A. R. Penck es va formar a Alemanya de l’Est, on va viure fins al 1980. Forma part de la generació d’alemanys que va viure la divisió del país entre Est i Oest i la reunificació dels dos blocs a finals dels anys vuitanta. Com a artista autodidacta, va construir la seva obra partint de lectures sobre cibernètica, ciències del comportament i teoria de la informació, i de textos filosòfics de Hegel i de Kant. L’any 1969, per protegir-se amb un anonimat estratègic i poder exposar a l’Alemanya Occidental, va adoptar el pseudònim A. R. Penck, nom que prové del geòleg Albrecht Penck (1858-1945), autor de Die Alpen im Eiszeitalter (Els Alps a l’Edat de Gel, 1909). Aquesta identitat també li va facilitar una estructura conceptual per a la seva primera producció artística, que reflectia l’«època gelada» de la Guerra Freda. A diferència de molts dels seus contemporanis, que van emigrar a l’Alemanya Occidental durant la dècada dels seixanta, Penck va haver de quedar-se a la zona comunista fins al 1980.

Si bé ell no es definia com un pintor neoexpressionista, els crítics l’han associat sovint amb els «nous salvatges», un terme inventat per l’historiador de l’art Wolfgang Becker que engloba l’obra d’artistes alemanys com ara Georg Baselitz i Markus Lüpertz, i el retorn a la figuració dels anys vuitanta. Quan encara vivia a l’Est, A. R. Penck ja havia aconseguit el reconeixement internacional. La seva obra va formar part d’algunes de les mostres més significatives d’art contemporani d’àmbit internacional, com les edicions V (1972), VI (1977), VII (1982) i IX (1992) de la Documenta de Kassel.