Conexió remota
Una selecció de net.art, de Roberta Bosco i Stefano Caldana

A Internet, una connexió remota és la que s’estableix entre dues terminals, el servidor i l’usuari. En aquest cas, la connexió s’estableix entre el projecte de la selecció i el visitant de l’exposició, tant des del museu com des de casa seva. Connexió remota també al·ludeix a la relació que s’estableix entre l’usuari i l’artista a través del projecte. Òbviament, qualsevol obra pot ser un vehicle de connexió, però amb els projectes de net.art, aquesta funció resulta primordial. Internet és molt més que una eina productiva, és un nou espai per a la comunicació, la relació, la reflexió i l’acció. El potencial que té és immens, tot depèn de l’ús que se’n faci.

Aquesta selecció no respon a una voluntat de monumentalitzar el net.art, i encara menys a una temptativa d’objectualitzar-lo o de convertir-lo en un fetitxe: l’objectiu és establir connexions i obrir un nou àmbit de debat, de confrontació i d’anàlisi crítica. A més de testimoniar l’activitat artística digital, cada vegada més abundant i amb més qualitat, tots els projectes seleccionats revelen processos on han intervingut moltes persones, i que tracten de l’intercanvi d’informació, d’acció i reacció, de problemes i situacions reals que demanen una presa de posició. Els autors no pretenen que aquests projectes siguin considerats obres d’art, sinó que esdevinguin catalitzadors d’activitat artística i de resposta per part del públic, que serveixin com a detonadors i evidenciadors, que facilitin l’encontre i, si cal, també l’enfrontament.

Alguns projectes exigeixen la participació activa de l’usuari, d’altres es desenvolupen davant dels seus ulls independentment de la seva voluntat, però tots són interactius en la mesura en què estableixen una relació directa, personal i sempre inèdita amb l’espectador, el qual és invitat a abandonar l’actitud passiva habitual per participar en la dinàmica de la peça.

Generalment, els projectes de net.art han estat pensats per ser abordats a la pantalla de l’ordinador de cadascú, amb tota la tranquil·litat i el temps necessaris per explorar els nombrosos camins i possibilitats que ofereixen. Per això, hem preferit proposar-los al públic en tres microespais individuals, on es recreen les condicions primordials de la relació individual i privada amb la màquina (amb l’avantatge de les línies ràpides, que no tots els internautes tenen a casa).

Malgrat que pugui semblar contradictori el fet de presentar aquesta mena de projectes en l’àmbit del museu, pensem que els centres d’art contemporani tenen un compromís amb l’art digital, similar al que tenen amb les altres expressions creatives històricament rellevants. La seva funció no és convertir-los en objectes estàtics de "museu", sinó obrir espais on els projectes de net.art puguin continuar l’evolució.