Fons de la Col·lecció

Andreas Siekmann 'Aus: Gesellschaft mit beschränkter Haftung', 1996 - 2002

Aus: Gesellschaft mit beschränkter Haftung

De: Companyia de Responsabilitat Limitada

Fecha:
1996-2002
Tipo obra:
Instal·lació
Material:
Materials diversos
Medidas:
Dimensions variables
Procedencia:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Registre núm:
2506

ITINERÀNCIA DE L'OBRA

  • Fecha:
    30 maig 2010 - 08 ago. 2010
    Lugar:
    Gustav-Lübcke-Museum, Hamm

De: Companyia de Responsabilitat Limitada és una sèrie de dibuixos, encetada el 1996, que s'ocupa dels efectes en l'espai públic de les relacions de poder econòmiques que han patit una reestructuració durant els anys noranta i que ja han perdut el factor de competència ideològica. En l'espai del Pòrtic, els dibuixos estan disposats en una graella, els punts d'intersecció de la qual, com si es tractés d'uns mots encreuats, són el resultat de les seqüències que neixen dels arguments, una mena de Boogie Woogie de Broadway que, disposat en horitzontal, es pot creuar, i que relaciona, pel que fa als detalls, la visió topogràfica de l'estructura dels carrers amb les circumstàncies de la vida a la ciutat.

L'espai públic no només fa referència als carrers i a les places, sinó també, i més concretament, a la producció, i per tant al control, de les imatges i dels patrons de significat, que reflecteixen una determinada tendència en el conjunt de la societat. El "neolliberalisme" concebut com a ideologia ha impregnat tots els aspectes de la societat, com si fos una representació dels decrets de les multinacionals (reducció de plantilla, beneficis i impostos comercials, taxes, acomiadaments massius, etc.). Els comitès que supervisen els expedients de regulació són una "necessitat" absoluta de qualsevol secció d'interès públic. La ciutat, incloses les seves subdivisions culturals i socials, parla d'ella mateixa com a "negoci", i es permet abraçar els conceptes d'eficàcia. Tant a escala municipal com estatal, tot aquest procés només comporta una simulació encara més important de la idea de competència (pedra filosofal de l'economia de mercat). Amb una periodicitat quasi mensual, els grups de poder de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, el G7+1, arriben a acords sobre les condicions comercials, imposant així de manera efectiva les seves polítiques econòmiques als estats independents, com a contrapartida a una oferta d'ingrés en la Unió Europea o en l'OTAN. Tot això queda ocult darrere de l'eufemisme de la modernització. "Podem descriure la mitologia de l'eficàcia [...] com un deliri ben vist. Cal refutar-la, ja sigui a través de les idees, ja sigui a través dels fets" (Pierre Bourdieu, Der Tote packt den Lebenden [Stuttgart: VSA, 1997]) [...] o dibuixant.

De: Companyia de Responsabilitat Limitada té diferents línies argumentals, dedicades cadascuna a l'atur, la política urbana, la gestió empresarial i a la presència de tots aquests conceptes en els mitjans de comunicació en el si de l'espai urbà. El disseny en posa de manifest els efectes i les reaccions i les contrarreaccions a les decisions i als plans en matèria de política urbana, fet que permet, finalment, explorar l'altra cara del procés, bo i introduint una variable condicional.

La gent i les situacions retratades no han estat inventades a la babalà. Qualsevol semblança aproximada amb persones reals no és cap coincidència: forma part d'un propòsit conscient.
Per a Arntz, Neurath, Seiwert i altres, 1919 – 1929 – 1933
La primera secció es titula Per a Arntz, Neurath, Seiwert i altres, 1919–1929–1933. En plantejar la pregunta de com podem representar aquest tema, sorgeixen paral·lelismes amb diferents grups d'artistes socialistes dels anys vint, com ara els Progressistes de Colònia, el grup a partir del qual Gerd Arntz i Otto Neurath van fundar l'Institut d'Estadística de Viena, l'any 1919. La idea que es trobava en la base d'aquest col·lectiu era arribar a llegir, i per tant a debatre, les relacions socials fent servir pictogrames. Aquesta concepció cibernètica no només ataca l'hegemonia del concepte de producció, sinó que també va en contra de les relacions econòmiques imposades que se'n deriven. Actualment, l'estadística és una part dels sondeigs d'opinió necessària per tothom que encarrega un treball, una mena de democràcia en l'ombra, les prognosis de la qual són profecies que s'alimenten a elles mateixes. A partir de representacions estadístiques de la xifra de gent sense feina, simbolitzada sempre per la imatge d'un home amb les mans a les butxaques, el tema de De: Companyia de Responsabilitat Limitada és un parell de pantalons texans buit que, com a element que solia ser roba de treball i que s'ha transformat avui en la imatge de la llibertat juvenil, esdevé, atesa la buidor semàntica de l'objecte pel que fa a les relacions, en el marc de projeccions, angoixes i repressió, per bé que també és el vehicle del compromís. La primera sèrie mostra aquesta derivació i l'associa amb una Revista de la Lluita Obrera a l'escenari contemporani multifuncional dels edificis industrials rehabilitats per a aquesta finalitat. De la mateixa manera, podem veure quines escenes acull, tot i que se suposa que el tema ja està superat.

Mercaderia – Persona – Mercaderia
Mercaderia – Persona – Mercaderia mostra la producció puntual de pantalons texans. La producció puntual és l'equivalent de les mesures per flexibilitzar la massa de treballadors, la mercaderia dels quals, "la força productiva", rep amb més freqüència l'etiqueta d'"en venda".

