Qualsevol es pot fer membre de �TMark: nom�s ha de
decidir donar suport a una de les m�ltiples intervencions de sabotatge
creatiu contra les multinacionals, els pol�tics i els nous mites de
l’era digital. "Les corporacions s�n �nicament m�quines per a
incrementar l’opul�ncia dels seus accionistes, sovint en detriment de
la cultura i la vida. �TMark es una m�quina per millorar la cultura i
la vida dels seus accionistes, sovint en detriment de l’opul�ncia",
afirma el portaveu del grup, Ray Thomas. Entre les seves accions,
destaquen els mirrors, que parodien las p�gines oficials de
pol�tics i corporacions.
Per al p�blic, TTTP �s una fundaci� sense �nim
de lucre, que promou diverses iniciatives, destinades a facilitar
l’acc�s a la tecnologia a les classes m�s desfavorides de la societat.
En realitat, es tracta d’un projecte art�stic en proc�s, l’objectiu del
qual �s provocar una reflexi� sobre l’�s dels nous mitjans i sobre els
nous mecanismes d’exclusi� generats per una societat informatitzada.
"Es diu que la tecnologia ens far� lliures, i �s considerada un espai
m�s just i democr�tic, per� jo no puc evitar preguntar-me: qui hi t�
acc�s, en realitat?", planteja And�jar.
El pare de l’art digital espanyol, Antoni Muntadas, viu
i treballa a Nova York des de fa molts anys. Aquest projecte, produ�t
el 1994 per la Randolph St. Gallery de Xicago, �s un dels capdavanters
en l’�s d’Internet com a instrument de cr�tica social i com a territori
on, a trav�s de les contribucions de tots els internautes, es pot
reconstruir una hist�ria no-oficial. File Room s’estructura com
un arxiu comunitari on line sobre els casos de censura cultural
en el m�n, que permet als usuaris accedir a la base de dades, introduir
noves informacions i participar en un f�rum de discussi�.
A Internet hi ha tota mena de coses en subhasta: a Absolute
Sale es venen lots de l’antic bloc de les grans pot�ncies de l’Est.
Despr�s d’elegir una zona geogr�fica, l’usuari ha de fer els passos
t�pics per participar en una subhasta on line. Tanmateix, a
mesura que avan�a, s’adonar� que la mercaderia per la qual intenta
licitar �s un artista natiu de la zona elegida. El projecte d’aquest
col�lectiu iugoslau* invita a reflexionar sobre la identitat social i
personal i sobre la situaci� dels artistes que han viscut els anys d’or
del bloc socialista, davant el seu esfondrament, les guerres �tniques i
la crisi econ�mica.
Aquest projecte transforma la interf�cie de l’ordinador
en un sistema operatiu an�rquic, on Batman i Robin esdevenen
revolucionaris socialistes i el Bellagio Casino de Las Vegas es
transforma en la galeria Bellagio de Belles Arts. Clic darrere clic,
l’usuari anir� descobrint un m�n paral�lel, on res no �s el que sembla.
El lloc reuneix les obres d’Andy Cox i la documentaci� de les accions
del col�lectiu Together We Can Defeat Capitalism (TWCDC; Junts
podem derrotar el capitalisme), del qual �s fundador. El seu
objectiu �s evidenciar les incongru�ncies del sistema capitalista
actual i la negativitat de la ideologia consumista, i obrir un nou
espai per al di�leg i l’an�lisi cr�tica.
Una obra polititzada i impactant, realitzada per
aquesta artista australiana, amb la col�laboraci� de Michael Grimm i
del col�lectiu els Fantasmes, que impressiona l’usuari amb un flux
ininterromput d’est�muls visuals i sonors. El projecte, dedicat al
moviment zapatista mexic�, divideix la pantalla en cinc microescenaris,
on es desenvolupa un itinerari narratiu d’una manera lineal, i s’hi
barregen frases i imatges provinents de les diverses cultures
contempor�nies amb pl�nols militars inquietants, tractats d’estrat�gia
b�l�lica i missatges d’ICQ firmats per conegudes corporacions
multinacionals. Tot el recorregut dura aproximadament 25 minuts, i la
interacci� de l’usuari no �s imprescindible.
Aquest projecte, concebut com una visi� art�stica de la
vida quotidiana, est� dedicat a l’empleat n�mero 12.995 i a les seves
angoixes i frustracions. A trav�s de la seva vida, Meyer analitza,
ir�nicament, el paper de l’�sser hum� i el concepte d’identitat en el
m�n de les corporacions i de la New Economy. L’usuari �s invitat a
seguir la rutina di�ria de l’empleat sense cara i a interactuar en un
seguit de situacions t�piques del m�n laboral. �nicament despr�s de
superar un seguit de proves, el podr� seguir fins a casa, con�ixer el
seu espai dom�stic i experimentar la seva alienaci� i la seva
soledat... Per�, alerta, al lavabo l’espera una sorpresa...
