Programa d'Estudis Independents

Direcció acadèmica 2012-2013: Marcelo Expósito i Beatriz Preciado

Equip docent permanent: Xavier Antich, Manuel Asensi, Franco Berardi Bifo, Marcelo Expósito, Ana Longoni, Beatriz Preciado, Suely Rolnik i Jordi Bonet.


El PROGRAMA D'ESTUDIS INDEPENDENTS (PEI) té com a objectiu desenvolupar una reflexió en el camp de les pràctiques artístiques que vinculen l'art a les ciències humanes i a la intervenció social, política i institucional. El programa es planteja com un fòrum d'educació interdisciplinària adreçat a preparar els assistents per afrontar una activitat professional crítica en l'àmbit artístic i cultural.

Avalat per una trajectòria de sis anys i una àmplia repercussió internacional, el PEI ha servit de dispositiu de formació d'individus capacitats per experimentar en l'espai institucional sense perdre de vista el context social i les condicions polítiques de les institucions de l'art i la cultura. Partint d'una concepció del fet artístic com a producció en la qual conflueixen diversos sabers, sistemes de representació i de codificació social (crítica del discurs, estudis de gènere, teoria queer, crítica descolonial, moviments socials, anàlisi de l'urbanisme, etc.), el PEI acull estudiants de molt diversa formació i orientació professional, acadèmica i social: entre d'altres, artistes, arquitectes, historiadors, sociòlegs, antropòlegs, dissenyadors, activistes, curadors i psicòlegs, reunits entorn d'un equip docent internacional que comparteix una visió política del museu i de l'educació com a espais d'experimentació crítica i social.

Situat com a frontissa entre el museu i la universitat, el PEI rebutja la divisió tradicional de sabers i les lògiques museístiques de la indústria cultural, així com l'ecosistema de formació de la "força de treball intel·lectual" en el context neoliberal. D'aquesta manera, el PEI posa en qüestió que les nocions establertes de "gestió cultural" i les seves tècniques siguin l'únic procediment per operar professionalment en el sistema de producció artístic i cultural; per contra, assumeix la necessitat d'una pedagogia elaborada des dels sabers subalterns que posa èmfasi en les teories crítiques, les gramàtiques del feminisme i els llenguatges i les pràctiques de descolonització. Aquest programa d'estudis vol esdevenir així un espai indissociable de la crítica sobre els processos de producció del coneixement.

El programa està constituït per espais mòbils de treball interconnectats i generadors d'una pluralitat d'activitats. Se centra en set assignatures (Teoria i crítica del discurs, Estratègies del desig, Economia de la cultura, Tecnologies del gènere, Imaginació política, Art i visualitat, i Dret a la ciutat) entorn de les quals es van trenant, al llarg del curs, els diversos seminaris i conferències, així com un conjunt de tallers dedicats a la investigació d'arxius, l'elaboració de cartografies, l'experimentació discursiva o curatorial i la producció d'estratègies d'intervenció cultural i social.

El proper curs comença al gener de 2014 i acaba el març de 2015.
Durada: 15 mesos
Horari lectiu: de dilluns a divendres de 17 h a 21 h*

L'estructura acadèmica del curs s'organitza en tres trimestres lestius i un trimestre de presentació de projectes de fi de curs. Cada trimestre es compon de:

- Dues o tres matèries amb classes lectives que s'imparteixen de dilluns a divendres de 17 h a 21 h.

- Tallers de lectura sobre la bibliografia emprada.

- Un seminari o conferència oberts al públic. S'imparteixen entre setmana o els dissabtes.

- Un taller d’investigació (que cal triar entre diverses opcions) amb sessions intensives al llarg dels tres trimestres.

* Aquests horaris estan subjectes a canvis, en alguns casos es poden ampliar a matins i dissabtes.

• Conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Acredita el PEI com a "Màster propi en estudis museístics i teoria crítica" (60 crèdits ETCS)

• Conveni amb la Universitat de Buenos Aires pel reconeixement dels crèdits PEI com a crèdits de lliure elecció a les seves titulacions pròpies.

• Conveni amb el Grup de recerca Cos i textualitat, vinculat al Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona i dirigit per la Dra. Meri Torras. Reconeixement del PEI com a crèdits del programa de doctorat.

Es farà avaluació contínua (60%) i una presentació pública del treball final (40%).

Es dóna la possibilitat de fer dos tipus de pràctiques en els diferents departaments del MACBA:

1) Pràctiques vinculades al taller d'investigació, tutoritzades per curadors del MACBA com a part del treball final.

2) Pràctiques opcionals: s’ofereixen pràctiques (segons disponibilitat) en algun dels departaments del MACBA per facilitar la professionalització de l'estudiant.

