L’any 1972, Jorge Oteiza reprèn la seva activitat escultòrica recuperant obra ja feta i fent-ne variacions. El nom complet d’aquesta obra és Retrat d’un gudari armat anomenat Odisseu, variant d’homenatge a Mallarmé, 1958. Oteiza construeix aquesta peça d’acer com una variant de l’obra realitzada l’any 1958, Homenatge a Mallarmé. Es tracta d’una de les seves conegudes caixes buides concebuda, en aquest cas, com un homenatge al guerrer basc. Tot i que la figura mítica d’Odisseu (Ulisses per als romans) es va generar a l’antiga Grècia, Oteiza l’identifica com l’esperit del caçador prehistòric basc. Gudari, que en la llengua euskera significa guerrer, és una figura amb una forta càrrega simbòlica en el context social basc. Oteiza va realitzar diferents versions de l’obra (tres versions petites i dues de gran tamany), totes al 1975. Si bé ja als anys quaranta, Oteiza comença a desmarcar-se de l’escultura de bloc i a obrir espais intersticials en les seves peces figuratives, és a mitjan anys cinquanta quan aquest escultor basc inicia una recerca sistemàtica entorn el quadrat o el cub com a unitats essencials. S’hi reconeix la petja de Mondrian, Malevitx i Cézanne. Des de llavors, la desocupació activa de l’espai centrarà la seva recerca formal, amb caixes i cubs que comuniquen espais interiors i exteriors de gran complexitat. Més que absències de massa sòlida, els volums d’Oteiza remeten al buit com un postulat metafísic. En aquesta obra, que el seu autor qualifica com “escultura totèmica dotada d’un buit obert i vigilant”, la disposició del buit evoca, segons l’escultor, el quadre de Malevitx Quadrat blanc sobre fons blanc. La referència del títol a Mallarmé remet a la recerca del no-res com una via d’accés a l’Absolut defensada pel poeta francès.