Activitats Cursos i seminaris

Els nous productivismes

27 al 28 març 2009

Entrada gratuïta. Auditori MACBA. Places limitades

Seminari

L'art revolucionari soviètic produït entre les dècades de 1910 i 1930 continua exercint una gran influència sobre nombrosos aspectes del nostre model cultural. Tanmateix, la manera d'evocar aquest art ha oscil·lat històricament entre la fetitxització de les seves invencions formals i l'exaltació del seu idealisme, mostrat com una impossibilitat voluntarista dins d'una quimera («la» revolució a imatge i semblança d'un monstre mitològic que sempre acaba devorant els seus fills).

Certes visions dominants sobre les avantguardes soviètiques han sufocat el seu caràcter d'esdeveniment, d'irrupció poderosa de la singularitat i la diferència en el decurs de la història de l'art i també de la política. Així mateix, han obviat el gran ressò que ha tingut la potència d'aquest esdeveniment –des d'aleshores i fins avui– en la recerca d'una politicitat de l'art –que, per necessitat, ha de ser sempre renovada. Aquest seminari reflexiona sobre l'actualitat de certs debats que s'han produït en el si de l'art soviètic revolucionari, en un doble sentit: De quina manera l'ona expansiva d'aquell esdeveniment reverbera encara avui?, i també, en quines formes és possible apropiar-se alguns dels seus procediments, models i eines?

Amb aquest fi, ens acostem al cas proposat mitjançant un triple moviment. En primer lloc, es tracta d'articular una genealogia; en segon lloc, d'aplicar una lectura crítica; i en tercer lloc, de rastrejar l'actualització d'alguns dels seus debats i pràctiques, entre els quals, per a aquest seminari, hem triat els que van tenir lloc entorn de la irrupció del productivisme i de la factografia.

Segurament, cada un d'aquests moviments d'aproximació genera tants interrogants com certeses. Quina pot ser l'actualitat d'un art de la producció quan hi ha en curs una revolució del model de producció capitalista? Quin seria el seu programa posfordista? Com posar en pràctica una articulació entre art i producció que no contribueixi a l'expansió de les formes estetitzades de la política o del consum de masses? Quin sentit té un art dedicat al registre dels fets, en el marc de les societats de la vigilància i el control? On se situen els processos de transformació radical de les nostres societats, als quals les noves politicitats de l'art han de contribuir?

Aquest seminari forma part del PEI

Programa

27 de març, de 18 a 21 h, i 28 de març, d'11 a 20 h

Divendres, 27 de març

18 h
Devin Fore: Labor sans phrase

19.30 h
Christina Kiaer: La producció artística de l'objecte socialista

Dissabte, 28 de març

11 h
Doug Ashford (Group Material): La reinvenció de l'activisme artístic

12.30 h
Dmitry Vilensky (Chto delat?): Col·lectivisme artístic després de l'avantguarda

16 h
Makrolab: Els nous nuaments entre art i ciència

17 h
Hito Steyerl: Documentar (en) les societats de control

18.30 h
Debat i conclusions amb Brian Holmes



Participants

Devin Fore és professor al departament d'alemany de la Universitat de Princeton. Actualment és research fellow a The American Academy de Berlín. Ha publicat assajos a les revistes New German Critique i Grey Room, i ha estat editor d'una edició especial de la revista October sobre la factografia soviètica.

Christina Kiaer és professora d'història de l'art a la Universitat de Northwestern. Ha publicat Imagine No Possessions: The Socialist Objects of Russian Constructivism i ha estat editora del llibre Everyday Life in Early Soviet Russia: Taking the Revolution Inside.

Doug Ashford és professor a l'Escola d'Art de The Cooper Union. També és artista visual i durant anys va ser membre del col·lectiu Group Material, amb el qual va participar en més de quaranta exposicions i projectes públics, entre els quals destaquen The Castle, Democracy i AIDS Timeline.

Dmitry Vilensky és membre de Chto delat?, fundada l'any 2003 a Sant Petersburg. Aquesta plataforma obre un espai entre la teoria, l'art i l'activisme. Entre els seus membres hi ha artistes, crítics, filòsofs i escriptors.

Makrolab és un projecte que combina art i ciència, que va liderar l'artista eslovè Marko Peljhan. Es tracta d'un laboratori sostenible temporal dissenyat per donar suport a artistes i científics que treballen i conviuen aïllats durant períodes de fins a 120 dies.

Hito Steyerl és cineasta i escriptora resident a Berlín. Actualment és professora invitada de media creation a la Universitat de Belles Arts de Berlín. Escriu sobre les implicacions polítiques de l'art.

Brian Holmes és crític d'art, teòric cultural i activista. És autor de Hieroglyphs of the Future i Unleashing the Collective Phantoms: Essays in Reverse Imagineering, i publica al blog Continental Drift.

Contacte

Tel: 93 481 79 00
pei@macba.cat

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.