Història de les exposicions:  Més enllà de la ideologia del cub blanc (primera part)
Activitat

Història de les exposicions: Més enllà de la ideologia del cub blanc (primera part)

en curs

Curs d'art i cultura contemporanis

Així com la història de l'art s'ha constituït essencialment a partir de l'anàlisi d'obres d'art singulars, una altra manera d'escriure la història de l'art hauria de partir de l'anàlisi de les exposicions. El discurs de l'art contemporani s'ha d'actualitzar principalment a través de les exposicions, que no funcionen només com a espais de presentació, sinó com a instruments per projectar idees sobre la producció artística i per transformarne la recepció. L'exposició possibilita que les obres estableixin relacions no només amb l'espectador, sinó també amb altres obres i concepcions del que pot ser l'art. Ni pur discurs, ni mer context, sinó percepció i coneixement en acció; l'exposició és, en definitiva, un dispositiu perceptiu en si mateix, una màquina de veure i un acte d'aprenentatge.

Des d'aquest punt de vista, entenem que és possible i necessari oferir una relectura de la història de l'art contemporani a través de l'anàlisi dels seus dispositius de presentació. El MACBA se suma així als intents recents de consolidar l'estatut de l'exposició com a objecte cultural i traçar-ne la genealogia –una empresa que convoca la història i la crítica d'art, però també l'arquitectura (les exposicions són, al cap i a la fi, un espai públic), la psicologia de la percepció i, per descomptat, les veus de comissaris i artistes.

El curs proposa un primer recorregut per algunes de les exposicions més emblemàtiques de la segona meitat del segle xx, des del triomf del pop fins a l'emergència de l'art conceptual. El recorregut s'efectua sota la guia dels artistes i els comissaris que les van concebre o, quan això no ha estat possible, dels crítics que les han analitzades. L'estudi detallat d'aquests models expositius demostra que la ideologia del cub blanc –l'espai expositiu presumptament neutre, seu de la visualitat pura, teoritzat per Brian O'Doherty– és en gran part un projecte incomplet i que la història del paradigma expositiu de l'art modern podria ser també la història de les seves transgressions.

mostrar-ne més mostrar-ne menys

Curs d’art i cultura contemporanis

Així com la història de l’art s’ha constituït essencialment a partir de l’anàlisi d’obres d’art singulars, una altra manera d’escriure la història de l’art hauria de partir de l’anàlisi de les exposicions. El discurs de l’art contemporani s’ha d’actualitzar principalment a través de les exposicions, que no funcionen només com a espais de presentació, sinó com a instruments per projectar idees sobre la producció artística i per transformarne la recepció. L’exposició possibilita que les obres estableixin relacions no només amb l’espectador, sinó també amb altres obres i concepcions del que pot ser l’art. Ni pur discurs, ni mer context, sinó percepció i coneixement en acció; l’exposició és, en definitiva, un dispositiu perceptiu en si mateix, una màquina de veure i un acte d’aprenentatge.

Des d’aquest punt de vista, entenem que és possible i necessari oferir una relectura de la història de l’art contemporani a través de l’anàlisi dels seus dispositius de presentació. El MACBA se suma així als intents recents de consolidar l’estatut de l’exposició com a objecte cultural i traçar-ne la genealogia –una empresa que convoca la història i la crítica d’art, però també l’arquitectura (les exposicions són, al cap i a la fi, un espai públic), la psicologia de la percepció i, per descomptat, les veus de comissaris i artistes.

El curs proposa un primer recorregut per algunes de les exposicions més emblemàtiques de la segona meitat del segle xx, des del triomf del pop fins a l’emergència de l’art conceptual. El recorregut s’efectua sota la guia dels artistes i els comissaris que les van concebre o, quan això no ha estat possible, dels crítics que les han analitzades. L’estudi detallat d’aquests models expositius demostra que la ideologia del cub blanc –l’espai expositiu presumptament neutre, seu de la visualitat pura, teoritzat per Brian O’Doherty– és en gran part un projecte incomplet i que la història del paradigma expositiu de l’art modern podria ser també la història de les seves transgressions.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
programa
0 activitats
destacats
9 resultats
When Attitudes Become Form (Kunsthalle, Berna i Londres, 1969) — Història de les exposicions: Més enllà de la ideologia del cub blanc (primera part) [Enregistrament audiovisual activitat]
document
Història de les exposicions: Més enllà de la ideologia del cub blanc (primera part) [Dossier de premsa]
document
2014
Encuentros de Pamplona (1972) — Història de les exposicions: Més enllà de la ideologia del cub blanc (primera part) [Enregistrament audiovisual activitat]
document
This Is Tomorrow (Whitechapel Art Gallery, Londres, 1956) — Història de les exposicions: Més enllà de la ideologia del cub blanc (primera part) [Enregistrament audiovisual activitat]
document
Les exposicions de Pontus Hultén, amb atenció especial a l’exposició-escultura SHE – A Cathedral (Moderna Museet, Estocolm, 1966) i la retrospectiva Andy Warhol (Moderna Museet, Estocolm, 1968) — Història de les exposicions: Més enllà de la ideologia del cub blanc (primera part) [Enregistrament audiovisual activitat]
document
Història de les exposicions: Més enllà de la ideologia del cub blanc (primera part) [Full de mà]
document
Arte Povera e IM Spazio (Galleria La Bertesca, Gènova, 1967) i Ambiente Arte (Biennal de Venècia, 1976) — Història de les exposicions: Més enllà de la ideologia del cub blanc (primera part) [Enregistrament audiovisual activitat]
document
Brian O’Doherty en conversa amb Bartomeu Marí — Història de les exposicions: Més enllà de la ideologia del cub blanc (primera part) [Enregistrament audiovisual activitat]
document
Experiencias ’68 (Instituto Di Tella, Buenos Aires, 1968 i Primera bienal de arte de vanguardia – Tucumán arde (Rosario, 1968) — Història de les exposicions: Més enllà de la ideologia del cub blanc (primera part) [Enregistrament audiovisual activitat]
document