La lògica dels aparells
Tothom sap que la inversió no garanteix el treball, sinó que serveix per especular amb la feina i amb la reducció salarial. D'altra banda, les necessitats empresarials semblen exigir, com a mínim, que hi hagi una mena de política laboral. Mentrestant, el mercat de la Borsa es dedica a dur a la pràctica una nova forma de democràcia, al capdavant de la qual hi ha el nerviosisme i els atacs de pànic dels accionistes majoritaris. La secció La lògica dels aparells s'ocupa d'aquesta paradoxa.

G7
G7 presenta una iniciativa alternativa: l'apropiació de les imatges, la creació d'eslògans, la seva presentació pública com a "Spucki", "Tagg" o cartells, fins a arribar al punt en què fotografiem l'acció com si fos un mecanisme per afirmar la nostra història.

Fusió 99%
Les negociacions per a la fusió d'empreses es duen a terme fora de l'abast del públic. Les úniques imatges a què accedim són el ritual de l'encaixada de mans per a les càmeres de televisió que, com passa en el congrés d'un partit, se celebra per damunt dels caps dels assistents a la junta d'accionistes, i el diagrama en el qual la tinta pinta els nous dominis de l'empresa, fronteres que esdevenen infranquejables a partir d'aquell moment. La secció Fusió 99% mostra una possible reacció a aquesta situació.

Figures estranyes
Figures estranyes és el nom que reben les figures que es venen a preus desorbitats a les subhastes d'"Ü-Ei" perquè han introduït la producció d'Überraschungseier ["ous sorpresa", com ara ous buits amb joguines a l'interior]. Els treballadors solen fer seure les figures "Ü-Ei" al damunt dels monitors d'ordinador dels seus despatxos. Què passaria si un parell de pantalons tornés com a personatge al seu antic lloc de feina?

ABMàquina
Tothom sap que el progrés tècnic no és un factor que alliberi el treballador sinó que pot ser més aviat una causa que afavoreixi l'atur. La secció ABMàquina mostra diferents maneres de "lluitar contra l'atur": programes de disciplina, formació per a serveis en el terreny del màrqueting o en el manteniment de la imatge de la ciutat... Per bé que el programa "100.000 iniciatives laborals" i altres de semblants demostrin que no tenen cap repercussió en el mercat de treball, sí que alimenten la ideologia del treball i les seves múltiples estructures de comandament i d'obediència com a factor que forma part de l'ordre social.

No treballeu mai
La pintada "Ne travaillez jamais" (No treballeu mai) va aparèixer en un mur de París l'any 1969, i es va atribuir a la Internacional Situacionista.

Frankfurt, falsa llibertat
Els debats sobre si la gent que fa pinta de ser insolvent té dret a romandre en un lloc públic sembla haver-se convertit en una campanya d'imatge en la qual uns ciutadans han d'observar els altres ciutadans. L'organització "Zeil-Aktiv" de Frankfurt vesteix un grup d'aturats amb granotes, en què hi ha inscrit l'eslògan "Violència, vigilància, ajuda", per tal d'advertir sobre qualsevol persona sospitosa (com ara, tothom que no faci pinta de ser un consumidor o, simplement, qui faci fila d'estranger). No hem de buscar la justificació d'aquest comportament en les estadístiques de criminalitat, que han disminuït en els darrers anys, sinó en les fantasies higièniques que fan de la ciutat un saló burgès. Tot això pot coincidir amb una versió estètica i pública de la ideologia de la privatització. Per exemple, en les animacions en CAD que fa dels grans projectes, i que demostren que l'urbanisme no passa precisament per considerar que les extensions de gespa en són un dels factors determinants, el Deutsche Bank pot construir, allà on vulgui, qualsevol cosa, de manera que fins i tot les agències de publicitat a qui s'encarrega la tasca s'avorreixen. La secció Frankfurt, falsa llibertat també reflecteix el paper del món artístic en aquest intent per portar la vida urbana fins a un punt en què una coartada sigui, finalment, acceptable; per exemple, en el millor dels casos, ser responsable de presentar una llibertat falsa.

Ex i Hopp
Forma part del doble paper d'un parell de pantalons texans el fet de ser una entitat econòmica sense substància i, alhora, haver-se refermat en el catàleg de predicats de la cultura pop/juvenil. La sèrie Ex i Hopp mostra què passa quan es conjuminen les dues funcions.

El pop es mou
Esdeveniments com la Love Parade de Berlín o el Pop Corn de Colònia posen de manifest que el pop és un reialme simbòlic important per a qualsevol economia que estigui interessada en els mitjans de comunicació i en el sector serveis. El compromís voluntari del consumidor és el paraigua que fa servir el capital cultural pop, i els seus missatges progressistes i dinàmics semblen oferir a l'economia de mercat el canvi d'imatge que li cal. La sèrie El pop es mou analitza què passa quan el pop arriba a la ciutat.

Zoom
La secció Zoom mostra la tècnica de sentir un LP gràcies a un tros de paper, col·locat al damunt dels solcs tot formant un angle determinat. Aquí examinem detalladament aquesta manera senzilla de produir un so.

Voteu sense peus
El monopoli de l'estat pel que fa a la violència no està disminuint, sinó que canvia d'objectius. La sèrie Voteu sense peus mostra de quina manera la retòrica habitual que es fa servir per trobar algunes mesures apropiades, sobretot a l'hora d'abordar la qüestió de l'atur, casa perfectament amb situacions intimidatòries i amb la preocupació per la seguretat.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Recorreguts

Galeria de fotos

  • Andreas Siekmann 'Aus: Gesellschaft mit beschränkter Haftung', 1996 - 2002. 892858. 2506
  • Andreas Siekmann 'Aus: Gesellschaft mit beschränkter Haftung', 1996 - 2002