El PEI consta de tres matèries troncals a partir de les quals s'articulen les altres assignatures.

MATÈRIES TRONCALS

TEORIA I CRÍTICA DEL DISCURS
Coordinada per Manuel Asensi i Xavier Antich

Constitueix la columna vertebral del programa d'estudis, ja que estableix les bases de formació sobre les quals es desenvolupen la resta de les assignatures. Aborda diferents metodologies, metallenguatges i eines que històricament el pensament ha produït per aproximar-se críticament a la institució artística. Suposa un repàs sistemàtic de lectures bàsiques de l'estructuralisme i el postestructuralisme, la semiologia i les teories del llenguatge, la psicoanàlisi, el marxisme, etc.

TECNOLOGIES DEL GÈNERE
Coordinada per Beatriz Preciado

El feminisme com a teoria crítica i pràctica de transformació social ha donat lloc a un conjunt d'estratègies d'intervenció en l'esfera pública i de producció de visibilitat i de saber. Aquesta assignatura estudia el complex llegat teòric derivat de les pràctiques i dels discursos subalterns, del feminisme, de la crítica descolonial; de les teories queer, trans i crip; així com de les polítiques del cos en la seva relació amb la crítica institucional, les pràctiques artístiques i la visualitat. Es tracta de rastrejar les pràctiques discursives i artístiques contrahegemòniques que desplacen els sabers dominants sobre la identitat, i proporcionar una cartografia de textos, d'instruments d'anàlisi i de models conceptuals per entendre les diverses gramàtiques de l'emancipació sexual, racial i de gènere que intenten redefinir el projecte de la modernitat.

IMAGINACIÓ POLÍTICA
Diagrames de la nova imaginació política
Coordinada per Marcelo Expósito

Aquesta assignatura fa un repàs d'algunes relacions històriques entre avantguardes artístiques i política (des de les avantguardes russosoviètiques i el dadaisme berlinès fins a la crítica institucional), per acabar posant l'accent en les articulacions entre pràctiques artístiques i formes d'invenció política característiques de l’actual cicle històric. En aquest curs s'intentarà realitzar col·lectivament algunes cartografies i diagrames de les formes que aquestes articulacions han adoptat des de la dècada de 1980 fins a l'actualitat.

MATÈRIES OBLIGATÒRIES

ESTRATÈGIES DEL DESIG
L'art com a experimentació micropolítica
Impartida per Suely Rolnik

Estudia les convergències i divergències entre els espais de la creativitat artística i els espais psicoterapèutics. Avalada per la trajectòria de Suely Rolnik com a terapeuta i teòrica de l'art (el seu treball s'ha vinculat a noms com els de Félix Guattari, Lygia Clark i Cildo Meireles), aquesta assignatura s'exercita en un espai híbrid entre la reflexió teòrica i l'exercici psicoterapèutic, en el qual sigui possible pensar la pràctica de l'art com a experiments amb la producció de subjectivitat.

ECONOMIA DE LA CULTURA
Les arts de la invenció en el capitalisme cognitiu
Impartida per Franco Berardi Bifo

Aquesta assignatura proposa un acostament antiidealista a les pràctiques artístiques des del punt de vista de la crítica de l'economia política del capitalisme "cognitiu". Lluny, però, de pensar el sistema de l'art com una estructura merament sobredeterminada per l'economia, Bifo enfoca la relació entre experimentació i invenció "artística" i economia des d'una perspectiva dinàmica, atenent justament a la potencial autonomia del treball de l'art.

ART I VISUALITAT
Una història "descentrada" de l'art des d'Amèrica llatina
Impartida per Ana Longoni

Inspirada per la voluntat que el PEI té de revisar els relats historiogràfics des d'una crítica explícita de la colonialitat, l'assignatura d'Ana Longoni aborda la procel·losa història de les avantguardes artístiques a l’Amèrica llatina, fonamentalment a partir de la segona dècada del segle passat. Des de fites "fundacionals" de l'avantguarda artística argentina de la dècada de 1960, fins a les formes d’activismes artístics i de creativitat política que es despleguen en el continent durant els anys vuitanta i noranta, aquesta història "descentrada" de l'art planteja una crítica implícita dels models de visualitat històricament vigents en la narració eurocèntrica de l'art modern.

DRET A LA CIUTAT
La ciutat pensada pels subjectes que l'habiten
Impartida per Jordi Bonet

Aquesta assignatura parteix de l'atenció que el PEI ha prestat tradicionalment a l'urbanisme crític o a l'anàlisi del fenomen metropolità, per plantejar-se aquest curs com una experiència més territorialitzada de la ciutat. Es tractaria d'articular una lectura d'aquest l'àmbit metropolità de Barcelona de la mà d'alguns subjectes actualment actius en la construcció d'un model de ciutat alternatiu a la seva mercantilització neoliberal.


