L’escultura es troba entre els interessos inicials de Francesc Torres. Establert a París, va ser ajudant des de 1967 a 1969 de l’escultor i matemàtic polonès Piotr Kowalski, de qui va incorporar un acusat interès per la forma. D’aquí que comencés la seva pràctica escultòrica com una recerca geomètrica d’arrels minimalistes amb la construcció i experimentació de blocs simples i que aviat incorporés matèries poc habituals com l’aigua, l’aire i la llum. Entre la seva producció inicial, destaca Sculpture, una obra que, a més de l’exploració de nous materials, condensa també l’interès de l’artista pels processos del llenguatge. Realitzada al 1969 i amb una estètica minimalista, Sculpture explora les implicacions entre un concepte abstracte i un fenomen natural com és l’aigua. És una obra autoreferencial: unes lletres de plàstic vermell que suren dins d’una urna de plexiglàs plena d’aigua formen la paraula “sculpture”. El moviment constant i l’aparent fragilitat de l’aigua qüestionen d’una manera molt física la suposada immutabilitat de les paraules i les idees: sotmeses a la lògica d’un element líquid, la paraula “escultura” es va transformant lentament en diferents mots imaginaris. Es tracta d’una metàfora lingüística del treball de l’escultor: mentre que aquest fa emergir figures imaginàries de la matèria, el poeta construeix múltiples paraules i sentits amb les eines bàsiques de l’abecedari. Influït pel treball de Joan Brossa, Torres fa evolucionar l’escultura cap a la paraula escrita en un objecte explorant les possibilitats del discurs com a matèria.