Des del 1997, RTI basa la seva pr�ctica art�stica en el
reciclatge creatiu i l’�s de programes gratu�ts. Recentment ha obert un
trash media lab a Sheffield, on tots els equips provenen de les
escombraries. El seu lloc web es proposa com un catalitzador de
l’activitat art�stica: t� l’objectiu de generar processos creatius, i
no vol ser considerat una obra en ell mateix. "Els mitjans de
comunicaci� presten molta atenci� als projectes realitzats amb els
recursos tecnol�gics m�s nous i costosos, per� m�s que obres d’art, ens
semblen aparadors creatius dels �xits tecnol�gics de les empreses.
L’objectiu de les nostres instal�lacions �s demostrar el potencial de
la tecnologia sense cost", afirma James Wallbank, fundador del grup.
Aquest grup teatral, nascut el 1996 a Nova York,
realitza performances basades en una relectura de textos coneguts
d’escriptors com George Orwell, Edgar Allan Poe i Samuel Beckett. Totes
les accions del grup tenen lloc al carrer i, per a la retransmissi� via
Internet, aprofiten les nombroses c�meres de vigil�ncia que pul�lulen
per totes les ciutats d’Occident. D’aquesta manera, d’una banda,
protesten contra la violaci� de l’espai privat i, de l’altra, es
proposen familiaritzar el p�blic amb les tecnologies de vigil�ncia
d’�ltima generaci�, per fomentar la consci�ncia de les implicacions
socials del seu �s generalitzat i afavorir un debat p�blic sobre l’�s
d’aquestes tecnologies dins d’una societat democr�tica.
Fidel a la seva ideologia antimilitarista, Deck
realitza, en col�laboraci� amb Joe Dellinger, un projecte que invita a
analitzar les relacions entre la ind�stria militar i els m�dia.
Basant-se en la cobertura informativa del conflicte dels Balcans, Deck
acusa al Govern i els mitjans de comunicaci� nord-americans de
manipular la realitat. Amb aquesta finalitat, realitza un muntatge amb
diverses escenes b�l�liques reals, on el fragment retransm�s per la
televisi� va acompanyat de les imatges del moment seg�ent, aquell que
el p�blic no ha pogut veure. Les imatges que mai no havien estat
retransmeses resulten molt eloq�ents.
Cofundador de l’Electronic Disturbance Theater, entre
d’altres projectes, Dom�nguez organitza sit-in virtuals. Es
tracta d’accions de protesta que utilitzen Internet com a camp de
batalla, amb l’objectiu de desactivar temporalment determinats
websites. La major part d’atacs s’han fet a favor del moviment
zapatista i contra el Govern mexic� i les institucions relacionades,
com ara el Banc de M�xic, per� tamb� s’han adre�at contra entitats com
ara el Pent�gon. Les accions es realitzen gr�cies a una petita
aplicaci� anomenada FloodNet, que es pot descarregar des del lloc
d’EDT. L’�s simultani d’EDT per part de molts usuaris permet bloquejar
el website elegit com a objectiu.
El IAA desenvolupa tecnologia �til per a les
necessitats socials i humanes. Entre les seves creacions, destaca Pamphleteer,
�lies Little Brother, un robot de disseny primitiu, programat
per oferir informaci� a la gent que no t� acc�s a Internet. "La seva
innoc�ncia aparent el converteix en un vehicle de comunicaci� perfecte
per a noves formes d’activisme", expliquen els creadors, que van
protagonitzar una protesta contra el Govern de Haider, durant l’�ltim
festival Ars Electr�nica de Linz, �ustria. En aquella ocasi�, van
utilitzar el GraffitiWriter, un robot controlat via Internet,
amb el qual tothom pot escriure missatges subversius al terra dels
carrers.
Una banda sonora de m�sica jazz captura l’usuari en la
narraci� r�tmica i envolupant d’un ir�nic karaoke telem�tic, on els
crits silenciosos de Young-Hae Chang (segons la nettiquette,
escriure amb lletres maj�scules significa cridar) omplen la pantalla de
continguts reivindicatius. "A la meva obra no hi ha interactivitat, ni
disseny gr�fic, ni fotos, ni banners, no hi ha colors ni
pirot�cnia. Detesto la interactivitat. Quan entro a una obra
interactiva, em sento com un conillet d’�ndies. L’art no �s cap
recompensa, �s un xoc", afirma l’artista coreana amb la traject�ria m�s
llarga i consolidada en l’�mbit de l’art a la Xarxa.