Fa anys que Iñaki Bonillas treballa amb l’arxiu del seu avi matern i fotògraf amateur, José María Rodríguez Plaza, que es va exiliar a Mèxic quan tenia vint anys i no va tornar mai. En un dels àlbums d’aquest arxiu, hi va trobar un retrat fotogràfic de la seva besàvia Pilar. La fotografia, signada per l’oncle Carlos Somonte el 1982, indicava que aquella era la còpia número dos de cinc. Bonillas va decidir rastrejar el destí de les altres quatre còpies. Es tractava de resseguir les diferents vides d’una mateixa imatge entenent que, en fotografia, la realitat del negatiu sempre és espectral. L’artista documenta el lloc on es troben avui les còpies del retrat de la besàvia Pilar, situada al costat de retrats d’altres persones de la família en un diàleg intergeneracional més enllà del temps. L’obra posa l’accent en la memòria manipulada i en la dialèctica entre original i còpia en fotografia.