Sense títol

«Amb una aptitud sorprenent per al dibuix i un esperit subtil i irònic, Gego crea una obra assentada en l'ús d'un element únic, primari i mínim: la línia.»

PERUGA, Iris: «El juego de crear», a Gego. Desafiando estructuras. Barcelona/Porto: MACBA / Museu Serralves, 2006.

En un moment avançat de la seva trajectòria, des de 1976 fins a finals dels anys vuitanta, i després de la seva gran exposició l’any 1977 al Museo de Arte Contemporáneo de Caracas, Gego sent la necessitat de treballar amb obres petites lluny de les exigències que suposen les grans produccions. Més introspectiva i seguint la immediatesa de la intuïció, en aquesta etapa creativa agafa materials sobrants que troba al taller i també filferro per realitzar petites peces murals que denomina Dibuixos sense paper. Es tracta de dibuixos a l’aire, fets amb filferro. Són «dibuixos» perquè estan situats en el pla, a una escala petita, i perquè estan compostos per línies a l’espai amb connotacions clarament gràfiques. I són «sense paper» perquè el traç del dibuix ha estat substituït per filferro i altres materials pobres que pengen suspesos a poca distància de la paret, com si suressin, amb cos i volum, si bé transparent.

Gego projecta en aquests petits dibuixos escultòrics humor, diversió i una gran llibertat creativa. Encarnen la paradoxa de l’escultura transparent, un estímul que va guiar sempre el seu treball. La fragilitat i la lleugeresa dels materials li permeten convertir la transparència en motor de l’escultura. Disposada a forçar els límits de la seva pròpia obra, l’artista ha arribat a un alt grau de llibertat creativa. El següent pas, ja a finals dels vuitanta, serà compondre petits volums escultòrics anomenats Bichitos.