Interessat en la interdependència entre el món orgànic i l’acció humana, Daniel Steegmann posa la mirada en l’hàbitat selvàtic del seu país d’estada, el Brasil. La densa Mata Atlântica o selva atlàntica brasilera va ser el primer hàbitat amb què es va trobar el colonialisme portuguès quan hi va arribar cap a l’any 1500. Partint d’aquest context natural, i valent-se del que, referint-se als seus vídeos i projectes de realitat augmentada, s’ha qualificat de «cinema orgànic», Steegmann construeix una animació en línia de durada infinita. A Dream Dreaming a Dream aposta pels nous llenguatges visuals: es tracta d’una animació digital algorísmica que canvia contínuament en temps real, o una animació processal generada per computadora en temps real.

Steegmann parteix d’una obra realitzada anteriorment –Phantom (Kingdom of all the animals and all the beasts is my name, 2015)– quan, amb l’ajut d’un sistema de càmeres de seguiment, va poder escanejar en 3D diferents punts de la selva. Damunt d’aquesta representació digital, Steegmann hi situa, també digitalment, la figura d’una pantera. Mentre que l’espessor i la frondositat, el fullatge i les múltiples formes orgàniques estan delineats per incomptables i diminuts punts blancs, la pantera està traçada amb línies gràfiques curtes que resplendeixen lleugerament articulant-ne la forma i les extremitats. Una pantera que il·lumina el seu entorn immediat fent més visible el sotabosc i mostrant alhora el caire oníric de la peça. I és que el deambular de l’animal per la selva no és res més que el seu somni. Un animal que, quan es desperta, confós i endormiscat, fa un estirament i es torna a adormir, i aleshores entra en un nou escenari oníric en què torna a deambular per la selva. Fent honor al seu títol, A Dream Dreaming a Dream encadena episodis onírics sense final en un cicle recurrent de somni i vigília. Les accions de la pantera estan creades per un programa amb un algoritme de generació aleatòria en temps real. En altres paraules, no estan predeterminades, sinó que evolucionen en funció dels mateixos moviments de l’animal i sempre són diferents. D’altra banda, la intel·ligència artificial que dona vida a la pantera està allotjada en un servidor de cloud computing, on l’animal recorre el bosc infinitament encara que l'obra no estigui instal·lada enlloc, ni hi pugui accedir ningú.

Com en altres obres, Steegmann s’inspira  en les percepcions que les cultures autòctones de la selva tenen del seu entorn natural i les divinitats que hi habiten, tant animals com fluvials o vegetals. També s’inspira en els esperits xamànics que guien el poble ianomami, els xapiri. Posant la saviesa indígena i els diferents processos de coneixement i aprenentatge al servei de la intel·ligència artificial d’un processador informàtic, reivindica noves maneres de pensar la natura més enllà del que és humà.

Abans de formar part de la Col·lecció MACBA, l’obra es va presentar al Festival LOOP de Barcelona l’any 2021 i un any abans al Museo Nacional Thyssen-Bornemisza de Madrid, que va produir-la i projectar-la a la seva plataforma digital st_age.