdita Death (2010-2011) mostra els intents de la societat palestina per retenir la presència d'aquells que han perdut la vida a causa de l'ocupació.

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha augmentat el nombre de visites en un 2,8% respecte l'any anterior. Si bé l'any 2011 l'assistència al centre va ser de 690.865 visites, durant el 2012 el públic ha crescut fins arribar a assolir les 710.435 al Museu.

Aquesta xifra no inclou les exposicions programades amb fons propis als centres CaixaForum Madrid, CaixaForum Palma i Guggenheim Bilbao durant el 2012 que sumen un total de 768.067 més.

L'exposició més visitada al MACBA ha estat Oferta pública / Public Tender de Rita McBride amb un total de 188.028 visitants, a l'espera de tancar la xifra d'assistència a la mostra en curs Episodis crítics (1957-2011) Col·lecció MACBA, que finalitzarà el juny de 2013.

Els nombre de visitants estrangers es manté destacant països com Estats Units, Gran Bretanya, França i Orient Mitjà. L'increment de públic al Museu s'ha donat en gran part gràcies a l'augment de visites de públic local que han acollit positivament accions com: El MACBA és/es viu; MACBA en família; l'ampliació d'horaris els divendres i dissabtes al vespre durant l'estiu; la consolidació de la Nit Internacional dels Museus (9.271 visitants) i la Jornada de Portes Obertes amb motiu de la celebració del 25è aniversari de la Fundació MACBA (5.372 visitants).

Un complet programa d'activitats que es seguirà ampliant i potenciant durant tot el 2013, que comptarà amb exposicions com la d'Ahlam Shibli, Eulàlia Grau, Lawrence Weiner i la presentació de la Col·lecció MACBA junt amb CaixaForum Barcelona i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entre d'altres.

- La Fundació Han Nefkens i el MACBA volen fomentar la creació artística contemporània internacional amb aquest nou guardó.
- El jurat premia de manera unànime l'artista egípcia per "la maduresa crítica del seu treball, poc freqüent en creadors de la seva generació".
- Amb l'objectiu d'establir complicitats entre els 5 continents, 10 scouts repartits per tot el món van elaborar una llista preliminar.
- Els membres del jurat han estat Han Nefkens, Bartomeu Marí, Iwona Blazwick, Adriano Pedrosa i Christine Tohmé.


Per unanimitat. Així de contundent s'ha mostrat el jurat del I Premi FUNDACIÓ HAN NEFKENS MACBA d'Art Contemporani en atorgar el guardó a l'artista egípcia Iman Issa (El Caire, 1979). "Estem convençuts que la concessió d'aquest premi tindrà un impacte molt fructífer en un moment crucial de la seva carrera. Així mateix, significa un desafiament per a la seva pràctica en termes de rigor i objectivitat", han dit els seus membres. Precisament, aquest és el propòsit del nou premi instituït per la Fundació Han Nefkens i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA): ajudar a consolidar la trajectòria de creadors amb una carrera consistent però que encara els cal el reconeixement definitiu de la comunitat artística internacional.

Amb aquest nou premi, dirigit a creadors de qualsevol edat, sexe o nacionalitat, la Fundació Han Nefkens i el MACBA volen fomentar també la creació artística contemporània internacional, crear complicitats i xarxes d'intercanvi d'idees entre els cinc continents i estimular la producció d'obra nova a Barcelona. En aquest sentit, una de les singularitats del guardó és el paper determinant de deu scouts (una mena d'exploradors) repartits per tot el món, cadascun dels quals selecciona un total de tres artistes de la seva àrea geogràfica. D'aquesta primera proposta, d'uns trenta candidats, el comitè del premi escull entre cinc i deu finalistes, dels quals el jurat decideix el guanyador. El premi, de caràcter biennal, està dotat amb un total de 50.000 euros per al guanyador: 20.000 en concepte d'honoraris i 30.000 destinats a la producció d'un projecte nou a Barcelona. Iman Issa realitzarà la nova obra per a la ciutat durant el 2013.

