Des del seu exili a París, el 1997, Maja Bajevic es va donar a conèixer a Sarajevo amb les seves sèries de performances, Women at Work .---Els seus treballs són autobiogràfics, ja que estan marcats pels records de les traumàtiques guerres viscudes a l'antiga Iugoslàvia, davant les quals de vegades reacciona amb cinisme o fins i tot amb càustic humor negre. Bajevic representa aquesta generació d'artistes joves l'obra dels quals interroga sobre la relació de la població amb la guerra, i d'aquí emergeix una nova forma de resistència. L'element constant de les obres de Bajevic és el viatge que fa des dels aspectes i les situacions particulars fins a les idees més generals, convertint les seves històries, que provenen d'experiències personals, en quelcom universal. La seva obra és una clara crítica a les relacions entre allò públic i allò privat, entre l'individu i la col·lectivitat. En el seu vídeo Double Bubble, Bajevic interpreta tots els personatges que apareixen i pronuncia unes afirmacions tan paradoxals com "Vaig a l'església. Violo dones"; "La meva dona porta xador. Jo l'obligo a portar-lo. Després em relaciono amb prostitutes"; o bé "No menjo porc. No bec durant el Ramadà. Però prenc èxtasi". Aquestes paraules, algunes d'absoluta brutalitat, reflecteixen la dualitat de l'ètica i la moral en la religió, la hipocresia sota la qual viuen certes religions. Una hipocresia que arrasa sempre les mateixes víctimes, les dones: aquesta és una de les línies dins l'obra de Bajevic, la línia més política i compromesa. L'artista denuncia els actes d'opressió i violència que es duen a terme en nom de la religió. Amb les seves paraules, Bajevic pretén mostrar la cara nacionalista i fonamentalista que hi ha darrere de la religió. Afirma que actualment algunes contradiccions que fins ara estaven amagades surten per fi a la llum. "Jo allibero la gent dels pecats. Ells em paguen per a això. Tot té el seu preu". Déu és utilitzat des de l'Església com una excusa per a la repressió, l'abús, la violència, la discriminació i la marginació socials. "Qui no opini el mateix, haurà de morir. És la voluntat de Déu. Jo només en sóc el missatger" és l'última sentència que reprodueix el vídeo. Pronunciades en primera persona, i fent servir una simplicitat de gran cruesa, aquestes afirmacions són equiparades a les atrocitats comeses durant els fets de la guerra civil de Iugoslàvia. Bajevic repeteix aquestes paraules directament des de la pantalla i en off. Quan una de les veus parla a l'observador, l'altra parla per l'espectador, en nom seu. Double Bubble esdevé un retrat de la submissió psicològica a l'ortodòxia religiosa.