|
Conexió
remota
Una selecció
de net.art, de Roberta Bosco i Stefano Caldana
A Internet, una connexió remota és la que
sestableix entre dues terminals, el servidor i lusuari. En
aquest cas, la connexió sestableix entre el projecte de la
selecció i el visitant de lexposició, tant des del
museu com des de casa seva. Connexió remota també al·ludeix
a la relació que sestableix entre lusuari i lartista
a través del projecte. Òbviament, qualsevol obra pot ser
un vehicle de connexió, però amb els projectes de net.art,
aquesta funció resulta primordial. Internet és molt més
que una eina productiva, és un nou espai per a la comunicació,
la relació, la reflexió i lacció. El potencial
que té és immens, tot depèn de lús que
sen faci.
Aquesta selecció no respon a una voluntat de monumentalitzar el
net.art, i encara menys a una temptativa dobjectualitzar-lo o de
convertir-lo en un fetitxe: lobjectiu és establir connexions
i obrir un nou àmbit de debat, de confrontació i danàlisi
crítica. A més de testimoniar lactivitat artística
digital, cada vegada més abundant i amb més qualitat, tots
els projectes seleccionats revelen processos on han intervingut moltes
persones, i que tracten de lintercanvi dinformació,
dacció i reacció, de problemes i situacions reals
que demanen una presa de posició. Els autors no pretenen que aquests
projectes siguin considerats obres dart, sinó que esdevinguin
catalitzadors dactivitat artística i de resposta per part
del públic, que serveixin com a detonadors i evidenciadors, que
facilitin lencontre i, si cal, també lenfrontament.
Alguns projectes exigeixen la participació activa de lusuari,
daltres es desenvolupen davant dels seus ulls independentment de
la seva voluntat, però tots són interactius en la mesura
en què estableixen una relació directa, personal i sempre
inèdita amb lespectador, el qual és invitat a abandonar
lactitud passiva habitual per participar en la dinàmica de
la peça.
Generalment, els projectes de net.art han estat pensats per ser abordats
a la pantalla de lordinador de cadascú, amb tota la tranquil·litat
i el temps necessaris per explorar els nombrosos camins i possibilitats
que ofereixen. Per això, hem preferit proposar-los al públic
en tres microespais individuals, on es recreen les condicions primordials
de la relació individual i privada amb la màquina (amb lavantatge
de les línies ràpides, que no tots els internautes tenen
a casa).
Malgrat que pugui semblar contradictori el fet de presentar aquesta mena
de projectes en làmbit del museu, pensem que els centres
dart contemporani tenen un compromís amb lart digital,
similar al que tenen amb les altres expressions creatives històricament
rellevants. La seva funció no és convertir-los en objectes
estàtics de "museu", sinó obrir espais on els
projectes de net.art puguin continuar levolució.
|
|