Programa d’Estudis Independents edició 2023 – 2024

Titulada On són els oasis?, aquesta nova edició del PEI es proposa analitzar la noció d’oasicom un espai de resistència ideològica i de generació de coneixement compartit. En una clara al·lusió a la poètica geogràfica d’Édouard Glissant, en la qual el context constitueix la matèria mateixa de l’escriptura i de l’acció política, aquest PEI s’estableix com un arxipèlag, en xarxa i descentralitzat; com una sèrie de mòduls autosuficients i interconnectats, que expandeixen la voluntat del museu de connectar una comunitat que s’estén més enllà del grup de participants presencials a Barcelona.

on són els oasis?

presentació 9ª edició

on són els oasis?

La proposta conceptual s’articula al voltant de la transmissió de sabers i de fórmules pedagògiques que emergeixen de l’encreuament entre teoria, activisme i pràctica artística, descolonial, trans-feminista i antiracista. Des d’aquesta perspectiva, el PEI emfatitza la urgència del treball en xarxa i de la creació d’altres escenaris possibles com a plataformes d’emancipació davant les crisis derivades de l’extractivisme econòmic i cultural global, de la creixent amenaça del feixisme i de la seva interdependència amb formes d’estat i els seus aparells. El pròxim Programa d’Estudis Independents (PEI) comptarà amb una direcció conceptual compartida entre Max Jorge Hinderer Cruz, escriptor, curador i filòsof bolivià-alemany, ha sigut director artístic de l’Akademie der Künste der Welt (Acadèmia de les Arts del Món) i del Museo Nacional de Arte (MNA), La Paz, Bolivia; Kader Attia, artista que va créixer entre França i Algèria, comissari de la Biennal de Berlín de 2022 i fundador de La Colonie el 2016; i Elvira Dyangani Ose, directora del MACBA.

presentació

programa

El programa de la 9a edició planteja un exercici de reflexió crítica de les diferents edicions i formats del PEI, tot continuant i actualitzant les seves funcions com a eina d’aprenentatge i de crítica institucional. La pregunta “On són els oasis?” reuneix els continguts i els formats d’aquesta edició, assenyalant l’esgotament d’un sistema extractivista, que ha nodrit el capitalisme des de la seva història colonial, en la seva responsabilitat davant les actuals crisis globals, climàtiques, ecològiques i humanes. Les diferents intervencions proposen, des del pensament i la pràctica descolonial, explorar els espais de llibertat crítica que resisteixen en l’art i en l’agència col·lectiva, així com trobar en les seves metodologies eines polítiques per reaccionar contra les formes creixents de violències, racisme sistèmic, desigualtat i control. El programa consta de tres eixos transversals: el Programa Cultura Política a càrrec de Max Jorge Hinderer Cruz; La Colonie nòmada, proposta de Kader Attia, i finalment D’altres imaginaris institucionals, conduït per Elvira Dyangani Ose juntament amb María Berríos. Cada eix es desplega en interrelació amb matèries i mòduls conceptuals, que es formulen pedagògicament a través de l’encreuament entre teoria, activisme i pràctica artística. El programa té diferents punts d’intensitat als PEI Obert: trobades, conferències, tallers o seminaris internacionals oberts al públic.

Informació primer tram PEI (pdf en castellà)

Informació segon tram PEI (pdf en castellà)

Amb la col·laboració de

Eixos del programa

3 resultats

Elvira Dyangani Ose parla de “D’altres imaginaris institucionals”

Max Jorge Hinderer Cruz parla de “Programa Cultura Política”

Kader Attia parla de “La Colonie nómada”

EIXOS DEL PROGRAMA

Quines són les condicions de possibilitat necessàries per constituir un imaginari institucional? De quins mecanismes ens proveeix la història per a la constitució de les institucions esmentades? Quines formes de col·lectivitat o togetherness afloren d’aquests processos? En un desig clar de redefinir la noció museu, aquest eix reflexiona —a través d’una sèrie de casos d’estudi— sobre formes institucionals, parainstitucionals i de col·lectivitat que han tingut lloc, que es gesten o que s’imaginen dins i fora d’occident. Processos de comunalitat ancestral, manifestacions rituals sociopolítiques i altres fórmules de governabilitat cultural ens serveixen com a eines i punts de partida d’una institució per venir i els seus imaginaris socials consegüents. Aquest eix es relaciona especialment amb els convidats als mòduls de Tecnologies de l’emancipació i Metodologies de creació col·lectiva.

El PCP és un laboratori de pensament dedicat a replantejar i materialitzar la cultura com a eina indispensable per contribuir als processos i les pràctiques que conformen la vida, l’economia i la política. Va sorgir a La Paz el 2019, sota la direcció de Claudia Pacheco Araoz i Max Jorge Hinderer Cruz. En la seva actualització per al PEI, s’enfocarà en pràctiques i discursos descolonials a través de seminaris, tallers i investigació col·lectiva, especialment relacionats amb els mòduls Sobre les formes i Decreixement, festa i cultura.