GRUPS D'INVESTIGACIÓ

A part de les classes, el PEI s'articula a través d'uns tallers de lliure elecció que tenen com a finalitat iniciar projectes concrets d'investigació tant en el camp acadèmic com en el de la producció, segons els interessos de l'alumne.

Xavier Antich

Ha estat director acadèmic del PEI fins al 2011. És doctor en filosofia, professor d'estètica i director del màster en Comunicació i Crítica d'Art de la Universitat de Girona. Autor del llibre Introducción a la metafísica de Aristóteles i traductor de filòsofs como Merleau-Ponty, Emmanuel Lévinas, Franco Rella i Chantal Mouffe. Ha publicat més de vuitanta articles en revistes especialitzades i publicacions col·lectives, fonamentalment sobre filosofia, estètica i art contemporani, reconeguts amb els premis Joan Fuster d'assaig i Espais de crítica d'art. Forma part dels consells de redacció del suplement Cultura/s del diari La Vanguardia i de les revistes L'Espill (València) i Trame (Venècia).

Manuel Asensi

Es catedràtic de teoria de la literatura i de literatura comparada a la Facultat de Filologia de la Universitat de València i professor visitant en diverses universitats d'Europa i els Estats Units. Dirigeix la col·lecció d'Humanitats de l'editorial Tirant lo Blanch i exerceix de crític cultural en el suplement Cultura/s del diari La Vanguardia. El seu àmbit de recerca se centra en la teoria i la crítica literàries, la literatura espanyola, el cinema i la crítica d'art. Entre les seves publicacions, destaquen Historia de la teoría de la literatura (dos volums), Los años salvajes de la teoría i Crítica y sabotaje. Responsable de la traducció i edició crítica castellana de ¿Pueden hablar los subalternos?, de Gayatri Spivak.

Franco Berardi Bifo

És filòsof, escriptor i teòric dels mitjans de comunicació. A la dècada de 1970 es va implicar en els moviments autònoms italians i en experiències històriques de comunicació alternativa com Radio Alice. A la dècada següent, va preconitzar la futura explosió de la xarxa com a vast fenomen social i cultural, i des del 2005 ha estat agitador del moviment de les "televisions del carrer" (tele-streets) a Itàlia. Entre d'altres llibres, ha publicat La fabbrica dell'infelicita (versió castellana: La fábrica de la infelicidad) i Il sapiente, il mercante, il guerriero (versió castellana: El sabio, el mercader y el guerrero). Actualment impulsa les plataformes th-rough.eu i SCEPSI (European School of Social Imagination) i participa a dOCUMENTA (13).

Jordi Bonet i Martí

Jordi Bonet i Martí és doctor en Psicologia Social per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili. Des de 2005 participa com a recercador dins l'IGOP (Institut de Govern i Polítiques Públiques) de la Universitat Autònoma de Barcelona i des de 2008 forma part del grup promotor del SIMReF (Seminari Interdisciplinar de Metodologia de Recerca Feminista). És autor de diferents llibres i articles sobre exclusió social, participació ciutadana, polítiques urbanes i mètodes d'investigació feministes.

Marcelo Expósito

El seu treball com a artista (marceloexposito.net) s'expandeix cap a la teoria crítica, les edicions, la curadoria i la traducció. Imparteix regularment la docència en àmbits institucionals i també extraacadèmics de diversos països. És membre de la Universitat Nòmada, de la Red Conceptualismos del Sur i del col·lectiu editorial de transversal (eipcp.net/transversal). Va cofundar i coeditar la revista Brumaria entre 2002-2006. Ha coeditat els llibres Chris Marker, Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa, Historias sin argumento. El cine de Pere Portabella, Producción cultural y prácticas instituyentes i Los nuevos productivismos.

Ana Longoni

Doctora en arts i professora a la Universitat de Buenos Aires, és també investigadora del CONICET, autora teatral, assagista política i una de les més reconegudes historiadores de l'art d'avantguarda i contemporani a l'Amèrica llatina. Ha escrit llibres de referència com Del Di Tella a Tucumán Arde i Traiciones. La figura del traidor en los relatos acerca de los sobrevivientes de la represión, així com un assaig clau sobre Oscar Masotta. Va ser curadora de la retrospectiva de Roberto Jacoby i, formant part de la Red Conceptualismos del Sur, d'una colossal panoràmica en procés sobre l'art i l'activisme social a l'Amèrica llatina de la dècada de 1980, totes dues al Museo Reina Sofía de Madrid.

