
Activitat
Dijous 22 de febrer de 2024
Emily Jacir: Proximitats translocals. Polítiques de territori, alimentació, sembra i comunitat
Emily Jacir reflexionarà sobre el seu treball sobre el terreny, impulsat per la comunitat, entorn de l’aprenentatge col·lectiu experimental al Mediterrani. L’artista fa servir una àmplia varietat de mitjans i metodologies per investigar moviments personals i col·lectius a través de la geografia i el temps, plantejant qüestions entorn de la visibilitat i la invisibilitat, la proximitat i la distància, l’hospitalitat i l’exclusió. Abordarà el projecte multifacètic Dar Yusuf Nasri Jacir for Art and Research, dedicat a intercanvis i produccions educatives, culturals i agrícoles a Betlem i altres llocs.
Dar Yusuf Nasri Jacir fomenta els intercanvis interculturals i intergeneracionals i l’aprenentatge experimental interdisciplinari. És l’únic espai dirigit per artistes al sud de Cisjordània que ofereix educació artística i programes de residència tant per a palestins com per a estrangers, i que opera dins els àmbits de les arts visuals, el so, el cine, la performance, la dansa, la literatura i l’agricultura. És un espai liderat per dones que es centra en les necessitats dels artistes, a través de relacions i valors de cura, hospitalitat i solidaritat. A la sessió, entre altres temes, s’analitzarà el seu projecte més recent, Revolutionary Letter #7 (a partir del poema de Diane Di Prima de 1971), dedicat a preguntes, converses, receptes, cançons, balls, trobades, performances, sembres i tallers.
Aquesta activitat es presenta en el marc de Cançó per a molts moviments, un experiment efímer en què la planta baixa del MACBA es converteix en escenari de trobades, converses i escoltes compartides. Comissariat per María Berríos i Sabel Gavaldon.
participant
AMB EL SUPORT DE
Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen a les seus/ves autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d’ells.
