El Museu Possible

“El Museu Possible no és sols el museu que podria ser i no és, la projecció ideal d’uns anhels no acomplerts. El Museu Possible és també el que es pot, el marc de possibilitat que s’obre, però que també restringeix, a partir del que ja existeix. No es tracta ni de l’impuls avantguardista de produir coses noves a costa de rebutjar el passat, ni de l’instint conservador de perpetuar el que s’ha donat, sinó de l’afecte amb què es pot tenir cura d’alguna cosa per fer-li bé i no sols, ni sempre, per fer-la créixer.”
Notas para un Museo Posible
el museu possible
el museu possible
El Museu Possible és una manera d’acostar-se la institució. Un dels efectes col·laterals de la creixent prominència del comissariat dins del camp de producció de l’art ha estat la transformació de la direcció artística en una figura autoral, que ha de deixar la seva firma al museu. L’arribada d’una nova direcció sovint s’anuncia com la d’una nova visió individual que reformarà la institució a imatge seva, marcant una «nova època» que no deurà gairebé res al passat. Aquesta manera d’entendre la funció de la direcció no sols legitima i serveix per perpetuar unes relacions materials i de poder extremadament jeràrquiques i verticals, sinó que també passa per damunt dels sabers ja existents. La intenció és, sobretot, generar el temps i l’espai necessaris per aterrar d’una altra manera, generant un context d’escolta i aprenentatge mutu entre la comunitat àmplia que conforma el museu, de la qual la direcció només és una part. Concebut des del principi a mitjà termini, pretén interrompre temporalment el flux productiu per desnaturalitzar els hàbits i les normes que han deixat de ser qüestionats i permetre l’exercici de pensar col·lectivament altres possibles maneres de fer. Lluny de fer tabula rasa, també es tractarà de compartir els coneixements ja existents i identificar els que encara són necessaris. Recuperant la història de la institució, ens hi tornarem a fixar per intentar posar en valor el que ja s’ha fet, visibilitzar projectes truncats que ara es puguin recuperar o reformular, donar nou impuls a intencions que no hagin passat d’aquí. El museu possible no és sols el museu que podria ser i no és, la projecció ideal d’uns anhels no acomplerts. El museu possible és també el que es pot, el marc de possibilitat que s’obre, però que també restringeix, a partir del que ja existeix. No es tracta ni de l’impuls avantguardista de produir coses noves a costa de rebutjar el passat, ni de l’instint conservador de perpetuar el que s’ha donat, sinó de l’afecte amb què es pot tenir cura d’alguna cosa per fer-li bé i no sols, ni sempre, per fer-la créixer.
TEMPORADA 2024 | MACBA
1 resultats
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.