El programa d'activitats del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) de 2013 se centra en la transversalitat i la representació del que és contemporani mitjançant les exposicions, però també a través dels programes públics, el Programa d'Estudis Independents (PEI) i els serveis educatius, que esdevenen eines dinamitzadors del programa. Les col·leccions MACBA i les coproduccions internacionals se situen al centre del programa d'exposicions. La continuïtat en les adquisicions de la Fundació MACBA, l'acord d'unió de les col·leccions de la Fundació “la Caixa” i l'enriquiment substancial del patrimoni contemporani que ha tingut lloc l'any 2012, amb dipòsits tan importants com el de Xavier Miserachs, Joan Brossa o Art & Language, contribueixen a redibuixar l'estratègia d'investigació, presentació i difusió de l'art i les idees del nostre temps. El programa del museu per a l'any 2013 és resultat de la relació orgànica entre les línies d'investigació, les col·leccions –patrimoni contemporani–, les exposicions, els programes púbics i educatius i el Programa d'Estudis Independents.

- Més de 200 obres de 64 artistes com Chillida, Hans Haacke, Sanja Iveković, Mike Kelley, Oteiza, Hernández Pijuan, Tàpies, Oriol Vilapuig, Susana Solano, Dorothée Selz, Jaume Plensa i Àngels Ribé, entre altres

- Nova ordenació de la Col·lecció que es desplega a tot el Museu i surt a l'espai públic, a la plaça dels Àngels, amb l'obra d'Allan Sekula

- Fundació MACBA, vint-i-cinc anys construint Col·lecció

- Fundación AXA renova el seu compromís amb el MACBA com a patrocinador principal de l'exposició

Títol: Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA. Inauguració: dimecres 7 de novembre, a les 19.30 h. Exposició: a partir del 8 de novembre de 2012. Organització: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Patrocinador de l'exposició: Fundación AXA.

Amb el títol Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) presenta, amb el patrocini de la Fundación AXA, una nova ordenació de la seva col·lecció. Aquesta tria suggereix alguns antecedents del que avui anomenem crisi sistèmica. La mostra, que reuneix més de 200 obres de 64 artistes, està articulada en sis episodis: Cal fugir del contingut com d'una plaga; L'art de la primera globalització; Fissures; Voyeurisme, fetitxisme i narcisisme; Treball, poder i control i Déconnage. Aquests episodis es despleguen a totes les plantes del Museu i, fins i tot, surten a l'espai públic amb Shipwreck and Workers (Version 3 for Kassel) (2005-2007) d'Allan Sekula. D'aquesta obra, que es va mostrar a la Documenta de Kassel del 2007, se n'exposa ara una part a la plaça dels Àngels i l'altra a l'interior del Museu. Aquesta exposició coincideix amb el 25è aniversari de la Fundació MACBA, que celebra que fa un quart de segle que construeix la col·lecció del Museu. Entre els artistes representats hi ha: Ignasi Aballí, Lara Almarcegui, Art & Language, Judith Barry, K.P. Brehmer, Marcel Broodthaers, Joan Brossa, Eduardo Chillida, Erró, Öyvind Fahlström, Peter Friedl, Hans Haacke, Joan Hernández Pijuan, Mike Kelley, David Lamelas, Paul McCarthy, Matt Mullican, Miralda, Hélio Oiticica, Jaume Plensa, Pere Portabella, Robert Rauschenberg, Àngels Ribé, Gerhard Richter, Allan Sekula, Andreas Siekmann, Susana Solano, Antoni Tàpies i Krzysztof Wodiczko, entre altres.

L'exposició s'articula en una sèrie d'episodis, que es poden recórrer independentment, que situen les transformacions socials i polítiques en el context immediat de les crisis que marquen el progrés de l'art contemporani. Un dels episodis centrals de l'exposició reprèn la frase del crític d'art americà Clement Greenberg "Cal fugir del contingut com d'una plaga" tot recuperant l'autocrítica de la pintura iniciada als anys seixanta respecte d'un art que apel·lava estrictament a les percepcions individuals. Aquest àmbit parteix d'una revisió del gènere pictòric i avança cap a unes pràctiques artístiques que s'esforcen per comprendre la realitat social contemporània. L'art de la primera globalització mostra el resultat d'aquest procés històric. El tercer episodi, Fissures, se centra en la idea de subjecte: interroga els criteris amb els quals construïm la visió del món i es pregunta com es pot desaprendre allò après. Vinculat també a les subjectivitats contemporànies, Voyeurisme, fetitxisme i narcisisme s'endinsa en el nou règim visual d'un món acostumat a les convencions pròpies de la pantalla i el cinema. Finalment, Treball, poder i control pivota al voltant de les noves formes de vida i els sistemes de producció vinculats al capitalisme avançat. En aquest context es projecta Déconnage, un document que recupera la figura del psiquiatre català Francesc Tosquelles en el centenari del seu naixement.