La Colonie nòmada és una activació per al PEI de La Colonie, un lloc de trobada per compartir habilitats per a la vida i coneixement que es va crear a París el 2016. Amb la intenció de reflexionar sobre com la modernitat ha esborrat i segueix reduint els espais intersticials de llibertat, els quals anomenem oasis, planegem una Colonie nòmada per cuidar i mantenir actives les xarxes de pensament lliure que els uneixen. Un espai obert de trobada i intercanvi, que reunirà, dins i fora de l’espai del museu, docents del programa, agents locals i convidats específics, per conversar a través d’accions i intercanvis teòrics, des de la teoria racional fins a l’experiència irracional. La Colonie nòmada es desenvolupa en diàleg interior amb el programa general del PEI, interpel·lant la complexa arquitectura dels entorns natural, cultural, psicològic i polític. Al llarg de les converses es tractaran els conceptes següents: restitució, pau i guerra: el Bandung del Nord, ecologia descolonial, i els oxímorons de la raó: salut mental i herències espirituals.

MÒDULS I MATÈRIES

És una proposta per apropar-se al que significa “descolonitzar l’art” a partir d’un repàs històric de les formes de producció i de les formes de percepció de l’art del segle XVI fins al segle XXI. El seminari proposa la investigació de les formes que organitzen la vida, la producció i la percepció. Sobre les formes entén la percepció de les formes de l’art com a camp d’intersecció entre les formes de producció de valor i les formes polítiques que regulen la relació entre societat i estat.

Indaga la interrelació de la cultura amb els models econòmics. Des del model econòmic neoliberal, en allò que s’ha anomenat capitalisme cognitiu, caracteritzat per la centralitat de les dimensions immaterials en els processos d’acumulació i producció de valor, fins a la seva deriva en les formes postcapitalistes basades en la complexitat de les tecnologies de la informació. Durant el curs s’investigarà en la capacitat subversiva d’altres formats i casos d’estudi d’economia no especulativa, propostes artístiques i populars i respostes des d’altres posicions geopolítiques. La festa, entesa des de la tríada conceptual entre economia, espiritualitat i cultura; les economies circulars, l’ecofeminisme i els activismes del decreixement i del “viure saborós”.

Aquest mòdul reuneix tres grans línies de treball interdependents, com ho són les relacions entre organismes i ambients, i les maneres com aquestes repercuteixen en la distribució i l’abundància dels seus ecosistemes. Partim de l’ecologia política entesa des de la interrelació entre economia extractivista i crisi climàtica. Les seves conseqüències a l’ecologia social, les onades migratòries producte de l’escassetat i de la guerra, el dret a la ciutat i la condició de ciutadania. I una tercera, en què es redefineixen diversitat de subjectivitats en un ecosistema digital, de control però també de possibilitat. Des de la lliure circulació de coneixement fins a l’obertura a altres enfocaments sobre la salut mental i les pràctiques espirituals.

Aquest mòdul estudia el complex llegat teòric de les polítiques del cos, així com la capacitat d’enunciació col·lectiva, en la interrelació amb les pràctiques antiracistes, els estudis negres, els feminismes, la teoria queer, trans i crip.

Aquest mòdul explora la vinculació entre l’activitat artística i les metodologies de recerca i producció, amb diferents activismes. Es presta especial atenció a les formes d’acció col·lectiva, les seves eines per crear plataformes i nous imaginaris, enfocant casos d’estudi que van més enllà de determinades nocions de què es valen tant l’art com la política.

Metodologia i formats

El PEI reprèn la durada de 14 mesos, del març del 2023 al juny del 2024, organitzats en tres trams lectius i un últim tram dedicat a formalitzar i presentar les investigacions personals i col·lectives. Els formats lectius són diversos i mòbils, com ara cursos monogràfics, taules rodones, tallers, recorreguts urbans, espais de lectura col·lectiva, celebracions, conferències magistrals o seminaris internacionals. Els seminaris PEI Obert tenen lloc cada trimestre i marquen un accent d’intensitat temàtica. Tanmateix, altres formats com els tallers i cursos tindran places obertes per a públic o col·lectius locals específics.

AGENDA D’ACTIVITATS

20 resultats

Programa d’Estudis Independents edició 2023 – 2024

01 D’altres imaginaris institucionals

02 Programa Cultura Política

03 La Colonie nómada

01 Sobre les formes

02 Decreixement, festa i cultura

03 Ecologies polítiques

04 Tecnologies de l’emancipació

05 Metodologies de creació col·lectiva

DIRECCIÓ ACADÈMICA

PROFESSORAT, CONVIDATS I AGENTS ALIATS

TUTORS

EQUIP PEI

01 Quina dedicació requereix el PEI?

02 Quin títol s’obté? Com s’avalua?

03 Quin és el calendari acadèmic del PEI?

04 Pressupost i allotjament