Considerada una de les artistes més significatives de les pràctiques conceptuals a Catalunya, Àngels Ribé (Barcelona, 1943) va iniciar la seva producció a finals dels anys seixanta amb accions, instal·lacions i performances amb el cos i l’espai com a protagonistes. Entre 1966 i 1969 va fer una estada a París, on va estudiar Sociologia i Ceràmica i va exercir d’ajudant de Piotr Kowalski, i al 1972 es va instal·lar a Chicago i Nova York, on va exposar amb artistes com Vito Acconci, Laurie Anderson, John Baldessari, Hans Haacke, Gordon Matta-Clark, Martha Wilson i Hanna Wilke, entre d’altres. Als anys vuitanta, després de tornar a Barcelona, va desenvolupar pintures i, ja als noranta, obres escultòriques amb neó i llum sense oblidar mai el component volumètric, molt present en el seu accionisme. Juntament amb artistes com Eugènia Balcells, Eulàlia Grau, Sílvia Gubern, Fina Miralles o Olga Pijoan, va tenir molt present la lluita de gènere en uns anys, els setanta, en què el treball creatiu de les dones era encara poc visible. Durant un temps va signar “A. Ribé” per evitar tot judici a priori sobre la seva identitat de gènere. Les accions d’Àngels Ribé se servien del propi cos i de l’espai com a elements de recerca i experimentació. En moltes d’elles, enregistrava fenòmens naturals i provocavan un xoc entre natura i acció humana. A partir d’aquí, la seva producció va mostrar un interès creixent pels comportaments mentals i els mecanismes de la percepció. L’obra d’Àngels Ribé s’ha exposat en diversos centres i institucions. Entre d’altres, al Centre Artistique de Verderonne de París (1969), on va produir l’obra Laberint; a la 3 Mercer St. Gallery de Nova York, amb l’obra Two Main Subjective Points on an Objective Trajectory (1975); i en altres espais alternatius d’aquesta ciutat, com el 112 Greene Street, que va acollir Work is the Effort Against Resistance (1976). A la Fundació Joan Miró de Barcelona, on va presentar I demà encara plourà, encara que els elefants tinguin por (perquè tenen els ulls petits), (1978) i Escultures, (1983); a la C Space Gallery de Nova York (Ornamentation: the Unrelated Object, 1979); al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona (Àngels Ribé 1997, 1998) i a la Fundació Vila Casas de Barcelona (Àngels Ribé, 2003). Ha participat en exposicions col·lectives al Museum of Contemporary Art de Chicago (1975), el Museu de Arte Contemporânea da Universidade da Sâo Paulo (1977), el Centro Cultural de la Villa de Madrid (1983), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (1994), el Museo Nacional Reina Sofía de Madrid (1994 i 2005), el MACBA de Barcelona (1998, 1999, i 2005), el Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg a Florida (2005), el Museo Esteban Vicente de Segovia (2006) i la Fondation Maeght de Saint-Paul-de-Vence (2007), entre d’altres. Al 2011, el MACBA va dedicar-li la retrospectiva En el laberint. Àngels Ribé 1969-1984.