VIDEO

ART, DOS PUNTS (planta 2)

Categoria
Altres / Altres

L’anàbasi d’Eric Baudelaire i la història construïda
L’escriptura de la història s’ha entès com un producte de l’autoritat. Cada vegada, però, més artistes es qüestionen els mecanismes a través dels quals es pot escriure la Història i proposen incloure-hi la subjectivitat dels individus. Eric Baudelaire ens mostra com col·lideixen les dues històries quan, en absència d’imatges, només ens queden els relats verbals. Alice Creischer interroga la noció actual de la «pintura d’història» com a gènere artístic, i Muntadas i Bleda y Rosa indaguen en la relació entre història, paisatge, ciutat i mitjans de comunicació. Nomeda i Gediminas Urbonas reprenen el protagonisme de la veu en la construcció d’una consciència històrica nacional.

La qüestió urbana
En aquests anys, la ciutat de Barcelona viu transformacions de gran abast. Els Jocs Olímpics de 1992 catalitzen una profunda renovació urbana, arquitectònica, econòmica i humana: la ciutat s’integra en el turisme global. Els treballs fotogràfics de Jean-Marc Bustamante, Xavier Ribas i Manolo Laguillo, i les escultures de Jordi Colomer, dialoguen amb els trencaments socials i territorials que aquest procés genera.

Utopia vs especulació
Com a símptoma d’un nou moment històric, la qüestió urbana es converteix en matèria de reflexió de la pràctica artística. El projecte utòpic de Constant –amb una ciutat continental i lúdica– és el revers de la crítica demolidora a l’especulació immobiliària i el món del treball pròpia dels anys setanta i vuitanta.

La condició metropolitana
La bellesa de límits i perifèries interessa a artistes com Lara Almarcegui, Ana Muller i Jeff Wall, que documenten les noves formes d’expansió urbana. L’afany memorialista empeny Dieter Roth a fotografiar totes les cases de Reykjavík. En el seu anonimat i sense cap presència humana, els edificis evoquen conductes i hàbits socials, allò que canvia i allò que es manté inalterable en el perfil de la ciutat.

Craigie Horsfield: La ciutat de la gent
Arran dels Jocs Olímpics del 1992, es posa en circulació l’eslògan «La ciutat de la gent» Fruit d’un intens procés d’enginyeria social, s’ aconsegueix difondre una imatge de consens de la ciutat, una nova identitat col·lectiva en què no tothom es reconeix. El treball fotogràfic de Craigie Horsfield incorpora el subjecte i la individualitat en una ciutat enormement plural.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Exposicions

Vídeos

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.