«Amb una aptitud sorprenent per al dibuix i un esperit subtil i irònic, Gego crea una obra assentada en l'ús d'un element únic, primari i mínim: la línia.»

PERUGA, Iris: «El juego de crear», a Gego. Desafiando estructuras. Barcelona/Porto: MACBA / Museu Serralves, 2006.

En un moment avançat de la seva trajectòria, entre 1987 i 1989, Gego va produir una sèrie de petites escultures que va denominar Bichitos. Ja feia anys que l’artista brasilera Lygia Clark havia produït els seus coneguts Bichos, unes petites i senzilles construccions fetes amb plaques de metall que s’articulaven amb xarneres i que demanaven la manipulació de l’observador –d’aquí el seu caràcter orgànic o animal. En el cas de Gego, malgrat que en altres ocasions ja havia utilitzat la paraula bicho per parlar del conjunt de la seva obra escultòrica, amb el diminutiu al·ludia a les peces fetes amb materials de rebuig, elements industrials o restes de treballs anteriors, amb què componia petits volums amb un sistema precari de construcció: des dels més elementals, confegits com un nus de malla de filferro, fins a d’altres plantejats com un assemblatge de petits elements industrials i quotidians. De formes imprevisibles, alguns resulten figures surreals i d’altres freguen l’aformalitat.

Si bé en el context espanyol la paraula bicho vol dir insecte, en el context veneçolà constitueix també una interjecció col·loquial de refús i de desordre, i la paraula bichero s’aplica a agrupacions d’animals diversos o objectes heterogenis. El fet que Gego es referís a la seva obra amb aquests termes posa de manifest la seva voluntat  d’evitar la terminologia convencional relacionada amb l’escultura i les belles arts.