Beatriz Preciado

Investigador i docent associat a la Universitat París VIII, Preciado es filòsof i activista queer. Diplomat per la New School for Social Research de Nova York i la Princeton University, Preciado és avui una referència internacional dels estudis de gènere i de les polítiques del cos i de la sexualitat. És autor dels llibres Manifiesto contrasexual, Testo yonqui i Pornotopía. També ha publicat nombrosos articles en castellà, anglès i francès en revistes com Multitudes, Artecontexto, Parallax o Log i ha col·laborat en projectes curatorials amb Annie Sprinkle, Beth Stephens, Mark Tompkins, Oreet Ashery, Ron Athey i Shu Lea Cheang.

Suely Rolnik

Docent titular de la Pontifícia Universitat Catòlica de São Paulo, on coordina el Nucli d'Estudis Transdisciplinaris de la Subjetivitat en el postgrau en psicologia clínica. Exiliada a París entre 1970 i 1979, fugint de la dictadura militar brasilera, va completar la seva formació psicoanalítica i es va diplomar en filosofia, ciències socials i psicologia. El seu treball se centra en les polítiques de subjectivació i la seva vinculació amb el poder i la clínica, i en l'art com a camp d'experimentació micropolítica. Autora amb Félix Guattari de l'influent llibre Micropolítica: Cartografias do Desejo (versió castellana: Micropolítica. Cartografías del deseo), així com de diversos assajos sobre Lygia Clark i Cildo Meireles, que també han estat traduïts al castellà.

Doug Ashford, Zdenka Badovinac, Lars Bang Larsen, Franco Berardi, Enric Berenguer, Jordi Borja, Rosi Braidotti, Judith Butler, Ximena Briceño, Christophe Broqua, Pablo Ciccolella, Jeffrey Cohen, Lisa Collins, Beatriz Colomina, Douglas Crimp, David Harvey, Elisabeth Lebovici, José Esteban Muñoz, Miren Etxezarreta, Marcelo Expósito, Safaa Fathy, Michel Feher, Maurizio Ferraris, Michel Ferrer, Devin Fore, Maria Gough, Gabriela Gutiérrez Dewar, José Luis Pardo, Robin Kelsey, Andrew Kirby, Ana Longoni, Rita McBride, Jordana Meldenson, Chantal Mouffe, Francesc Muñoz, Lluís Ortega, Doina Patrescu, Cynthia Patton, Jorge Pedemonte, Pilar Pedraza, Víctor Pimstein, Beatriz Preciado, Carlos Prieto, Ferran Pujol Roca, John Rajchman, Jacques Rancière, John Roberts, Joan Roca, Emmanuel Rodríguez, Suely Rolnik, Anne Sauvagnargues, Allan Sekula, Neil Smith, Gayatri Spivak, Eyal Weizman, Brian Winston, George Yúdice.

CURS 2014-2015:
Data per a la recepció de les sol·licituds: de l'1 de juliol al 15 de setembre del 2013.

Els interessats han de tenir una llicenciatura universitària i un bon domini tant de castellà com d'anglès. Les classes s'imparteixen en els dos idiomes segons el professor i el tema d'estudi.

Els aspirants al Programa han d'aportar la documentació següent per a la preinscripció:

• Document de sol·licitud
• Una carta de motivació (dues pàgines)
• Currículum
• Dues cartes de recomanació

La selecció dels aspirants es farà a partir dels materials aportats. Es valorarà, sobretot, la relació entre els continguts i els objectius del Programa amb l'experiència i l'activitat dels sol·licitants, siguin de tipus acadèmic o professional. Així mateix, es verificarà el nivell d'anglès.

S'accepten sol·licituds per email i per correu postal:

Programa d'Estudis Independents - MACBA
Plaça dels Àngels, 1
08001 Barcelona
pei@macba.cat

S’ha establert un mínim de trenta i un màxim de quaranta participants. El MACBA es reserva el dret d'anul·lar el curs en cas de no tenir un mínim de persones inscrites.

Formalització de la matrícula: del 15 d'octubre al 15 de novembre de 2013.

Per a la matriculació cal aportar en paper:

• Fotocòpia compulsada original del títol universitari
• Fotocòpia compulsada de l'expedient acadèmic
• Fotocòpia del passaport/DNI
• Dues fotografies carnet

Matrícula: 3000 €

Forma de pagament: 500 € en el moment de formalitzar la matrícula i 2500 € al gener del 2014.

En aquest moment no hi ha beques disponibles.

Una sèrie de seminaris (oberts en part o totalment al públic) i tallers (de treball intern per al PEI) subratllen i reforcen els eixos temàtics transversals del curs, mitjançant focalitzacions més sistemàtiques o intensives.