Groc i Verds formen part de les primeres obres amb què Antoni Llena va reprendre l’activitat artística a començaments dels anys vuitanta, després d’un parèntesi creatiu arran de la radicalització de les seves posicions conceptuals. El fet de treballar amb cartolina enllaça amb l’interès de l’artista per l’art efímer fet amb elements pobres i també per la delicadesa, la fragilitat i l’espiritualitat. Ell mateix explica què va suposar l’ús de la cartolina: «Vaig agafar un cúter i vaig començar a tallar. Va ser un miracle! El “tall” exercí instantàniament una fascinació màgica.» Llena va convertir el paper acolorit en un vertader camp de proves i en una experiència de volum: retallar, plegar, doblegar, esquinçar, enganxar... La monocromia denota una voluntat de puresa i de radicalitat, alhora que el volum expressa un cert sensualisme i barroquisme.