Rat : subterranean news

En la seva nova encarnació com Women LibeRATion, va durar uns quants números fins a la tardor del 1970. -- Cap a finals dels '70 van a passar per seriosos problemes de finançament qual cosa dificulta cada vegada mes el lliurament de la revista. El 1972 publiquen un número especial (titulat "RAT Woman's Newspaper : what happened to rat?"), explicant aquesta situació demanant paciència i nous subscriptors. -- Mentre el periòdic "East Village Other", publicat a poques illes de distància, representava el “establiment” contracultural amb les seves portades artístiques i el seu contingut relativament relaxat i orientat a la cultura, RAT va encarnar la ràbia política d’extrema esquerra de finals dels anys seixanta, diferent de la premsa marxista ortodoxa, però, encara representava l’esperit divertit i lliure de “hipisme”. -- Entre els continguts memorables hi havia les contribucions originals de William S. Burroughs, una entrevista amb Kurt Vonnegut, i reportatges perspicaces en primera línia sobre la confiscació de SDS de Weather Underground escrits pel propi Shero. Hi havia històries regulars en profunditat sobre Young Lords, un moviment juvenil militant de Puerto Rico i les Black Panthers, amb un enfocament en el propi procés del moviment Panther 21 de Nova York, així com notícies de les sagues en curs de Huey Newton, Afeni Shakur, Eldridge i Kathleen Cleaver. Com la majoria de diaris clandestins, RAT va compartir articles a través del Underground Press Syndicate, que permetia una cobertura regular d’esdeveniments llunyans com l’adquisició dels indis americans a l’illa Alcatraz i temes relacionats amb la guerra del Vietnam. -- Tot i que la majoria de les pàgines de RAT serveixen com a museus bidimensionals de la seva pròpia època, els seus escrits ecològics tenen una visió avançada al seu moment. Els aterratges lunars de l'Apollo 11 es van veure a través d'un mirall, en un gran centre de colors, patrocinat pel Sierra Club, titulat "Cap a una terra més semblant a la lluna", elegantment dissenyat i dissenyat, probablement per Jerry Mander i /o David Brower i /o Paul Simon també conegut com Paul Zmeiwski. Respecte als informes UPS de les cruentes lluites pel People's Park, aquest manifest va proporcionar una panoràmica radical del moviment ecologista naixent. Més reflexions sobre aquest tema van sorgir del famós exmarxista Murray Bookchin, un col·laborador habitual de RAT. La seva política anarquista d'esquerres va adoptar (i va influir) el moviment antiglobalització socialment compromès que va sorgir el 1999. Alguns dels seus articles van aparèixer sota pseudònims. -- És possible que només hi hagi un article publicat a RAT que hagi sobreviscut al marge de la cultura tradicional. Aquest seria l’assaig de Robin Morgan "Good-Bye to All That" (títol manllevat de Robert Graves), que va aparèixer al primer número femení, i que encara està disponible en antologies dels millors escrits feministes. -- Algunes cobertes son del il·lustrador Robert Crumb. -- Alguns números tenen un títol distintiu. -- Alguns números no tenen designació numèrica ni cronològica. -- Alguns números no tenen numeració per volums.