Presentació

El Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA s’ha formulat, des de la seva fundació el 2006, com una eina d’aprenentatge i crítica institucional, com una plataforma que fomenta la producció de pensament crític i col·lectiu a partir de la interrelació entre les pràctiques artístiques, les ciències socials i la intervenció política.

De caràcter independent però actuant des de dins del museu, el PEI se situa com a programa interdependent i compromès amb les realitats i contextos temporals i sociopolítics que l’envolten. Durant més de 16 anys hi han participat més de 250 estudiants de 30 països diferents, tot construint ponts i teixint xarxes entre comunitats d’artistes, iniciatives locals i activistes internacionals, que travessen i ultrapassen el MACBA com a espai físic i institucional.

En aquest sentit el PEI entén la investigació artística i l’activisme polític com a metodologies germanes en què conflueixen diversos sabers, sistemes de representació i codificació social, com ara la lluita antiracista; els estudis queer i els feminismes; la crítica del discurs; la teoria anticolonial, descolonial i postcolonial; la història dels moviments socials; la reivindicació de justícia social, o el dret a la ciutat. Més que una història de l’art el PEI proposa una història de les institucions, entesa com una història dels elements humà, social i polític que instituïm col·lectivament.

En aquesta nova edició 2023-2024, On són els oasis?, el PEI s’articula com una plataforma de coneixement que, des d’una noció crítica de rellevància i utilitat, proposa polítiques d’accés obert i estratègies de producció compromeses amb la creació col·lectiva, ecologies comunitàries, la crítica institucional i la descolonització de les estructures que organitzen i normativitzen els nostres cossos, afectes i pensaments.

On són els oasis? és un programa dirigit per Kader Attia, Elvira Dyangani Ose i Max Jorge Hinderer Cruz i compta amb la participació de: *

Bandung of the North, Franco Berardi (Bifo), Houria Bouteldja, La Colonie nòmada, Susana Pilar Delahante, Elvira Espejo Ayca, Grupo Etcétera, Malcom Ferdinand, Denise Ferreira da Silva, Verónica Gago, Nancy Garín, Cristina Goberna Pesudo, Paz Guevara, Achille Mbembe, Sarah Nuttall, El PCP – Programa Cultura Política, Rolando Vázquez, Françoise Vergés i Octavio Zaya.

Proposem treballar amb col·lectius com Archivo Ovni, Equipo Palomar, Kas Kultural Arts Society (Awa Konaté), Diversorium (Antonio Centeno y María Oliver), Living Commons, Cooperativa Periferia Cimarronas, Ràdio Cavaret, Ràdio Web MACBA i membres de la Red Pluridiversidad Nómada, entre molts més a sumar.

[*llista provisional de docents i col·lectius convidats]

On són els oasis?

Preguntar-se On són els oasis? significa reconèixer que estem vivim un procés de desertificació, tant en l’aspecte climàtic com en el social i en el polític. Vivim en un medi que desenvolupa incessablement característiques adverses a la vida. El capitalisme neoliberal i la seva lògica d’acumulació a través de la màxima explotació possible de recursos naturals i humans és un sistema que gestiona la mort per monetitzar la vida. El col·lapse del medi ambient, la profunda crisi de la salut pública, la cultura de l’odi i el permanent estat de guerra que defineixen les geopolítiques del present amenacen el que queda de la promesa d’un món lliure i d’un bon viure.

On són els oasis? significa, doncs, buscar espais i processos que puguin resistir a aquest procés de desertificació i drenatge de la vida; significa preguntar-se: on i com volem resistir? Quin són els espais que volem identificar com a nostres? Quins són els temps d’allò que és comú? De quina manera podem conviure com si la societat que desitgem ja existís?

La novena edició del PEI, On són els oasis?, parteix d’un exercici d’apreciació i revisió crítica de les edicions i formats anteriors, i des d’aquesta reflexió articula una proposta conceptual que li dona continuïtat i l’actualitza.

Recuperar el gran arxiu del PEI, aquells projectes i persones a la ciutat o arreu del món que han estat han contribuït al PEI i formen la xarxa d’aliances i afectes que conformen la seva història, ens permet ser no només transdisciplinaris, sinó també antidisciplinaris. Entenem el PEI com una fórmula que permet generar disciplines pròpies intervenint en l’espai oficial. Com l’oportunitat de transformar, repensar, rearticular col·lectivament el que es dona per fet. Dins d’aquest exercici, el PEI mateix institueix un primer oasi en què ens podem aturar per a la constitució d’un nou imaginari institucional.