Encanteris sobre la terra Geopoètiques

En anglès, l'expressió natural bodies (literalment "cossos naturals") fa referència a rius, boscos o muntanyes, però des del 2006 la metàfora s’ha fet literal per ampliar a la natura els drets legals que habitualment s’han reconegut a les persones, difuminant així la distinció entre cossos humans i “cossos naturals”. Aquesta interpretació jurídica d’origen animista és un acte de traducció cultural, uns encanteris sobre la terra convertits en marcs de legitimació jurídica.

L’Amèrica Llatina ha estat líder mundial en el reconeixement dels drets de la natura. L’Equador va ser el primer país del món a fer-ho, el 2008, i Bolívia va fer el mateix dos anys més tard. El 2017 la Ciutat de Mèxic va afegir a la seva constitució un redactat sobre els drets de la natura, i un any després Colòmbia va reconèixer l'Amazònia com a subjecte de drets. Aquest canvi sísmic en la protecció jurídica serveix com a teló de fons i context per a un programa comissariat de peces de videoart que tracen noves metàfores de la terra i que també reconeixen el terreny crític i el llarg recorregut que encara queda per assolir la justícia de la terra i del clima.

Artistes, escriptors i cineastes són agents decisius a l’hora de conjurar idees noves sobre la importància crítica de la terra. Al seu llibre The Great Derangement (El gran desvari, 2016), l’escriptor indi Amitav Ghosh suggereix que la crisi climàtica és també una crisi de la cultura i de la imaginació. Necessitem més que mai que els artistes ens ajudin a comprendre abstraccions com el cel i la mar, percebre l’abast de la terra i trobar metàfores prominents que ens permetin pensar més enllà del llenguatge sovint tècnic que es fa servir per descriure-la. Qualifica aquesta tasca d’artistes i escriptors és “de màxima urgència”, tant per l'amenaça imminent del canvi climàtic com per la necessitat de trobar traduccions noves per a formes de vida amb la terra lluny de l’extractivisme. Les metàfores poden ser la clau per revelar nous futurs.

Els nostres cossos i el món de la metàfora estan estretament relacionats. Al seu llibre Metaphors We Live By (Metàfores per les quals vivim, 1980), els filòsofs nord-americans George Lakoff i Mark Johnson parlen de com les metàfores sobre el cos no només conformen la nostra realitat, sinó que són capaces de crear una nova comprensió. Les metàfores no són arbitràries, sinó que reflecteixen els supòsits relacionals i els valors socials d'una cultura i estan modelades en gran mesura pels nostres cossos i la manera com ens movem pel món interactuant amb objectes, espais i altres persones. Aprenent d'escriptors com Ghosh i investigadors com Lakoff i Johnson, queda clar que per respondre a reptes de gran escala com la política de la terra i el canvi climàtic, hem de canviar la manera de pensar, invocar metàfores creatives i trobar noves relacions amb els espais (i també recordar-ne d’antigues).

Una versió d’aquest programa es va presentar originalment al MACO (Oaxaca, Mèxic) la primavera de 2023.

Comissariat per Joseph del Pesco, director internacional de KADIST.