VIDEO

Art, dos punts (planta 1)

Categoria
Altres / Altres

Antoni Tàpies
Un dels artistes cabdals en l’articulació de la modernitat estètica a Catalunya ha estat Antoni Tàpies, en les seves diferents etapes creatives: des del magicisme inicial dels anys de Dau al Set, fins a l’eclosió de l’informalisme dels cinquanta i l’univers sígnic i texturat dels seixanta i setanta.

Un nou desig de realitat
Coetàniament a la consolidació social de la pintura informalista, i des de la meitat dels anys seixanta, l’art viu un nou desig de realitat. El pop europeu opera com un dispositiu crític amb el consum de masses. Öyvind Fahlström, Sanja Iveković, Miralda, Joan Rabascall, Martha Rosler i Alberto Solsona, entre d’altres, materialitzen una mirada interrogativa al costat d’un art més àcid que pivota entorn de la fascinació per la màquina, amb artistes com Thomas Bayrle, Richard Hamilton i Christopher Williams.

El llenguatge en el centre de l’art
També en aquests anys, es recupera l’experimentació poètica de l’avantguarda d’abans de la guerra. La segona meitat del segle XX situa el llenguatge en el centre de les pràctiques artístiques d’avantguarda. Marcel Broodthaers és una figura cabdal entre els qui donen protagonisme a la paraula. Harald Klingelhöller, Edgardo Antonio Vigo i el grup Art & Language són alguns dels artistes interessats en la complexitat comunicativa. Joan Brossa adopta el llenguatge i l’objecte com a camp d’experimentació en una línia transitada per artistes com Ignasi Aballí, Antoni Llena, Josep Maria Mestres Quadreny, Perejaume, Pere Portabella i Francesc Torres.

Aspen. The Multimedia Magazine in a Box
Entre 1965 i 1971, la revista ASPEN. The Multimedia Magazine in a Box suposa un nou format de publicació que ha estat un referent en l’autoedició de revistes d’art des d’aleshores. Creada per l’editora Phyllis Johnson, la revista estén la idea de la boîte envalise o el «museu en una maleta» formulada per Marcel Duchamp l’any 1935 i proposa una nova manera d’entendre la relació de l’individu amb l’art.

El retorn a l’objecte
Als anys vuitanta i noranta, l’art retorna al món de l’objecte físic, al seu simbolisme i la seva memòria, als seus usos i sentits. Els objectes quotidians adquireixen
nous significats en instal·lacions com les de Tony Cragg, Sherrie Levine i Haim Steinbach. Les formes de producció de sentit i el pas del temps en les coses
centren l’atenció d’artistes com Jenny Holzer, Pep Agut i Pep Duran. Juan Muñoz reintrodueix en l’art el cos i la metàfora realista que el minimalisme i l’abstracció havien negat. William Kentridge parteix de dispositius mèdics per indagar en la fragilitat i la fissura com a condicions contemporànies.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Exposicions

Vídeos

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.